I Joan Carles I se'n va sortir de franc

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 6 de Octubre 2021. 21:33
Actualitzat: Dijous, 7 de Octubre 2021. 10:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Foc d'encenalls. Paper mullat. Aquest sembla que serà el destí d'anys d'investigació de la Fiscalia espanyola per provar d'establir els delictes de Joan Carles I i poder obrir una causa penal contra ell. En cap de les tres investigacions obertes contra l'emèrit, la Fiscalia no ha trobat, pel que sembla, cap raó per denunciar-lo i posar-lo a disposició de la justícia. Sens dubte han de ser els únics a pensar que és innocent, però també són els únics que poden estirar el fil. En el temps transcorregut des de les primeres informacions publicades per la premsa suïssa, hi ha hagut una important desídia de l'ampli món judicial a l'hora d'imprimir un impuls real a la causa. Com bé va dir Pedro Sánchez, en una de les frases per les quals més penedit es deu sentir, la situació és la següent: de qui depèn la Fiscalia? Doncs això.

 

Pel que sembla, la Fiscalia entén que no hi ha indicis sòlids per continuar les investigacions. En conseqüència, considera que hi ha prescripció dels fets analitzats, inviolabilitat com a cap d'Estat abans d'abdicar el juny del 2014 i que, a més, hi va haver dues regularitzacions fiscals per reparar el seu deute amb el fisc. Un petit detall respecte a les milionàries regularitzacions que va realitzar i que des de la seva règia posició deuen ser insignificants, no així per al comú dels mortals:

quan ho va fer ja havia rebut la notificació de l'obertura d'una investigació. Però, per què aturar-se en aquests nimis detalls?, ha hagut de pensar algú de dalt. Era evident que els partits de la transició i d'una manera molt especial PP i PSOE no permetrien anar gaire més enllà en aquest tema, però, almenys, han quedat retratats davant de l'opinió pública. Són el mateix, un de dretes i un altre d'esquerres. Ara bé: les lliçons d'ètica, millor que se les estalviïn, si us plau.

 

S'obre així una primera situació personal de pes: l'emèrit ja pot tornar del seu exili d'or als Emirats Àrabs Units, ja que els partits del règim han fet el que alguns van pensar, ingènuament, que els socialistes no es prestarien a fer. Serà un retorn sense honor, havent deixat pel camí tones del crèdit de què disposava antany, però això als Borbons els ha importat sempre molt poc al llarg de la història. I una segona, política: PSOE, PP, Vox i Ciutadans han quedat retratats davant de l'opinió pública després de construir un blindatge excepcional per poder investigar res. S'ha vist al Congrés dels Diputats, on ni tan sols s'ha pogut debatre si hi havia raons per crear una comissió d'investigació parlamentària. I s'ha rematat la feina política des de la sempre opaca justícia espanyola.

 

La Fiscalia podrà tornar tranquil·lament a les seves activitats més quotidianes —dimarts vam saber que investigava el mag Lari per una broma a TV3— i a construir nous relats inversemblants sobre el món independentista català. Ja sigui sobre russos o sobre qualsevol altra cosa. Amb una centèssima part de la imaginació que va posar la Fiscalia del Tribunal Suprem al judici del procés per condemnar a més d'un centenar d'anys de presó els líders catalans, Joan Carles I tindria molt difícil deslliurar-se de la presó.

 

Però, compte, malgrat el seu enorme esforç, la carcassa politicojudicial espanyola hi ha una cosa que no controla i que pot acabar donant-li un disgust. A Suïssa, on va començar tot, la causa sobre les finances secretes de l'exmonarca encara està oberta.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-joan-carles-va-sortir-de-franc_654173_102.html