HISTÒRIA
Hi ha figures que transcendeixen la literatura per esdevenir símbols nacionals. Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912 – 1983) és una d’aquestes ànimes indomables que, amb la ploma i amb la vida, van defensar fins al darrer alè la llibertat del seu poble. Soldat republicà, exiliat, editor i escriptor d’una profunditat moral immensa, Sales representa el nacionalisme català fidel, aquell que mai no va acceptar la submissió ni la renúncia a la Nació catalana i no es va doblegar ni davant de la puixança del feixisme espanyol que va sotmetre Catalunya a partir de 1939, ni davant les arbitrarietats i la salvatgia d’una FAI que durant la Guerra de 1936-1939 va cometre crims atroços i va perseguir el catalanisme amb gairebé tanta ràbia com els feixistes.
Nascut en una família amb arrels a la Conca de Barberà, Joan Sales es va formar en un ambient profundament català i compromès amb la seva llengua. Als anys trenta, com tants joves del seu temps, va veure en la República una oportunitat per bastir un país nou, just i sobirà. Quan va esclatar la Guerra Civil, no va dubtar: es va allistar al front per defensar la llibertat i, sobretot, per defensar Catalunya del feixisme espanyol.
A les trinxeres d’Aragó, Sales va viure la barbàrie, la fam i la mort dels companys. D’aquella experiència en sortiria marcat per sempre, i la seva escriptura posterior —especialment
