AMNISTIA
García Ortiz esmena de soca-real els fiscals del Suprem i ordena que tots els líders del procés han de ser amnistiats
Martí Odriozola i Marcé
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 14 de juny de 2024. 10:17
Actualitzat: Divendres, 14 de juny de 2024. 10:25
Temps de lectura: 3 minuts
Xoc de trens a la Fiscalia. El fiscal general de l’estat és partidari d’amnistiar tots els delictes atribuïts als líders del procés i ordena directament als fiscals del Suprem que així ho executin. Álvaro García Ortiz mana a Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno que contestin a Pablo Llarena i Manuel Marchena que tots els delictes vinculats al referèndum de l’1 d’octubre “estan compresos” en el perímetre de l’amnistia i que, per tant, tots els líders del procés han de ser amnistiats. Això inclou tots els que estan processats o condemnats per malversació: el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Per la seva banda, en canvi, els quatre fiscals del procés rebutgen incloure la malversació perquè consideren que l’1-O va suposar un “enriquiment personal indubtable” i va anar en contra dels interessos financers de la Unió Europea, dues excepcions previstes en la llei d’amnistia. “La interpretació contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles i els arguments són insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”, assenyala el fiscal general al seu decret, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Contràriament a aquesta tesi, el fiscal general, que sempre té l’última paraula, sosté que els fiscals “confonen” l’ànim de lucre que exigeix el delicte de malversació amb “l’enriquiment personal de caràcter patrimonial” dels fets que l’amnistia considera que no es poden amnistiar. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, argumenta. I afegeix que els fets “no van produir una afectació directa” als interessos financers de la UE.
A més, a l’escrit al qual ha tingut accés aquest mitjà, Álvaro García Ortiz també dispara contra els quatre fiscals del Suprem: “Utilitzen de forma profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del Ministeri Fiscal i que resulten totalment improcedents”.
Els passos a partir d’ara
A partir d’aquí, els quatre fiscals hauran de contestar per escrit si acaten l’ordre del fiscal general o si, com es dona per fet, mantenen la seva negativa i invoquen l’article 27 de l’Estatut del Ministeri Fiscal. En aquest segon cas, doncs, s’haurà de celebrar la Junta de Fiscals de Sala, que es reunirà el pròxim dimarts 18 de juny. Allà es debatran els dos informes i García Ortiz, després d’escoltar totes les posicions, manifestarà el seu criteri definitiu, que “podrà coincidir o no amb l’opinió majoritària”, segons apunten a ElNacional.cat fonts fiscals.
La Junta de Fiscals de Sala està presidida pel fiscal general i està integrada per la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, i els fiscals de sala. La fiscal en cap de la secretaria tècnica, Ana García León, actua com a secretària. En total, són 38 fiscals. La reunió es preveu llarga, ja que tots els assistents, començant per l’últim que va ser nomenat i acabant pel més antic, hauran d’exposar el seu argument jurídic, segons relaten fonts fiscals a aquest mitjà.
Els fiscals del Suprem, contraris a amnistiar Puigdemont i Junqueras
La consumació de la guerra al si de la Fiscalia arriba arran dels bastons a les rodes que els quatre fiscals de la causa del procés al Tribunal Suprem han posat a l’aplicació de l’amnistia. El dimecres, en un dur escrit, van ratificar la seva negativa total a amnistiar el delicte de malversació esgrimint que “resulta indubtable” que Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Turull, Romeva i Bassa “van sostreure per si mateixos cabals públics en forma de milions d’euros”, cosa que “implica un enriquiment personal, ja que van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”. Arguïen que el seu objectiu era “executar un projecte inconstitucional de desintegració d’Espanya i proclamació d’independència contra les decisions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
A més, assenyalaven que “la malversació de cabals públics va suposar un benefici patrimonial per als autors”, ja que els van destinar a “l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu projecte il·legal, que els va produir un indubtable benefici patrimonial”. “Decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal, coneixien perfectament la magnitud de despeses i la necessitat d’obtenir-los recorrent, amb clamorosa infracció del deure de custòdia, a la seva sostracció de l’erari públic de tots els espanyols”, apuntaven.
📝 Els fiscals del Suprem reiteren el seu rebuig a amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació
En relació amb els interessos financers de la Unió Europea, els fiscals del procés argumentaven que la malversació de fons públics per “finançar un procés secessionista” dins d’un Estat que forma part de la Unió Europea suposa un “risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost” i, en conseqüència, “repercuteix negativament en els interessos financers de la Unió”. A més, recordaven que la malversació és un dels tipus penals que la directiva europea sobre la lluita contra el frau inclou entre els delictes que afecten els interessos financers de la Unió.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada