Així ha acabat alterant Pablo Llarena la majoria independentista al parlament

PAÍS - PRINCIPAT

L'independentisme perd quatre diputats i la majoria absoluta al parlament

Per: Redacció

09.10.2018  18:00





El 21-D l’independentisme va anar a dormir havent aconseguit la majoria absoluta en escons gairebé contra tot pronòstic, després d’una campanya marcada pels empresonaments, els exilis, la repressió, l’amenaça, les prohibicions i amb el record de l’1-O encara en la memòria recent. Junts per Catalunya, ERC i la CUP van aconseguir guanyar setanta diputats dels 135 del Parlament, però un any més tard, aquesta majoria absoluta, nítida, s’ha perdut.



Llarena, un jutge del Tribunal Suprem espayol, ha aconseguit distorsionar la composició del parlament, sortit de les eleccions amb més participació de la història. La suma de Junts per Catalunya i ERC ara baixa fins als seixanta-un diputats; amb els quatre de la CUP –que es mostra crítica amb les dues altres formacions independentistes i que ha deixat clar que es situa a l’oposició– l’independentisme arriba als 65. Són els mateixos que sumen els comuns, PSC, PP i Ciutadans junts.



Si l’independentisme ha perdut bous i esquelles en menys d’un any és per la ingerència del jutge Pablo Llarena en el poder legislatiu. El mes de juliol el magistrat del Tribunal Suprem va decidir de suspendre els diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, tot aplicant l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Una decisió que podria suposar una una il·legalitat, ja que està pensada per a investigats relacionats amb bandes armades o individus terroristes.



A partir d’aquí neixen les discrepàncies entre JxCat i ERC sobre com encarar l’ordre de Llarena, sobre com fer valer la sobirania del parlament per sobre d’una imposició amb molts indicis d’irregularitat per part del jutge Llarena. És això que van voler fer valer Junts per Catalunya i ERC:


que fos el ple del parlament que decidís sobre la suspensió. I ho va fer, però amb un text que en un
primer punt desestimava la suspensió però que en un segon punt obria la possibilitat a fer-la efectiva. L’aplicació d’aquest darrer punt va encendre les discrepàncies entre totes dues formacions.



Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar un escrit en què designaven un diputat substitut perquè exercís els seus drets com a diputats. Els processats de JxCat no ho van fer i es van acollir al mecanisme de delegació del vot que havien fet servir fins ara, al·legant que no calia fer-ho de cap altra manera perquè el ple ja n’havia desestimat la suspensió.



Però ERC no volia comprometre judicialment cap membre de la mesa i va demanar a JxCat que tramités la designació d’un substitut per als seus quatre diputats afectats. Després de molts estira i arronsa, JxCat va acabar cedint amb el registre de quatre documents de delegació de vot individuals (cada un rubricat per un afectat), com els demanava Roger Torrent per tal de tenir ‘garanties’.



Però amb l’acord tancat, i escenificat amb una reunió entre Quim Torra i Pere Aragonès,  Torrent va demanar un informe als lletrats sobre el mecanisme de vot dels diputats processats de Junts per Catalunya. Els lletrats el desaconsellaven, i amb aquest document ERC ha acabat votant a la mesa amb el PSC per a invalidar els vots dels quatre diputats de Junts per Catalunya.  Els uns no volen acatar la suspensió de Llarena i perdre així la possibilitat d’investir Puigdemont algun dia. Els republicans, per una altra banda, no volen comprometre judicialment cap membre de la mesa, començant pel president, Roger Torrent.



Arran d’aquest trencament Puigdemont, Turull, Rull i Sánchez han preferit de renunciar a votar abans que ser substituïts. Això ha deixat Junts per Catalunya amb 30 diputats, quatre menys dels que va obtenir el 21-D. ERC, per la seva banda, des de fa mesos ja havia perdut un vot, el de Toni Comín. L’ex-conseller de Salut va decidir de retirar la seva delegació del vot després d’haver quedat sense restriccions de moviment a Bèlgica, un cop la justícia d’aquest país va haver rebutjat l’euroordre d’extradició espanyola. Com que el seu processament per part de Llarena no és ferm, encara no se li aplica cap suspensió ni s’obre cap possibilitat d’acatar-la o de desacatar-la.



La CUP, assimilada dins la majoria independentista de setanta diputats, des d’un inici va decidir de tenir un rol d’oposició activa. Per exemple, va facilitar la investidura de Quim Torra però ho va fer amb quatre abstencions perquè començava a observar un ‘gir autonomista’ a JxCat i ERC. Sempre partidària de la desobediència, la setmana passada va reiterar que les delegacions dels diputats suspesos per Llarena eren ‘plenament vigents’.



Així doncs, l’independentisme, en el millor dels casos, pot sumar seixanta-cinc diputats. L’unionisme, per la seva banda, també pot arribar als seixanta-cinc suports si Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú i PP voten en el mateix sentit. Això deixa el parlament en una situació de blocatge, tal com s’ha visualitzat avui. El ple ha rebutjat de reprovar el rei espanyol, Felipe VI, i de demanar l’abolició de la monarquia, perquè la proposta de resolució que ho demanava va aconseguir 65 vots (JXCAT, ERC I CUP), els mateixos que va obtenir en contra (Cs, PSC, CatECP i PP). Així, els vots del bloc independentista van ser insuficients per aprovar la proposta de resolució, ja que en cas d’empat la votació queda rebutjada.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/amb-quins-numeros-queda-ara-lindependentisme-al-parlament/