OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 28 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
A mesura que la campanya electoral avanci, es veurà més clar que els dos únics projectes polítics que pot oferir Espanya són el sanchisme i la regressió pseudofranquista de Vox. El president espanyol té molt clara aquesta divisió (de fet, ell mateix s’ha esforçat a promoure-la, alimentant la guingueta d’Abascal) i fa ben poc tornava a ressuscitar el clima guerracivilista regalant-se un vídeo antibèl·lic la mar de cuqui en què contemplava els animalons eixelebrats del "Guernica". No és estrany que al pobre Núñez Feijóo se li estigui fent molt llarga l’espera fins al 29N i que molts dels suports mediàtics del PP a Madrit resin per tal que el candidat no xerri en excés. De fet, el problema no és que el líder popular sigui un regionalista gallec inadaptat a les batalles de la capital, sinó que al centredreta espanyol, sense l’espantall d’un independentisme factible, ja no li queda cap demagògia amb què traficar.
La tragèdia d’aquestes dues opcions és el seu caràcter objectivament limitat. Mentre cremin les places públiques i la immigració no sigui una qüestió d’estat (dit d’altra manera, mentre el socialisme compri mà d’obra barata al món per continuar engreixant una economia que empobreix la classe mitjana), Vox podrà créixer de forma sostinguda. Però el problema d’Abascal i dels seus és l’autonomisme, un sistema que sobreviu com pot a l’UCI, però que ha comportat l’emergència
