L'autoritat, com el respecte, no s'imposen ni s'estableixen per decret. Es guanyen. L'estat espanyol fa temps que ha perdut el nostre respecte.
Vet aquí la seqüència dels fets. En el moment que vivim, i vistos els precedents, tothom va preveure que la final de copa entre el Barça i l'Athletic començaria amb una sonora xiulada a l'himne espanyol que es fa tocar quan el rei d'Espanya arriba a la llotja de l'estadi. I, en vista aquest pronòstic tan previsible, es van activar diversos engranatges esportius, polítics i mediàtics amb l'objectiu de desactivar la xiulada utilitzant un recurs prou conegut: la por. Amb l'efecte, no menys previsible, d'alimentar les ganes de xiular i les adhesions a la xiulada fins a convertir-les en una veritable festa compartida. Però el més bo encara havia de venir: dissabte a la nit la pilota no havia acabat de rodar que el Ministeri de la Presidència del govern espanyol va emetre un comunicat que és un prodigi de cap a cap. Un prodigi que dóna unes quantes raons del punt on ens trobem i de per què és un cul-de-sac segurament sense retorn. Vegem-ho.
