OPINIÓ
Marçal Sintes
Barcelona. Divendres, 18 de novembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
Soc, em compto, entre els ingenus que van creure que els diferents actors de l’independentisme podrien, atesa la transcendència del que tots ens hi juguem, fer un reset, tornar a començar, i escombrar el rancor i els comptes pendents del passat. Tan gran és la meva ingenuïtat que ho vaig tornar a pensar quan va començar l’actual legislatura. No cal dir que em vaig equivocar de mig a mig. La fractura no s’ha reparat, tot al contrari, de manera que la dinàmica de la confrontació ha anat cada vegada a més. En aquesta espiral suïcida hi perd —no cal dir-ho— l’independentisme en el seu conjunt i només hi guanyen els seus adversaris, començant, si parlem de Catalunya, pel PSC.
La última mostra d’aquesta dinàmica malaltissa s’ha donat amb l’anunci, la setmana passada, de l’eliminació del delicte obsolet de sedició i de la reforma del de desordres públics. S’ha posat sobre la taula, així mateix, la possibilitat de tocar el delicte de malversació, tot revertint els canvis que hi va fer el PP el 2015.
Cada actor independentista ha reaccionat no segons els fets ocorreguts, sinó atenent exactament als seus interessos, que passen en gran mesura per satisfer la seva gent, o sigui, per dir exactament allò que la seva parròquia vol sentir. Immediatament, els seus altaveus, especialment a través de
