OPINIÓ - MAIL OBERT
«Que fem discursos que no ens creiem o què passa?».
Per: Pere Cardús
27.07.2017 22:00
Ja em perdonareu, però aquesta és la mentalitat d’esclau que, en principi, ja ens havíem espolsat del damunt. El ciutadà es converteix en esclau en el moment que accepta el càstig injust i arbitrari del poder. Si hem deixat de ser esclaus, no entenc què fem recollint diners, entre la gent a qui ja en roben prou, per a lliurar-los a l’estat demofòbic. Que no hi confiem, que fotem el camp? Que fem discursos que no ens creiem o què passa?
L’única solidaritat possible amb els represaliats és fer el referèndum i guanyar-lo. I que la primera llei que aprovi el parlament sigui una llei de reparació amb els
condemnats de l’estat espanyol en relació amb el procés democràtic d’autodeterminació. Com no pot ser de cap altra manera. Falten dos mesos encara no per al referèndum. Si algú pensa que no el guanyarà l’independentisme o que no servirà per a proclamar la independència, que ho digui. I que cadascú decideixi si dóna diners amb mentalitat de derrota.
Quin missatge es dóna, recollint diners per a pagar els càstigs d’allò que una majoria democràtica del poble de Catalunya ha decidit que calia fer? Quin missatge es transmet si anem demanant diners perquè serem castigats? Recolliu diners per a fer la campanya més ben parida de la història i per a enviar un missatge nítid i contundent al món de la nostra determinació de llibertat. Recolliu diners per a aconseguir la mobilització més espatarrant de la història de Catalunya. Però no recolliu diners per a lliurar-los a l’enemic. Que no veieu que serveixen per a pagar també la guerra bruta i engreixar les clavegueres?
Que hi ha damnificats que patiran personalment la repressió? Sí, és clar. Que és que no hi estan disposats? Ens comparem amb els grans lluitadors per la democràcia i la llibertat. Ens passem el dia citant frases cèlebres de Gandhi, de Macià, de Mandela, de Jefferson, de Luther King, de Companys, de Rosa Parks… Però no estem disposats a rebre ni un 1% de les conseqüències que van rebre tots ells per les seves lluites? Si no hi estem disposats individualment, és millor que no obrim tant la boca i ens limitem a dir que volem la independència sense despentinar-nos. Hi ha molta gent que posa diners i més diners, hores i més hores, renúncies personals i més renúncies personals, per a fer possible tot això. No us vulgueu posar a la seva pell quan senten que s’han de fer caixes de resistència per a pagar multes a l’estat espanyol.
Si hi ha cap treballador públic de la Generalitat que, per fer la seva feina com se li ha encomanat, es veu en la situació d’haver de pagar una multa o es queda sense feina, ha de ser el govern qui pagui una indemnització o una compensació temporal fins que estigui en disposició de reincorporar-lo al seu lloc. Però els polítics o els activistes que, voluntàriament, han decidit defensar la independència, aquests no han de pagar cap multa. I si no es guanya el referèndum i la repressió és implacable –com seria lògic en la mentalitat de les elits espanyoles–, caldrà pagar el preu amb la pròpia llibertat abans que no amb els diners.
A més, un procés de constrenyiment per a pagar una multa no es tanca en dos mesos. Aquests processos no són pas curts. Qualsevol expedient judicial amb condemna de multa que s’hagués de pagar a partir d’ara no es podria tancar abans del referèndum. Abans que algú perdi directament el seu patrimoni poden passar uns quants mesos. Hi ha uns drets processals que l’estat no pot ventilar així com així. Per tant, qui pensi que haurà de pagar una multa és perquè té assumit que perdrem. Mentalitat de derrota.
Ja em perdonareu. Però, sincerament, no entenc que a dos mesos d’un referèndum d’autodeterminació els demòcrates vagin demanant diners per a pagar les multes del seu fracàs. Perquè, si es guanya el referèndum, és evident que no hi haurà multes ni inhabilitacions ni condemnes, oi? Va, si us plau, abandonem d’una vegada la mentalitat de l’esclau i que s’imposi la de victòria. Ni un sol euro més a l’estat espanyol. Tots els diners, a les campanyes per la participació i pel sí a la independència d’una punyetera vegada. Si cal, ja defensarem els patrimonis i impedirem desnonaments amb els nostres cossos. Però a dos mesos del referèndum, ni multes ni inhabilitacions ni caixes de resistència ni hòsties.
@PereCardus, periodista
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada