CATALUNYA
La Comissió de l'Estatut del Diputat emmarca dins la llibertat d'expressió el cas de Calvet
 |
| La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols Autor/a: Marta Sierra |
La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha resolt aquest dimarts com a "faltes lleus" els expedients oberts per possible vulneració del codi de conducta a la diputada i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i al portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga. En canvi, ha desestimat el cas que afectava la també diputada de Vox Júlia Calvet i l'ha emmarcat dins la llibertat d'expressió. Així ho ha anunciat el president de la comissió, Antoni Castellà, en declaracions als mitjans al Parlament, en què ha explicat que s'ha elevat a la Mesa la "necessitat que traslladi" als partits la conveniència de reformar el reglament de la cambra, per "analitzar molt més en profunditat qualsevol afer d'aquest tipus".
La comissió va obrir un procediment de verificació a Orriols a petició d'ERC, després que l'alcaldessa de Ripoll acusés la diputada dels republicans Najat Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. Sobre Garriga hi ha dos expedients oberts: un per penjar cartells amb la inscripció 'Companys assassí' a les finestres dels seus despatxos, i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del 2025 vinculant socialistes i prostitució.
Així, la comissió ha dictaminat que hi ha "faltes lleus" pel que fa a Orriols i Garriga, atès que s'infringeix l'article setè del codi de conducta del Parlament. Aquest especifica que els diputats han de mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa" amb la resta de parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social.
Segons fonts parlamentàries, i en el cas d'Orriols, la diputada no va opinar sobre les religions, sinó que va practicar un assetjament directe a Driouech. Les mencionades fonts també assenyalen que, dins l'informe relatiu a la líder d'Aliança Catalana, la comissió demana a la Mesa del Parlament que informi els grups parlamentaris que, davant possibles "delictes d'odi", poden recórrer a la Fiscalia.
De l'expedient de Garriga pels cartells sobre el president Lluís Companys, les fonts parlamentàries recorden que el material es va penjar durant un acte institucional. Així, diferencien entre la llibertat d'expressió i aquest cas, on -en paraules seves- es va alterar el funcionament normal d'un esdeveniment.
Calvet al·lega que no hi havia "intencionalitat"
L'expedient obert que afecta Calvet -a instàncies del PSC-Units- es deu a una intervenció que va fer l'estiu passat a la Comissió de Polítiques de Joventut, on va acusar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de "liderar un dels casos de corrupció més grans de la història d’aquest Parlament", en referència a la DGAIA. Castellà ha explicat que, a les al·legacions, la diputada de Vox va assegurar que no hi havia "intencionalitat" d'assenyalar ningú en concret.
Les mencionades fonts parlamentàries han recordat que és competència de la Mesa del Parlament dictaminar les sancions que es derivin de les conclusions de la Comissió de l'Estatut del Diputat. Si la Mesa considera que s'ha comès una infracció, pot imposar al diputat o diputada les sancions d'amonestació pública o una multa d'entre 600 i 1.200 euros. A més, si considera que la infracció és molt greu, pot proposar al Ple que acordi la suspensió temporal de l'exercici de la funció parlamentària mentre el diputat no resolgui la situació d'incompliment.
Quatre expedients més iniciats
Finalment, les fonts parlamentàries detallen que la Comissió de l'Estatut del Diputat ha incoat quatre expedients més, tots relatius a diputats de Vox: un a Alberto Tarradas, per unes declaracions contra la diputada d'ERC Najat Driouech insinuant que la podrien deportar; un a María Elisa García Fuster, per qualificar d'"assassí" el president Companys; un a Rafael Villafranca, per referir-se a la CUP com a "delinqüents"; i un altre a Calvet, per dir en una compareixença d'una associació de catalans afrodescendents que "per parlar dels reptes de la joventut africana el lloc ideal per fer-ho és Àfrica".
Els casos de Villafranca i Fuster són a petició de la CUP; el de Calvet, del PSC-Units; i el de Tarradas, de la Mesa del Parlament.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada