Suècia endureix la política migratòria: les polèmiques "llei de bona conducta" i "llei del xivato"

 

 

SUÈCIA

 

 

El parlament aprova que s'expulsi als estrangers per mala conducta i obliga els funcionaris a informar la policia 

 

 

 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 17 de juny de 2026. 14:02
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Durant dècades, Suècia va ser considerada un dels països europeus més oberts a la immigració i a l'acollida de refugiats. Però aquella imatge de país modèlic en matèria d'asil i integració s'està transformant ràpidament. El parlament suec va aprovar aquest dilluns dues noves lleis que simbolitzen aquest canvi de rumb: l'anomenada "llei de bona conducta" i la controvertida "llei del xivato". Les dues normes formen part de l'enduriment de la política migratòria impulsat pel govern conservador d'Ulf Kristersson (Moderaterna), el principal partit conservador i liberal-conservador de Suècia. És primer ministre des de l'octubre del 2022 i presideix el partit des del 2017., que governa amb el suport parlamentari dels ultradretans Demòcrates de Suècia (SD), segona força política del país. Els seus promotors asseguren que les mesures són necessàries per controlar la immigració irregular i reforçar la seguretat. L'executiu, que va guanyar les eleccions amb un discurs de mà dura contra la immigració irregular i la criminalitat, sosté que els residents estrangers que cometin delictes o que es portin malament i mantinguin comportaments considerats inadequats no poden aspirar a continuar al país.  Els seus detractors, en canvi, alerten que poden erosionar drets fonamentals i crear un clima de por entre els immigrants. Les organitzacions de drets humans denuncien que la norma desdibuixa la frontera entre allò que és il·legal i allò que simplement és considerat inadequat per les autoritats, fet que, a parer seu, pot derivar en actuacions arbitràries. 

Perdre la residència sense haver comès un delicte

Acord municipal per demanar penes de presó més altes per tinença il·lícita d’armes de foc

 

 

VIOLÈNCIA

 

Els grups han condemnat, per unanimitat, els darrers tirotejos que s'han produït a Barcelona

 

 

 

 

avui a les 13:38, 2 minuts de lectura 

 

Els darrers tirotejos a Barcelona han posat en alerta les administracions. Fa pocs dies, l’alcalde Jaume Collboni va demanar revisar el codi penal i aquest dimecres, la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l’Ajuntament, ha acordat demanar, formalment, una reforma del Codi penal.

L’objectiu: elevar les penes per tinença il·lícita d’armes de foc fins als cinc anys i les de tràfic de marihuana fins als nou. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, creu que si la reforma no tira endavant “correm el risc d’esdevenir un país i productor de drogues i receptor de delinqüència”.

 

 

 

 

 Es tracta de la mateixa proposta que ja va posar sobre la taula el Departament d’Interior per equiparar la legislació a la dels països de l’entorn. Durant el primer trimestre del 2026, a Catalunya hi ha hagut una vintena de tirotejos i sis d’aquests han resultat mortals.

PSC, Junts i PP, a favor

Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric?

 

 

LLENGUA CATALANA

 

Zúric incorpora el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials 

 

 

 

 

Berto Sagrera
Barcelona. Dilluns, 15 de juny de 2026. 12:08
Actualitzat: Dilluns, 15 de juny de 2026. 12:53
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric? Sí, sí, com llegiu: la llengua catalana és ara oficial en un cantó de Suïssa. Concretament, el Departament d'Educació de Zúric ha decidit incorporar el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials (HSK, en alemany) a partir del curs vinent, tal com ha anunciat la Generalitat aquest mes de juny. Tot plegat és la culminació d'un procés impulsat per l'Escola Catalana de Zúric, que havia presentat la sol·licitud davant del Departament d'Educació cantonal.

Segons dades de la Delegació del Govern a Suïssa, actualment hi ha una comunitat catalana d'unes 19.200 persones al país helvètic, i un bon grapat són al cantó de Zúric —amb una població d'1,6 milions de persones. Allà, com a la resta de cantons, hi ha un casal amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes, i estrènyer llaços dins de la comunitat, a més d'una universitat (la Universitat de Zúric) que col·labora amb l'Institut Ramon Llull. 

El casal, precisament, va impulsar l'esmentada Escola Catalana de Zúric, un espai on els nens i les nenes que viuen a la regió aprenen la llengua i se sociabilitzen en català amb altres infants. L'escola va néixer l'11 de setembre del 2023 a partir de la necessitat de les famílies catalanoparlants que els seus