Amnistia Internacional combat la sentència i lluitarà per alliberar Sànchez i Cuixart

JUDICI AL PROCÉS






Marina Fernàndez
Foto: EP
Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2019

Des de l'octubre de 2017 que Amnistia Internacional té un ull posat en el procés independentista català. Ja l'1-O va desplaçar observadors a Catalunya per supervisar en quines condicions es desenvolupava la jornada. A partir de llavors va seguir analitzant-ne les conseqüències, especialment el judici al Tribunal Suprem. Experts de l'ONG van assistir a les 52 sessions i ara, un mes després del veredicte condemnatori, ha emès la seva pròpia sentència de la sentència. I és d'una contundència absoluta. Desproporcionada, excessiva, restrictiva, imprecisa, perillosa. Són només algunes de les desqualificacions que recull l'informe final de l'entitat.

L'anàlisi d'aquest organisme internacional l'han presentat tres dels seus principals representants: el director d'AI Espanya, Esteban Beltrán, la coordinadora d'AI a Catalunya, Adriana Ribas i l'assessor legal de polítiques d'AI, Daniel Joloy. El balanç és demolidor i incorpora valoracions tan lapidàries com que la condemna de nou anys de
presó contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart representa "una amenaça als drets i llibertats d'expressió i reunió pacífica". Per això, afirma sense subterfugis que "han de ser posats en llibertat immediatament". Arribats a aquest punt, han advertit que Amnistia no es limita només a l'anàlisi, "sinó a l'acció i la campanya". I ha deixat clar que seguiran "fent feina i gestions" perquè es "compleixi aquest alliberament".



Els ponents han avisat que es dirigiran a la fiscalia del Tribunal Constitucional perquè a l'hora d'estudiar els recursos que es presentin contra la sentència, "adopti una posició d'acord amb els estàndards internacionals", perquè la interpretació de la sedició per la qual s'ha condemnat els líders independentistes, en relació amb els qui eren càrrecs públics, "vulnera el principi de legalitat". Concretament demanen a les "autoritats que trobin la via per garantir la reparació adequada davant d'aquesta vulneració".



L'informe d'Amnistia conclou que els magistrats del Tribunal Suprem van recargolar la sedició amb una "interpretació excessivament àmplia i perillosa". En aquest sentit, apunta que "les penes de presó imposades als dos líders de la societat civil i a altres set alts càrrecs catalans són conseqüència de la vaguetat de la definició del delicte de sedició en el Codi Penal espanyol"



Si bé reconeix que els seus analistes no van trobar "cap factor que indiqués que el judici en el seu conjunt fos injust" segons els estàndards internacionals, assenyala en canvi que la lectura del Suprem del delicte de sedició es "va traduir en la criminalització d'uns actes de protesta legítims".

Voluntat d'atemorir la societat

 

Durant la compareixença pública en la qual han presentat l'informe, Daniel Joloy ha expressat la "preocupació" d'Amnistia Internacional per aquesta "restricció indeguda dels drets humans" que es desprèn de la sentència. Sobre aquest punt, l'organització fa una radiografia més àmplia, que és que en general, "els països estan responent cada vegada amb més contundència contra les protestes pacífiques, fet que crea un clima de por".



Aquest fet, expliquen, implica "un risc d'autocensura pel qual la gent decideix no manifestar-se per temor a haver-se d'enfrontar a penes altes de presó.

Es focalitza en els Jordis

 

L'escrit de conclusions de l'oenagé internacional focalitza bona part del contingut en els dos activistes condemnats, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i l'encara president d'Òmnium, Jordi Cuixart. "Mai haurien d'haver estat empresonats", ha sentenciat Esteban Beltrán. L'entitat en qüestiona la condemna perquè "com a ciutadans particulars i líders d'organitzacions de la societat civil, tenien dret a expressar les seves opinions i organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència".



És més, Amnistia deixa clar que "fins i tot en el cas que la finalitat d'alguna d'aquestes accions empreses per ells fos impedir el compliment d'una resolució judicial" -com denuncia el Suprem durant els escorcolls de la seu d'Economia el 20-S-, "el dret internacional dels drets humans protegeix també la desobediència civil pacífica". Com a conclusió, manifesta que les penes imposades per a tots dos impliquen "una restricció desproporcionada dels seus drets". Així mateix, afegeix que la concentració no deixaria de ser pacífica encara que s'hagués produït algun incident il·legal o violent aïllat.

Deures per al nou Congrés: revisar la sedició

 

Amnistia Internacional encarrega deures als nous diputats electes del 10-N. "El Congrés ha de revisar amb caràcter urgent la definició del delicte de sedició per no criminalitzar actes pacífics de desobediència civil ni restringir indegudament la llibertat de reunió pacífica i d'expressió".

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/amnistia-internacional-informe-sentencia-proces_443088_102.html