OPINIÓ
"Hem de ser conscients que eixes activitats (antidemocràtiques i inhumanes), formen part inseparable de la naturalesa de l'Estat"
Fa unes setmanes, com a resultat d’un magnífic treball, La Directa feia públic el resultat de la seua investigació i denúncia d’una infiltració policial durant tres anys en els moviments socials de Barcelona. La setmana passada, novament La Directa, tornava a fer pública una altra investigació periodística i denunciava una altra infiltració policial, en aquest cas en diverses entitats socials del barri valencià de Benimaclet. D’aleshores ençà, infinitat d’articles, declaracions, rodes de premsa, concentracions, actes de denúncia, etc., s’han succeït. En una situació normal, no tindria res més a afegir, però en tot allò que he llegit i escoltat (demane excuses de bestreta per no haver pogut abastar tot el que s’ha publicat) he trobat una, per a mi, important llacuna política i fins i tot ideològica.
Em referesc a una certa desconnexió en la crítica sobre els successos narrats i la naturalesa de l’Estat. I també, alguna contradicció, fruit de l’acceptació acrítica respecte al rol real que juguen els estats realment existents i els seus “cossos i forces de seguretat”, quan moltes veus –algunes d’elles de gran autoritat democràtica– reclamen al mateix Estat l’autocorrecció i autocrítica de les seues pràctiques. Que la ciutadania, en general, ens puguen alarmar més o menys aquestes pràctiques d’espionatge policial o el sabotatge a la
