PROCÉS CATALÀ
Creat el 1949 després de la derrota del feixisme, l'organisme que aplega 47 estats i que ha exigit la llibertat de presos i exiliats va vetar l'ingrés d'Espanya fins dos anys després de la mort de Franco
per Pep Martí, 22 de juny de 2021 a les 11:51
La seu del Consell d'Europa a Estrasburg. | ACN
El Consell d'Europa ha infligit la que, sens dubte, és la derrota política més gran que ha patit l'estat espanyol en el concert internacional pel que fa al conflicte a Catalunya. L'Assemblea Parlamentària de l'organisme va aprovar l'informe del diputat letó Boriss Cilevics que demana a les autoritats espanyoles que "indultin o alliberin" els líders de l'1-O, posin fi a la persecució del president Carles Puigdemont i la resta d'exiliats, així com les persones que van col·laborar en el referèndum, i insta a reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades". L'organisme internacional també especifica que l'1-O va ser "il·legal" i va rebutjar demanar de forma explícita l'amnistia. La seva decisió es produeix un dia abans que l'executiu espanyol acordi els indults pels dirigents independentistes empresonats.
La decisió del Consell d'Europa ha agafat per sorpresa l'estat espanyol.
L'informe de Cilevics es va elaborar després d'un llarg període de
consultes amb totes les parts en conflicte i ja des de la visita del
parlamentari a Catalunya es va evidenciar que la percepció que es tenia a
Europa de la resposta donada per Madrid a l'1-O grinyolava des d'una perspectiva democràtica. Però què és el Consell d'Europa? Quina transcendència tenen les seves decisions? Aquí podeu veure'n alguns trets.
1.- Nascut sobre les runes del feixisme. El Consell
d'Europa va ser creat després de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu
de bastir un espai comú continental basat en els valors de la
democràcia i l'estat de dret. Va ser un pas més en el procés cap a la
integració europea i s'ha consolidat com un garant dels drets humans i
les llibertats. La seva fundació va ser el 1949 a Londres. Té la seu a
Estrasburg. L'Assemblea Parlamentària de l'organisme està formada per
diputats i senadors designats pels parlaments dels estats integrants.
2.- Sense dictadures.
3.- Qui representa Espanya? Cada parlament dels estats membres designa els seus representants, entre 2 i 18 segons la població. A Espanya li corresponen 12: 5 del PSOE, 3 del PP, 1 de Podem, 1 del PNB, 1 d'ERC (la senadora Laura Castel, l'única catalana) i 1 de Vox. La rellevància de la representació al Consell té a veure amb el pes polític d'alguns d'aquests diputats. El cap de la delegació del PP és Pablo Hispán, persona molt propera a Pablo Casado. Vox hi té Iván Espinosa de los Monteros, un dels homes forts de la direcció de Santiago Abascal.
4.- Designa els membres del Tribunal Europeu de Drets Humans. La decisió del Consell d'Europa suposa també un clar precedent de cara a les decisions que adoptarà el Tribunal Europeu dels drets Humans en el cas d'Espanya. Els polítics condemnats ja hi han començat a enviar els seus recursos. Cal tenir en compte que és precisament l'Assemblea Parlamentària la que elegeix els membres de l'alt tribunal. Són 47 integrants, un per cada estat membre del Consell. Ho són per nou anys no renovables i, un cop elegits, actuen com a jutges independents, no subjectes als seus estats.
5.- L'Espanya franquista, al marge. El Consell d'Europa coneix molt bé Espanya. De fet, va tenir vetada la seva entrada al llarg de tot el règim franquista. Espanya
va haver d'esperar fins al 1977, dos anys després de la mort de Franco,
per ser admesa. El "soci" de Madrid en aquesta situació va ser el Portugal del dictador Salazar, que no va entrar a l'organisme fins al 1976, després de la Revolució dels Clavells.
6.- L'excepció bielorussa. L'únic país europeu que no forma part actualment del Consell d'Europa és Bielorrússia. El règim dictatorial d'Alexander Lukashenko ha
estat objecte de nombroses condemnes per part de la institució europea i
no té fàcil que pugui accedir al Consell mentre mantingui l'actual
sistema polític. Però el Consell també ha rebut crítiques per les seves
contradiccions, ja que ha admès països que no són precisament un model
democràtic, com Rússia o Azerbaikhan.
ENLLAÇ NOTICIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada