OPINIÓ
David González
Barcelona. Dilluns, 20 de Setembre 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
Anem al gra. Ja em perdonareu si us avorreixo amb les xifres, però ja que el dataisme, és a dir, el culte a la dada, numèric (això no ha canviat des de Galileu) és el que es porta ara com a caixa d'eines de qualsevol disciplina, també a l'anàlisi política i el periodisme, sotmetré la renascuda taula de diàleg entre els governs d'Espanya i Catalunya a aquesta nova ciència, ultimíssim paradigma, pel que sembla, de l'objectivitat més pura.
En les últimes eleccions catalanes, celebrades el 14 de febrer passat, i segons els resultats definitius, el PSC, el partit de Salvador Illa i referent català del PSOE de Pedro Sánchez, va ser la primera força en nombre de diputats i percentatge de vot vàlid ―que és el que es tradueix (o no) en escons― un 23,03%. El va seguir ERC, el partit d'Oriol Junqueras i el president Pere Aragonès, amb un 21,30%. En Comú Podem, referent a Catalunya de Podemos, va ser sisena força, amb un 6,87% dels vots. Sent aquests tres els espais polítics presents a la reunió de Palau de dimarts passat, la primera conseqüència és que la taula de diàleg de Sánchez i Aragonès representa només
