INVESTIGACIÓ
El funcionari del Cos Nacional de Policia espanyola I. J. E. G., de 29 anys, sota la identitat falsa Marc Hernàndez Pon, ha militat durant els darrers dos anys a Resistim al Gòtic, al Casal Popular Lina Òdena i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
 |
| L'agent infiltrat en la roda de premsa del SEPC en què es convocava la vaga d’estudiants del 16 de desembre de 2021. / Arxiu |
Les darreres setmanes, les peces del trencaclosques han anat encaixant: ni és de Palma, ni es diu Marc, ni treballa de cambrer en un xiringuito de platja. La identitat real de Marc Hernàndez Pon correspon a les inicials I. J. E. G., nascut a Menorca i funcionari del Cos Nacional de Policia espanyola. Al llarg dels dos últims anys ha aconseguit infiltrar-se en el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en el Casal Popular Lina Òdena de l’Esquerra de l’Eixample i al col·lectiu pel dret a l’habitatge Resistim al Gòtic.
Segons ha pogut confirmar la Directa, a través d’una investigació periodística que publiquem per a subscriptores al número 549 de l’edició impresa –publicada aquest dimarts, 7 de juny– es tracta d’un agent encobert amb doble identitat al servei del govern de l’Estat. I. J. E. G. va ser nomenat
funcionari de carrera del Cos Nacional de Policia espanyol el 4 de juny de 2019, tres anys després d’ingressar a l’escola de policia i quan feia cinc anys que havia finalitzat els seus estudis de Criminologia a la Universitat de Girona, que van incloure unes pràctiques a la policia municipal de la ciutat. A finals de 2019, li atorguen la identitat falsa d’agent infiltrat: Marc Hernàndez Pon. Cal recordar que, per aquelles dates, el Ministeri de l’Interior espanyol feia balanç de les contundents protestes postsentència del Procés i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) donava l’ordre d’intervenir amb el programari Pegasus els telèfons de desenes de càrrecs electes, líders socials, professionals de l’advocacia i periodistes.
I. J. E. G. va ser nomenat funcionari de carrera del Cos Nacional de Policia espanyol el 4 de juny de 2019, tres anys després d’ingressar a l’escola de policia i quan en feia cinc que havia finalitzat els seus estudis de Criminologia a Girona
El mes de juny de 2020, Marc Hernàndez va aterrar a l’activisme català. La primera concentració en la qual participa és el 2 de juny a la plaça de la Universitat de Barcelona, en el marc de la campanya “La vida abans que el capital”, que organitza actes arreu del país, coincidint amb la finalització del primer confinament de la pandèmia. El 22 de juny s’incorpora al moviment pel dret a l’habitatge de Barcelona des de l’assemblea de Resistim al Gòtic, i el 27 de juny rebla el seu bateig com a activista participant en una cercavila contra el desallotjament del Casal Popular Lina Òdena de l’Esquerra de l’Eixample. Quinze dies més tard, es matricula a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). Cinc mesos abans de tot això, però, ja havia començat a perfilar la seva identitat en l’àmbit digital, mitjançant dos comptes a les xarxes socials Twitter i Instagram amb el nom Marc Hernàndez Pon, @MarcHernandezP2 i @maaarchp, respectivament, encara actius en el moment de publicar aquesta notícia. Amb la identitat falsa també obre un compte corrent a CaixaBank.
Rodes de premsa, manifestacions, accions i vagues són el seu dia a dia. A començaments de 2022 mostra interès per ingressar a Endavant, però des del SEPC li responen que ja milita en molts espais i el seu objectiu no s’arriba a materialitzar. La seva imatge, però, la va veure tot Catalunya a través de TV3, el 4 de maig d’enguany, durant l’acció de presentació en societat del nou moviment juvenil Batec a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf. Va ser un dels activistes que van bloquejar amb cinta adhesiva diverses barreres d’accés al servei ferroviari i després hi van penjar cartells amb el lema #NoPaguem.
Un dels aspectes més significatius d’aquesta infiltració policial és que l’activista fictici pogués fer tota mena de tràmits legals i administratius amb la seva identitat falsa. “Vam veure que tenia un DNI i que els Mossos d’Esquadra el van identificar en un desnonament”, detalla un company de militància del SEPC. Per matricular-se a la UB, encara que es faci amb el procediment per a majors de 25 anys, cal acreditar una identitat i superar uns exàmens d’accés. Els documents d’identitat falsos o “DNI suposats”, tal com s’anomenen en llenguatge dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, només els pot expedir la Secretaria d’Estat de Seguretat sota les ordres del ministre de l’Interior (actualment, Fernando Grande-Marlaska) o a petició del CNI, que avui comanda la ministra de Defensa, Margarita Robles. Amb relació a aquest fet, cal recordar que l’excomissari José Manuel Villarejo, responsable de l’anomenada operació Catalunya i d’alguns dels episodis més foscos de les clavegueres policials, va acumular fins a quatre identitats falses –mitjançant DNI expedits pel Ministeri de l’Interior espanyol– al llarg dels més de quaranta anys de carrera professional dins del Cos Nacional de Policia espanyola.
Un dels aspectes més significatius d’aquesta infiltració policial és que l’activista fictici pogués fer tota mena de tràmits legals i administratius amb la seva identitat falsa
Martí Majoral, portaveu nacional de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista Alerta Solidària, avança que “emprendrem mesures legals, de segur. Però no hi dipositem esperances. L’Estat ens aplica el dret penal de l’enemic i no podem jugar amb qui fa les lleis i se les salta”. Majoral és del parer que “cal posar esperances i energies en formar-nos, conscienciar-nos i ser més i més cada dia. Només el poble podrà deslliurar-nos de tanta hipocresia. Hem d’enfortir l’organització popular i continuar lluitant”. Marta Daviu, portaveu nacional del SEPC, un cop conegudes les informacions que confirmen la infiltració policial, assevera que “no ens podem permetre el luxe d’aturar la lluita. Som en un moment cabdal per a la defensa dels drets socials més elementals, entre els quals, l’accés a un sistema educatiu públic de qualitat que ha de ser en català. L’Estat no ens aturarà, ni per vies legals ni il·legals”.
Qui es fa dir Marc Hernàndez Pon va ser vist per últim cop a Barcelona el dilluns 23 de maig. Aquell vespre i amb aparent normalitat va assistir a l’assemblea de Resistim al Gòtic. Dos dies més tard, però, va començar a enviar evasives als grups de Telegram on participava, assegurant que havia hagut de tornar precipitadament a Mallorca per un “assumpte personal greu” i que s’hi estaria durant “dies o setmanes”. Malgrat tot, ningú del seu entorn no sap del cert si realment ha fugit de la capital catalana.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada