Vicent Partal:Apologia del coratge personal

04.03.2015

Durant mesos hem hagut de suportar la cançoneta que el procés s'acabava, que tot feia figa. S'ha acabat l'hora del pati.

 

 

Als anys vuitanta vaig saber la història de José Happart i em va impressionar. Happart és un polític való que el 1982 va ser escollit batlle de Voeren, una població de Flandes amb un fort component francòfon. Les lleis lingüístiques flamenques són molt clares, i en aquella ciutat el francès no hi ocupava el lloc que Happart considerava que li corresponia. Resultava que ell tenia un títol acadèmic en llengua neerlandesa, i per tant li era difícil de negar el coneixement de la llengua oficial. Però es va atrevir a fer-ho. En un moment determinat, Happart va dir que no podia complir les lleis lingüístiques flamenques perquè no sabia neerlandès i, per tant, li era impossible d'emprar-lo. Quan li van retreure el títol acadèmic va tenir una sortida magistral: 'De neerlandès, en sabia, en aquella època, però l'he oblidat completament.' Amb un simple gest personal va desmuntar el govern flamenc. Que conste que jo em sent més del costat dels flamencs --que, fet i fet, van acabar guanyant-- que no del d'Happart; però ara m'importa el seu gest.