OPINIÓ - MAIL OBERT
Els partits fan mans i mànigues per a institucionalitzar l’independentisme sense independència. Els d’esquerra, en particular, confien en la ideologia per fer oblidar la revolució
Joan Ramón Resina
31.07.2022 - 21:40
Actualització: 31.07.2022 - 21:55
Acabo de llegir, entre displicent i divertit, que l’ANC ja prepara la manifestació de l’Onze de Setembre, festa cíclica com les de la Mercè i refrescant com la pluja que solia marcar la fi de l’estiu passant per aigua les darreres festes majors. I així com l’asfalt lluent per la pluja, a parer de Xènius, induïa en l’estiuejant que acabava de tornar a ciutat una certa febreta, la Diada pessigolleja el nervi polític després de la migdiada estiuenca. Al setembre tot serà deixondir-se, dur l’ofrena als caiguts per la pàtria, tornar a clamar per la independència a un cel net de núvols i sord com una tàpia i girar full al calendari polític havent empès un any més.
Declarar-se independentista ja s’assembla a definir-se d’esquerra. Encara en queden, d’aquests, a la CUP sobretot i algun entre els comuns, que es declaren marxistes, leninistes i tot o àdhuc trotskistes els més romàntics. Aquests són els qui esperen la revolució mundial de la mateixa manera que els primers cristians esperaven la parusia i es trobaren amb
