La Guàrdia Civil admet l’existència d’un arxiu supersecret

 

 

L’institut armat reconeix la creació del sistema SINVES-Aquila només accessible a alguns membres del servei d'informació

 

 

 

Pedro Sánchez amb el Director Adjunt Operatiu de la Guàrdia Civil, en una imatge d'arxiu | E.P.

 

 

 

per Quico Sallés  

Barcelona/Madrid.22 d’octubre de 2020 21:06  

 

 

SINVES-Aquila. Aquest és el nom del gran arxiu supersecret de la Guàrdia Civil del qual, finalment, l’institut armat ha admès l’existència. Aquest gran banc de dades recull noms i informacions “necessàries per a la investigació del terrorisme i altres formes de delinqüència organitzada”, al marge dels tribunals. De fet, només és accessible per a alguns membres del servei d’informació de la Guàrdia Civil (SIGC), com els que han investigat els CDR detinguts en l’operació Judes.

 

En una resposta parlamentària al diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, a la que ha tingut accés El Món, el ministeri de l’Interior defineix el SINVES-Aquila com un “sistema informàtic” que serveix per accedir al “fitxer FGDO-T03” i que està “comunicat” a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Aquest arxiu es va crear el 4 de gener de 1997 i inclou, segons fonts de la Guàrdia Civil,

noms de persones que hagin tingut alguna relació o es tingui la sospita que puguin participar en activitats subversives, com ara anarquisme o antisistema, o de delinqüència organitzada. 

 

Aquest arxiu que conté milers de fitxes amb dades concretes com nom, filiació, feina, relacions, orientacions político socials, activitats o investigacions nomé hi tenen accés els membres de la Prefectura de d’Informació de la Guàrdia Civil i de les unitats especials del poderós “Centre Directiu” d’aquest servei.

 

Així SINVES-Aquila és l’eina de treball dels comandaments i analistes més especialitzats de les anomenades UCE, les Unitats Centrals Especials del SIGC. Les tasques d’aquest serveis estan protegides com a “secret d’Estat pel consell de ministres”.  De fet, la UCE-1, UCE-2 i UCE-3 són unitats altament especialitzades en el cicle d’intel·ligència dedicades a “obtenir, analitzar i elaborar informació” respecte les seves àrees d’informació i es troben per sobre de les “Unitats Perifèriques” que fan més treball de camp.

 

Segons un informe confidencial ordenat pel ministre Fernando Grande Marlaska a la consultora Ernst and Young al que ha tingut accés el Món, aquestes unitats només hi treballen 1.000 agents. La UCE-1, atenia el seguiment d’ETA, i continua treballant en l’àmbit del terrorisme intern. La UCE-2 és l’àrea que s’ocupa de l’amenaça gihadista, ampliada des dels atemptats d’Atocha de 2001. També s’encarrega de “grups delinqüencials organitzats amb potencial desestabilitzador” I en darrer terme la UCE-3 que s’encarrega de les “amenaces desestabilitzadores de l’Estat”. En concret, aquesta darrera és un calaix de sastre on s’hi investiguen des de moviments  “antisistema”-sense especificar quines-, “grups racistes o xenòfobs”, “defensa nacional”, o “activitats contràries a la normativa vigent”.

 

Els 1.000 agents que treballen en aquestes unitats d’informació d’elit poden tenir informació d’aquest arxiu a través dels seus comandaments, però no de manera directa. La resposta d’Interior remarca que en “aquest sistema s’introdueixen dades sobre persones que estan relacionades amb investigacions de terrorisme i/o altres formes greus de delinqüencia organitzada”. En aquest punt és clau la distinció entre estar “relacionada amb una investigació” i el caràcter “d’investigat”. De fet, Interior recorda en el mateix document que no es tracta d’un banc de dades de delinqüents, perquè “la determinació de qui ha comès un delicte és una missió que es reserva constitucionalment a jutges i tribunals”. En aquest marc, la Guàrdia Civil ressalta que l’arxiu “només contè les dades necessàries per a la investigació” sense especificar quines.

 

Amb el reconeixement aquesta eina de treball i d’arxiu, el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil avala la remorologia que existia entre diferents moviments socials i polítics sobre un arxiu policial d’aquesta mena. Precisament, la pregunta del diputat es referia al sistema “Aquila”, que era el nom amb què es coneixia entre els que tenien la sospita que existia. Curiosament, és el mateix ministeri que esmena el rumor i en puntualitza el nom. “En relació amb les qüestions formulades s’informa que a l Direcció General de la Guàrdia Civil no existeix cap fitxer anomenat ‘Aquila’”, detallen. “No obstant”, asseveren,”amb una denominació similar existeix un sistema informàtic denominat ‘SINVES-Aquila’” que “serveix per sistematitzar dades d’investigació de terrorisme i delinqüència organitzada”. La semillegenda era veritat.

 

 

La resposta parlamentària sobre el sistema Aquila al diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elmon.cat/politica/guardia-civil-admet-existencia-arxiu-supersecret_2139709102.html