HISTÒRIA
Per Felix Rabassa
Els catalans tenim una Història tant rica, apassionant, fascinant i plena d’episodis novel·lescos com qualsevol altra Història nacional que hagi estat encimbellada per Hollywood. Un d’aquests episodis és el del viatger i diplomàtic català Jaume (o Jacme) d’Alaric o Alarig. En temps de l’Edat Mitjana, en l’esplendor de la Catalunya nacional, tal com l’anomenaria Josep Pla, un personatge que posà en contacte el nostre Jaume I amb el monarca de Pèrsia, el mongol Abaga Khan.
L’any 1267 la monarquia catalano-aragonesa vivia un auge i una puixança sense parió a nivell expansiu, militar i comercial. Catalunya i Aragó havien conquerit les Balears i el regne de València als musulmans mentre els soldats, els mariners i els comerciants catalans s’escampaven per la Mediterrània. Encara no havíem arribat al moment en què, segons Roger de Llúria, els peixos de la Mediterrània no gosaven treure el cap per sobre de les onades si no duien un escut de les quatre barres a la cua, però poc se n’hi faltava.
Jaume I, que per la banda de la seva banda, tenia una petita part de sang bizantina, que venia d’un antic emperador de Bizanci, Joan II Comnè, havia fet les funcions d’enllaç entre l’Imperi d’Orient i les
monarquies de l’Europa occidental així com amb el Papat. Bizanci, al seu torn, en temps de Jaume I, tenia una forta aliança amb l’imperi mongol (dels tàrtars o tartres com els anomenaven els catalans d’època medieval) establert a Pèrsia, per fer front a l’enemic comú musulmà, els mamelucs de Síria i Egipte. La monarquia mongola de Pèrsia, de religió budista, volia vèncer l’imperi islàmic mameluc, que amenaçava les seves fronteres occidentals, i amb aquest objectiu el tartres d’Abaga cercaren el suport dels bizantins… i dels catalans.El mes de febrer de 1267 arribaren a Perpinyà dos ambaixadors tàrtars amb la proposta d’Abaga, que no era altra que una aliança militar entre els dos reialmes contra els mamelucs que governaven Egipte i Síria. Tanmateix, les converses entre Jaume I i Abaga havien de ser més intenses i de ben segur que cali establir a consciència els termes dels acords. Per això el monarca català encomanà a Jaume d’Alaric (o Jacme d’Alarig), un comerciant de Perpinyà que havia exercit de batlle al vilatge d’Almenara (el Segrià), que li fes d’ambaixador a la cort del khan de Pèrsia.
Jaume d’Alaric partí prompte, acompanyat dels dos ambaixadors mongols, vers les terres de l’imperi que els tartres havien establert a Pèrsia. Abans, tanmateix, Alaric s’entrevistà amb el Papa, el qual li encomanà de portar una carta al khan Abaga. Jaume d’Alaric, amb els dos ambaixadors mongols, continuaren el trajecte en vaixell, ara fins a Sant Joan d’Acre, al reialme llatí i cristià de Jerusalem. D’allí, els ambaixadors continuaren el seu viatge per terres d’Armènia, fins que finalment arribaren a la Pèrsia dels mongols. Un cop allí, i després d’entrevistar-se amb Abaga, Jaume d’Alaric viatjà durant mesos per les terres de l’imperi per conèixer-les a fons per a poder-ne fer una relació a Jaume I.
Finalment, Jaume d’Alaric tornà a Catalunya el desembre de 1268 i ho va fer acompanyat de dos ambaixadors mongols, que no sabem si eren els mateixos que havien vingut a Catalunya feia més d’un any. L’arribada d’Alaric i els dos ambaixadors a Catalunya es convertí en tot un esdeveniment a tots els indrets per on passaven. Veure dos homes amb faccions profundament orientals, vestits amb abillaments exòtics, no era quelcom que passés cada dia. Els ambaixadors asiàtics quedaren immortalitzats en un dels capitells del claustre de Santa Maria de Ripoll que es construí tal com el coneixem avui poc després d’aquests fets. Quan hi aneu fixeu-vos-hi bé, dos homes de faccions clarament orientals, un dels quals amb llargs bigotis, vestits com mandarins, esculpits a la pedra medieval del monestir de Ripoll. Un testimoni mut però ben eloqüent de la nostra gloriosa Història.
El Llibre dels Fets de Jaume I també testimonia aquests fets. El monarca escriu en la seva crònica que es trobava a Castella, concretament a Toledo, assistint a la primera missa oficiada pel seu fill l’arquebisbe Sanç, quan va arribar un missatger anunciant l’arribada de Jaume d’Alaric i els dos ambaixadors tàrtars a València.
