DIARI DE LA REVOLTA (254)
Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 14 de desembre de 2021. 08:08
Actualitzat: Dimarts, 14 de desembre de 2021. 11:03
Temps de lectura: 3 minuts
Una de les gràcies principals que té el palau de la Ciutadella és que és un altre edifici okupa de Barcelona. Estava destinat a ser un dels molts palaus que la monarquia espanyola té escampats al llarg de l’imperi però ara és la seu de la representació popular, ara les tres enormes i aristocràtiques aranyes continuen penjades del sostre però per il·luminar tots els nostres diputats, inclòs el decoratiu Ignacio Garriga Vaz de Concicao, de Vox-trot. De vegades el palau que representa la sobirania del poble és tan majestuós que Inés Arrimadas, la filla del policia, un dia s’hi va presentar vestida de princesa i es va fer fer tot un àlbum fotogràfic a la faisó de Corinna Larsen per a la Telva, revista de moda i bellesa. Altres vegades, en canvi, el palau té més aviat poc glamur, com quan Maria Sirvent seia amb Eulàlia Reguant sobre el respatller d’un banc del jardinet que hi ha al davant del bar parlamentari, amb els quatre beaux panards al seient, llençant tot de burilles revoltades a terra, per oferir més feina a la classe treballadora de la neteja. De vegades es nota que allò no és més que l’antic arsenal de la fortalesa de la Ciutadella dissenyada per Joris Prosper Van Verboom, l’immens cràter que es va obrir damunt del pla de Barcelona per assegurar indefinidament el domini espanyol de la ciutat. Des d’allà i des de Montjuïc és des d’on ens bombardejaven cada cinquanta anys.
Perquè quedés clar clarinet que els indígenes responsables de governar Barcelona en nom de l’ocupació n’estaven agraïts i encantats de la vida, l’any 1889, després que el sector negocis del PSC-ERC-Junts i altres àstrids i xacons i pedecàtors d’aleshores fessin molts duros en ocasió de
