dilluns, 25 de maig del 2015

Gràcia no és Grècia.El districte es confirma com el feu independentista de Barcelona.

25/05/2015

El districte es confirma com el feu independentista de Barcelona, i CiU, ERC i la CUP hi sumen un 52,48% dels vots. PSC i PP s'enfonsen.

 

Lluís Bou


La plaça de la vila de Gràcia


Gràcia no és Grècia. L'emblemàtic districte de Barcelona ha confirmat que té una identitat pròpia, i s'ha confirmat com el feu independentista de la capital catalana. No només ha contingut l'onada de Barcelona en comú, sinó que CiU, ERC i la CUP sumen a l'antiga vila i als seus barris el 52,48% dels vots. És una clara majoria sobiranista.

CDC fent campanya al barri de Vallcarca


CiU ha aguantat bé a Gràcia (26,64%) i ha perdut tan sols 822 sufragis respecte a fa quatre anys. En segon lloc s'ha situat Barcelona en comú (23,89%), amb 7.252 vots més dels que va aconseguir ICV el 2011. Llavors els ecosocialistes van quedar en tercera posició i ara han passat a la segona. CiU amb 15.310 vots i Barcelona en comú amb 13.730 s'han col·locat molt per davant de les altres candidatures.

A partir d'aquí els canvis són significatius. El PSC (6,47%) i el PP (6,08%) s'han enfonsat literalment a Gràcia. Els socialistes eren la segona força el 2011 i han passat a ser la sisena, per darrera fins i tot de Ciutadans. Dels 8.316 vots de fa quatre anys, s'han quedat amb només 3.721, menys de la meitat. Res a veure amb la victòria que registraven els socialistes al districte a les municipals quan el PSC governava a l'Ajuntament.

Els populars han passat de 5.857 vots a 3.496, amb un retrocés de 5 punts. El partit d'Alberto Fernández ha passat de ser la quarta força política a ser la setena.

Ascens d'ERC i la CUP

CiU, ERC i CUP acumulen un 67% dels regidors de Catalunya

25/05/2015

MUNICIPALS

Els unionistes (PSC, PP i C’s) queden amb un 18,4%, i 1.668 regidors.


Nerea Rodríguez

Els partits sobiranistes CiU, ERC i la CUP van aconseguir ahir un total de 6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien en les eleccions municipals, el que suposa un 67% del total de regidors. El 2011, les tres formacions en va aconseguir un total de 5.345, de 9.137, el que suposava un 58,5%. D’aquesta manera, és evident que el sobiranisme ha augmentat i ha guanyat en el conjunt de Catalunya.

CiU ha estat el partit sobiranista que més regidors ha obtingut: 3.324 (36,62% del total). Segueix a la federació nacionalista ERC, amb 2.381 regidors (26,23%), i després la CUP, amb 372 regidors (4,1%). En canvi, els partits unionistes (PSC, PP i C’s) han obtingut 1.668 regidors, el que suposa un 18,4% del total, enfront del 67% que n’han obtingut CiU, ERC i la CUP. Així, el PSC n’ha obtingut 1.278 (14,1% del total), el PP 214 (2,35%) i C’s 176 (1,93%).

Ada Colau: "Ens podem trobar perfectament amb ERC i la CUP"

En declaracions a Catalunya Ràdio i RAC1, la líder de Barcelona en Comú no descarta pactes estables o puntuals amb les formacions de l'esquerra independentista.


Ada Colau, en un míting d'aquesta campanya electoral / PERE VIRGILI


La líder de Barcelona en Comú i més que probable futura alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, ha explicat aquest dilluns que per governar aplicaran el mateix "diàleg i consens" amb què van construir la candidatura de l'esquerra alternativa. "No vol dir que puguem pactar amb tothom, però a partir d'avui estarem encantats de seure per pactar d'acord amb objectius concrets", ha afirmat en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio'.

En aquest sentit, després d'insistir que la seva formació està totalment compromesa amb el dret a decidir, ha admès: "Ens podem trobar perfectament amb ERC i la CUP", i no ha descartat ni pactes estables ni acords puntuals amb aquestes formacions. 

Vicent Partal : Una nit històrica... i tres reflexions

24.05.2015

Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.


1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.

Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.

Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats. Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades d'ací a quatre mesos.

2) Un nou País Valencià, amb Compromís

Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.

Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en la major part de les institucions, fent ús d'una oportunitat que serà única.

No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció.

A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi.

El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un moment tan especial de la nostra història.

3) La nova política és un factor determinant

Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.

Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus, per a aconseguir la independència.

Canvi històric a Barcelona: Colau guanya les eleccions

Diumenge  24.05.2015  22:46

Barcelona en Comú obté 11 regidors i CiU, 10 · ERC guanya dos regidors i la CUP entra amb tres.

 






Barcelona en Comú, encapçalada per Ada Colau, és la força més votada a les eleccions municipals de Barcelona, amb 11 regidors, quan ja gairebé s'han escrutat tots els vots. CiU queda segona, amb 10 regidors, i en perd 4 respecte del 2011. ERC guanya pes, i obté 5 regidors (3 més que no tenia). Ciutadans entra a l'ajuntament també amb 5 regidors. El PSC passa d'11 regidors a tan sols 4, i la CUP hi entra amb 3, tants com el PP.

Vegeu les dades de l'escrutini, municipi per municipi