La bona educació dels independentistes

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (312)

 

 

Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 2 d'agost de 2022. 08:31
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

Vaig entendre en què consisteix la bona educació i el respecte un dia com un altre, a París. Com passa de vegades érem molts, innombrables, dins d’aquell metro urgentíssim, arrossegats com anàvem dins d’aquella clamor o séquia pregona que s’estira i es va estirant dins la foscor, que va sucant amb glopades de gent la gran ciutat per les arrels, que és per on es nodreixen, i també es podreixen, boscúries, males herbes i la intel·ligència de les flors. Recordo, de les meves memòries del subsol com, tot d’una, em van clavar un cop de colze al ventre perquè deixés passar, em van aixafar un peu, em van empentar a la manera que només sap fer el més brillant cosmopolitisme. Pardon va afegir aleshores una veu, amb aquell exquisit grésillement del bon francès de les bones maneres. Amb el francès de la bona educació i de l’altiva superioritat de la Sorbona i Nanterre, que sempre en té una per dir.

 

Pardon em va abocar al damunt aquell delinqüent metropolità, com qui afegeix una rúbrica d’arabescos a la signatura de pròpia mà, com qui et somriu després de fer-te acceptar una capitulació militar, un préstec del banc, una ruptura amorosa. 

Perquè no en té prou amb maltractar-te primer i humiliar-te després, no, i ara. Això només és el començament. A més a més t’ha de fer saber que és intocable, un ésser inevitable com els núvols que et passen pel damunt, perquè viu refugiat en l’eminència de la bona educació. I tu, com a persona també ben educada, no t’enutjaràs ni deixaràs mai de perdonar perquè

et t’ha demanat perdó, perquè la civilització sencera t’està mirant només a tu. I tu no tindràs tan mal cor amb algú que s’ha disculpat, oi, que ha reconegut formalment el seu error. 

De fet, no hi ha res pitjor ni més fals que la formalitat, aquest conjunt de paraules màgiques que es fan servir. El meu advocat, sovint, em recorda que la diferència essencial entre un narcotraficant i un nazi assassí és l’educació. I encara més la bona educació. Perquè el narcotraficant, gairebé sempre, en privat, admet el mal que ha fet i sap que no té excusa que valgui, ni perdó. És conscient de la seva culpa. Ha destruït la vida de moltes persones a canvi de diners. El nazi, en canvi, sol ser una persona llegida però que no ha entès res essencial de la cultura, només s’ha quedat amb la superfície, amb la forma i concretament amb el formalisme. El nazi també ha destruït la vida de moltes persones però, a més a més, vol tenir raó, o justificació. O almenys una excusa. Vol que el perdonin, que no li tinguin en compte, que no el critiquin perquè, al capdavall, és un ésser educat, superior, que els altres, els inferiors, no poden entendre i, sobretot, no poden jutjar correctament. De vegades té dues o tres carreres. La bona educació de la classe superior, de les bones escoles, de vegades pretén ser el salconduit dels salvatges de casa bona i amb estudis brillants. Estic pensant en Boris Johnson però n’hi ha molts d’altres.

 

En l’independentisme d’avui aquest classisme es manifesta també a propòsit de la bona educació i en què consisteix realment aquesta bona educació. Molts ciutadans que ara s’enfronten a llargues penes de presó, que van seguir flautistes d’Hamelín pensant-se que estaven defensant els drets col·lectius de Catalunya. I als que, a sobre, se’ls nega el dret de blasme i de crítica cap als dirigents polítics. Mentre hi ha qui ha perdut un ull o ha hagut de marxar a l’exili, mentre hi ha qui ha estat apallissat per la policia autonòmica, sembla que l’important, segons els mitjans de comunicació, siguin només els polítics que exigeixen respecte. Aquella política que vol tornar de l’exili i es presenta davant del jutge. Aquell polític que deia apreteu mentre els Mossos sí que apretaven. Aquella altra política que ha estat suspesa d’un determinat càrrec. 

 

Aquella altra política que ha estat insultada. La gent del poble ha donat molts diners, càrrecs i dignitats als nostres polítics. I també els ha donat una petita quantitat de feina que, ara com ara, no han fet, si és que tenim en compte les seves promeses electorals. No, la gent del poble no en té prou amb que li demanin perdó i que, si tot va bé algun dia faran alguna cosa. De fet, aquesta expressió del perdó només significa que encara volen tenir raó. O justificació. I que encara pretenen que els votem amb l’únic argument que els polítics rivals són molt pitjors.   

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bona-educacio-independentistes_795852_102.html