“Venc-nos missatge que Jacme d’Alarig, qui era nostre e nós l’havíem enviat al rei dels Tartres, que era vengut de llà e que ens aportava bon messatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens, mas la u era pus honrat e havia major poder.”
D’això se n’assabentà el rei Alfons X de Castella, gendre de Jaume I i que es trobava amb ell a Toledo, el qual afirmà que el que proposava Abaga als catalans era una empresa molt gran i meravellosa, al mateix temps que molt arriscada, i advertí el seu sogre que no se’n refiés dels mongols perquè tot plegat podia acabar com el rosari de l’Aurora. Així ho conta el rei català al seu Llibre dels Fets:
“E dixem-ho al rei de Castella, e el rei tenc la cosa per gran, e per esquiva e fort meravellosa, e dix-nos que aquella gent era molt falsa, per què havia temor que, quan nós fóssem llà, que ells no ens complissen aquelles paraules que ens enviavèn a dir, per ço com lo feit era molt gran; però que coneixia bé que, si Nostre Senyor nos hi volia guiar, que anc tan bon feit ne tan honrat no féu negun rei; que tota la sancta terra d’Ultramar e el Sepulcre se’n poria guanyar, e ell no ens ho podia consellar per nulla res.”
De seguida el monarca català se n’anà de Toledo en direcció cap a València per trobar-se amb Jaume d’Alaric, els ambaixadors tartres i un ambaixador bizantí procedent de Grècia. El Conqueridor volia seguir fent honor al seu sobrenom i volia engegar una Croada vers Terra Santa per expulsar-ne l’amenaça sarraïna, amb l’ajut dels bizantins i dels mongols de Pèrsia. Jaume I explica al seu Llibre dels Fets aquesta part de la història:
“E nós que érem en València venc-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que hi havia e dixeren-nos de part del gran Ca, qui era rei dels tartres, que ell havia cor e volentat d’ajudar-nos, e que vinguéssem a Alaiàs o en altre lloc, e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester hauríem, e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de genys, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l’altre missatge de Liàlogo, emperador dels grecs, que ell nos enviaria per mar conduit.”
Així, segons el Llibre dels Fets, els ambaixadors mongols oferiren al monarca català de trobar-se amb el khan a la ciutat llevantina d’Al·leàs (Alaiàs). Els ambaixadors oferien als catalans subministraments per terra i ginys de guerra per lluitar contra els musulmans i així conquerir el Sant Sepulcre, puix que Jerusalem havia caigut en mans dels alarbs. Així mateix, l’ambaixador bizantí oferia de part de Miquel VIII Paleòleg (el Liàlogo de la crònica de Jaume I) als catalans ajut per mar per a vèncer els sarraïns.
El rei en Jaume, doncs, va intentar organitzar una croada per recuperar Terra Santa. L’any 1269 va salpar una flota de guerra catalana que va sortir de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a Terra Santa i ajudar a recuperar el Sant Sepulcre, però una forta tempesta va dispersar els vaixells quan navegaven per la Mediterrània. Davant les dificultats i el desordre de l’expedició, Jaume I va decidir tornar, i la croada no es va arribar a completar, tot i que alguns dels seus cavallers van continuar el viatge fins a Acre.
Així acabava la Croada catalana a Terra Santa, que havia de comptar amb suport mongol i bizantí. D’aquesta manera no es va saber si l’ajut ofert per aquests dos imperis orientals era de bona fe o no, com temia el rei de Castella. Jerusalem va continuar a mans sarraïnes i el 1291 va caure Sant Joan d’Acre, el darrer bastió croat llatí a Terra Santa.
De Jaume d’Alaric no en sabem res més. Els detalls i les aventures del seu viatge per la Mediterrània i l’Orient Mitjà fins a Pèrsia així com els seus viatges per l’imperi del khan no van ser explicats per Jaume I al Llibre dels Fets, ni tampoc se’n parla amb cap altre document que fins ara s’hagi descobert. Les semblances del seu viatge a l’imperi persa amb els viatges de Marco Polo a la cort del Gran Khan han fet pensar que el venecià i el català eren una mateixa persona, o bé que el relat de Marco Polo es basi en el de Jaume d’Alaric. No ho podem saber. Allò que sí que sabem és que un català va viatjar a l’imperi dels mongols de Pèrsia representant el nostre rei i el nostre poble i que els catalans d’avui encara no el coneixen. Confiem que algun lector, en topar amb aquestes línies, senti despertar la curiositat per aquesta història i s’animi a donar-li nova vida, ja sigui en forma de novel·la o convertint-la en el guió d’un film.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.estat.cat/jaume-dalaric-el-catala-que-va-viatjar-a-la-cort-del-khan-de-persia/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada