Rajoy cedeix el protagonisme a Sánchez i evita comentar el discurs

Iglesias, "decebut" amb el discurs de Sánchez per no fer cap oferta en ferm "el dia que juga a ser president"

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Actualitzada el 01/03/2016 19:13

Mariano Rajoy, en el moment de marxar del Congrés després d'escoltar el discurs de Sánchez. Ha evitat fer declaracions. / BALLESTEROS

Ni a l'entrada ni a la sortida. Mariano Rajoy no ha fet cap declaració aquest dimarts al Congrés per valorar la intervenció de Pedro Sánchez al debat d'investidura. Es reserva per a demà, assenyalen fonts del PP. Ha decidit així cedir tot el protagonisme al líder socialista, tal i com buscava Ferraz en situar l'inici del ple a la tarda, en què només ha permès que parlés el candidat a la investidura.

Això sí, en un tuit ha resumit la seva posició en la votació de dimecres al Congrés amb el 'hashtag' #NOaPedroSanchez. Les piulades que fa l'expresident ell directament porten la firma MR, aquesta, no.

Independència sense somriure

Jordi Palmer | Actualitzat el 22/06/2015 a les 23:59h

 Artur Mas, actual president de la Generalitat, té prou clar que vol ser presidenciable d'una Catalunya independitzable. Tant que es permet el luxe de fer veure que renunciarà a encapçalar cap candidatura si arriba al convenciment que fer un pas enrere pot ser positiu per al procés sobiranista, això sí, advertint a les entitats sobiranistes que si convoca eleccions el 27-S és en resposta a la cèlebre petició que al seu dia va fer Carme Forcadell al crit de «president, posi les urnes!», tot demanat un exercici de corresponsabilitat que, avui per avui, no sembla que li serà concedit.

A més, Mas repeteix sovint que s'ho juga tot en aquest procés i no li falta raó, ja que de moment ja carrega una imputació per presumpte delicte en referència al 9-N, un divorci amb UDC i unes perspectives electorals sistemàticament a la baixa. I malgrat tot, Mas es mostra convençut de les complicitats que genera aquest projecte polític que ha fet seu, entenent que la política d'Estat vola més amunt que les conjuntures partidistes que, de moment, semblen acaparar el dia a dia més recent del procés sobiranista.

En tot cas però, l'as a la màniga de Mas és la capacitat que sempre conservarà de ser el candidat de Convergència sense Unió, una possibilitat que, fet i fet, li ha permès guanyar quatre eleccions consecutives, un bagatge del que ningú més pot presumir, tret del president Pujol. És a dir, que en el cas que el sobiranisme de base popular s'esberli encara quedarà el sistema de partits, una opció prou legítima i vàlida per assolir la independència, però mancada de la il·lusió encomanadissa que havíem somniat. Val més això que res, esclar, però haurem perdut el somriure pel camí. I la culpa no serà només d'en Mas.

Enllaç article :

http://www.naciodigital.cat/noticia/89737/independencia/sense/somriure