POLITICA
Partits com Junts i la CUP, i líders com Carles Puigdemont i Josep Rull, reaccionen a l'històric triomf (Traïdors processistes)
La contundent victòria d'Alternativa per Alemanya (AfD) en les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt ha provocat una onada de reaccions a Catalunya. Especialment entre els partits, dirigents i mitjans vinculats durant anys al procés, que han interpretat el resultat alemany com un senyal d'alarma per al conjunt d'Europa.
AfD s'ha imposat amb una enorme claredat i ha deixat molt enrere la CDU. El resultat suposa a més un altre cop al denominat Brandmauer, el cordó sanitari mitjançant el qual la resta de formacions alemanyes s'han compromès a no col·laborar amb el partit. La qual cosa té clares similituds amb Catalunya, on PSC, Junts, Comuns, ERC i CUP mantenen el cordó sanitari a Vox i Aliança Catalana.
 |
| Puigdemont ha fet una llarga reflexió sobre la victòria de l’AfD | @KRLS |
Les primeres reaccions catalanes han recorregut precisament a un vocabulari conegut. Junts va qualificar el triomf com una "pèssima notícia" i va descriure AfD com una formació amb una proposta "racista" i d'"extrema dreta". La CUP també va atribuir l'avenç del partit a la incapacitat dels polítics per resoldre els problemes de la població, tot i que va concloure que l'alternativa passa per "reprendre el camí cap a la independència".
La victòria de l'AfD a Saxònia-Anhalt és una pèssima notícia per a tots els europeus. Els seus vincles provats amb grups neonazis, que els fan ser rebutjats fins i tot per l'extrema dreta europea, i la seva proposta racista de deportació de milions de persones, impliquen una… https://t.co/bbKPyld7st
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) September 6, 2026
🟡 L'extrema dreta avança per culpa de les polítiques incapaces de resoldre els problemes de la població
— CUP Països Catalans (@cupnacional) September 7, 2026
Als Països Catalans, l'alternativa és clara i urgent: reprendre el camí cap a la independència per construir un país al servei de la gent. La resta alimenta la frustració i… https://t.co/vAPSzG5L6A
Paradoxalment, aquesta és la mateixa dinàmica que ha portat AfD cap a aquest triomf històric: en lloc de fer autocrítica, els partits de l'establishment, en aquest cas català, prefereixen recórrer a les etiquetes i mantenir un cordó sanitari contraproduent.
Puigdemont carrega també contra el cordó sanitari
Més elaborada ha estat l'anàlisi de Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat va admetre que la victòria és conseqüència d'"una llarga cadena d'irresponsabilitats" de la qual, al seu parer, tots tenen part de culpa. Però va dedicar bona part del seu missatge a alertar sobre el model polític que representa AfD.
Puigdemont va anar, però, més enllà que altres dirigents en qüestionar obertament els cordons sanitaris. Segons va afirmar, "aquesta és la part circumstancial, anecdòtica si voleu". L'important, va afegir, és que la democràcia europea presenta "símptomes de fatiga" i necessita una regeneració.
L'expresident fins i tot va carregar contra la CDU per haver preferit, segons ell, actuar com a "lacais del postfranquisme espanyol del PP" abans que escoltar «milions de demòcrates europeus de Catalunya».
Josep Rull va reaccionar de manera molt més dramàtica. "Avui Europa es lleva més fosca, menys compassiva, més sinistra", va escriure el president de Junts. I va afegir: "La història s'obstina a repetir-se". Lluís Llach va seguir una línia similar: "El trauma polític alemany ja és aquí", per acabar amb un advertiment inequívoc: "Cuidem-nos, organitzem-nos i preparem-nos".
Els mitjans catalans també activen les alarmes
La reacció s'ha traslladat igualment als mitjans. 3Cat va presentar el resultat destacant que l'"extrema dreta d'AfD arrasa" i "frega la majoria absoluta". Nació Digital va anar encara més lluny en assegurar que "l'extrema dreta" és "a les portes de tocar poder a Alemanya per primera vegada des de Hitler".
El tractament torna a posar l'accent en les etiquetes i en el risc polític que representa AfD, mentre queda en segon pla l'anàlisi de les causes que expliquen que centenars de milers d'alemanys hagin optat per aquesta formació.
Perquè darrere del fenomen existeixen problemes documentats que van bastant més enllà d'una suposada radicalització sobtada. Saxònia-Anhalt arrossega pèrdua de població i ocupació des de la reunificació, salaris inferiors als occidentals, més desocupació, desconfiança envers les elits polítiques i preocupació per la immigració.
El paral·lelisme inquieta especialment l'establishment català perquè aquí també s'ha recorregut a l'aïllament polític davant Vox i Aliança Catalana. El resultat alemany planteja una pregunta incòmoda: si els problemes que alimenten aquestes formacions continuen sense resoldre's, el cordó sanitari pot acabar aïllant el partit, però no necessàriament els seus votants.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada