L’allau d’actuacions repressives augmenta, a mesura que la defensa de les institucions d’autogovern s’intensifica i, si bé fa uns anys, la situació als tres fonts territorials que tenim oberts era desigual, ara es va igualant, en aquest sentit, i la resposta és intensa: a la vegada que el creixement dels moviments socials i culturals es reactiva o intensifica, s’estan obrint ponts per a la causa i lluita comuna.
L’atac a les institucions pels trets distintius de la nació catalana com són: llengua, cultura i ensenyament, són el top ten sembla que, pel sector unionista, el més imminent a combatre en comptes de preocupar-se per altres qüestions: en l’àmbit funcionarial com a requisits en les convocatòries d’ocupació pública, en la llengua vehicular a l’escola pública i també en la criminalització del seu ús, en general, i sobretot amb el menyspreu, i també –com no- en l’àmbit judicial: la pressa per canviar lleis o legislar allò que no ho està del tot s’està convertint en una cursa irrefrenable.
No fa gaire vèiem que en una convocatòria per a l’empresa pública TMB, de Barcelona, per als nous conductors no demanaven el coneixement del català com a requisit i és gràcies a la seva impugnació que es va esmenar. També han crescut el nombre
