Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris win-win. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris win-win. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de setembre del 2015

Eduardo Reyes: "La veritable pàtria a defensar és d'on són els fills i els néts"

per Lluís Bou (Barcelona) 15 de Setembre 2015

Junts pel Sí planteja una relació desacomplexada amb Espanya, com a país aliat si Catalunya esdevé independent. Proposa un win-win.









El president de Súmate, Eduardo Reyes, candidat número 6 de la llista independentista unitària, ha assegurat avui que cal defensar la independència de Catalunya perquè és la terra dels seus fills i dels seus néts. "Mai m'he sentit estranger a Catalunya, sempre m'he sentit cordobès, mai hi ha hagut cap problema. Per a qualsevol persona la veritable patria és la dels seus fills i néts, aquesta és la terra que has de defensar", ha argumentat.

Eduardo Reyes ha participat aquest matí en una roda de premsa davant les quatre columnes de Montjuïc, al costat del cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, i del també candidat Gabriel Rufián. Amb l'acte, Junts pel Sí ha intentat plantejar una nova relació desacomplexada amb Espanya, com a país amic si Catalunya esdevé independent. Proposen un win-win (guanyar a les dues bandes), a anys llum del discurs unionista.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

La crònica: El dia que Bloomberg va aterrar al Parlament

 01/10/2014

LA CRÒNICA

Fracassa l'intent de l'Estat de frenar Mas i el 9-N a l'estil Ibarretxe. Cancelleries europees demanen que se'ls enviïn els decrets que fa la Generalitat. CiU, ERC, ICV i la CUP fan un 'win-win'


Lluís Bou



El president Artur Mas, conversant amb la vicepresidenta Joana Ortega


Un enviat de Blooomberg, la gran agència de notícies econòmica dels EUA, ha aterrat avui al Parlament per entrevistar-se amb diversos líders polítics catalans. Ha estat el mateix dia que un editorial de Bloomberg criticava amb duresa l'actitud del president espanyol, Mariano Rajoy, amb Catalunya, i li demanava que permetés la consulta. El món anglosaxó observa atentament el procés català, i comença a jugar les seves cartes. Ja no es tracta només d'un afer intern espanyol.

Un membre de la sala de màquines del govern m'explica que cancelleries europees s'han posat en contacte amb la Generalitat per demanar-los els decrets que està signant aquests dies el president Artur Mas. Volen informació de primera mà. "Una cosa és la neutralitat de exhibeixen en les declaracions davant els micròfons, i una altra tot el que ens pregunten pel darrere", assenyala.

Mas ha decidit amb els seus col·laboradors més directes una estratègia després de la suspensió del TC: El procés no s'atura i cal intentar el 9-N fins al final. Per això ha dictat dues línies: Diputats, govern i el president es posaran en primer rengle en el manteniment de la consulta, perquè són els més difícils d'atacar, i en canvi es blindaran tant els funcionaris com les persones terceres, perquè són els més vulnerables davant d'una inhabilitació. Ja ho va insinuar diumenge passat en l'entrevista que li va fer Ana Pastor a La Sexta, per cert l'única televisió espanyola en la qual el president de Catalunya actualment no està vetat.


Els diputats del PP durant un moment de la sessió


Dilluns va succeir un fet que va acabar de decidir Mas en aquesta estratègia, i que va comportar una imprevista marxa enrere. Alguns mitjans de comunicació van decidir retirar l'anunci institucional del 9-N que emetien o publicaven, per por a una sanció, després de la suspensió dictada pel TC. Davant d'això el govern va decidir retirar la campanya publicitària, que en canvi es manté amb normalitat al youtube a través de les xarxes socials, igual com també la web explicativa del 9-N. Aquestes ja són responsabilitat de la Generalitat, i no les pensa tancar.

L'Estat va tramitar els recursos contra la consulta a velocitat supersònica, coordinat amb un Tribunal Constitucional que va accedir a reunir-se per primer cop de forma extraordinària, per frenar Mas i el 9-N a l'estil Ibarretxe. Volia un punt i final definitiu. Però aquesta emulació de la blitzkrieg (guerra llampec) ha fracassat i ara cada dia que passa va al sarró del procés català. Catalunya és qui ha passat a controlar els temps. "En les pròximes dues setmanes haurem de fer un treball d'orfebreria fina", resumeix un col·laborador de Mas.

El president d'ERC, Oriol Junqueras


CiU, ERC, ICV i la CUP han fet aquest matí un 'win-win' aplicant aquesta estratègia de posar els dirigents polítics com a force de frappe davant l'Estat. El Parlament ha aprovat el nomenament de la 'junta electoral' del 9-N, obviant la suspensió del TC i ha deixat en mala posició el govern espanyol. "Si inhabilita 86 diputats, la majoria absolutíssima del Parlament, serà un escàndol internacional, i si no ho fa i opta per un simple recurs ja li hem pres la mida", apunta als passadissos un dels dirigents sobiranistes. "Segons què facin a partir d'ara ja estaran atacant fins i tot la llibertat d'expressió". En tot cas, avui ha començat una política controlada de desconnexió. Un canvi rotund, absolut i arriscat dels paràmetres polítics catalans. Ho anirem veient.

Fins on arribarà aquesta estratègia? Fins confirmar si, arribat el moment, es donen les condicions per celebrar la consulta. La decisió la prendrà Mas amb CiU, ERC, ICV i la CUP. Ara s'han garantit que l'Estat només podrà posar traves reals al 9-N cremant-se davant l'opinió pública catalana, i amb amonestacions internacionals. I si es va finalment a unes eleccions plebiscitàries serà amb aquest plúmbic solatge de fons. Però hores d'ara no estan decidides i l'objectiu segueix essent el 9-N.

Dues coses per acabar: Està totalment descartada qualsevol intervenció militar a l'estil anys 30. A algun departament de la Generalitat li ha arribat que alguns efectius militars destinats a Catalunya han començat a fer pràctiques d'antiavalots, però sota paràmetres estrictament policials. Per cert, gran part dels soldats són d'origen llatinoamericà.


Les tanques de banda elàstica instal·lades des d'avui al Parlament


La pressió de les televisions espanyoles -especialment les privades- és hores d'ara molt forta respecte a Catalunya, i són cada dia que passa un actor polític més explícit. Alícia Sánchez Camacho i Albert Rivera en són els grans entrevistats als passadissos del Parlament. El legislatiu ha decidit ordenar l'espai, i des d'avui els audiovisuals tenen el terreny delimitat amb tanques de banda elàstica.


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/la_cronica_el_dia_que_bloomberg_va_aterrar_al_parlament_103489.php