La norma crea un nou marc per a l'Agència Tributària catalana, però no defineix quins impostos regularà.
OT SERRA Barcelona
 |
| Votació de l'últim ple del Parlament abans de les vacances / EUROPA PRESS |
Llum verda a la llei del Codi Tributari Català, una de
les lleis de desconnexió, que estableix un nou marc per a l'Agència
Tributària Catalana (ATC), camí de constituir-se com la Hisenda catalana
que acabi recaptant i gestionant tots els impostos. De moment, però, la
norma no se surt de competències estatutàries. La proposició ha comptat
amb 71 vots favorables, de JxSí i la CUP i 62 en contra, de Cs, CSQP,
PSC i PP.
La norma arribava al ple després que Ciutadans, PSC i CSQP demanessin un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), emès fa una setmana. Lluny de discutir el contingut i el fons de la llei, advertia de la inconstitucionalitat de dues qüestions: la
vulneració del principi de concurrència pública al cos de l'ATC en tres
disposicions addicionals i la no referència a l'Estatut o la
Constitució com a "fonts de dret". Segons va apuntar el secretari
d'Hisenda, Lluís Salvadó, en una entrevista a l'ACN, es tractava
d'elements "secundaris" i les forces independentistes han acceptat
retirar-les del text.
Amb més de 200 articles, la
llei del Codi Tributari Català aborda el dissenys dels organismes que
formen part de l'arquitectura institucional de la futura Hisenda
catalana. Dona cobertura a la nova Agència Tributària de Catalunya,
incloent i modificant la que es va aprovar el 2007. De la mateixa
manera, crea un Consell Fiscal que assessorarà la Generalitat en matèria
tributària. Estarà composat per
membres nomenats pel Govern, pels ens
locals, per les associacions i col·legis d'assessors fiscals, per
acadèmics de reconegut prestigi en la matèria, representants d'entitats
socials i un altre responsable de la lluita contra el frau fiscal. Per
últim, la llei també inclou la creació de l'Institut de Recerca i de la
Fiscalitat i d'Estudis Tributaris.
Des del grup de
Cs, el diputat Antonio Espinosa ha incidit en les recomanacions del CGE i
ha subratllat que només existeix un "únic ordenament jurídic" al qual,
ha assegurat, s'ha de cenyir l'Agència Tributària. En aquest sentit, ha
criticat que la llei no permet ordenar el sistema tributari, sinó que la
seva finalitat és "ser un instrument al servei de la secessió". "Forma
part d'una de les il·legals i matusseres lleis de desconnexió", ha
assenyalat, abans de considerar la iniciativa una "provocació" a l'estat
de dret.
La diputada del grup socialista Alicia
Romero també ha criticat que la llei respongui a la voluntat de
"construir un nou país" i ha recordat la resolució de l'inici de la
legislatura promoguda per JxSí i la CUP que instava a la creació de les
tres lleis de desconnexió. En referència al dictamen al CGE, ha lamentat
que les forces independentistes no tinguessin en compte la "seguretat
jurídica" de la llei i que insistissin en l'accés "exclusiu" dels
treballadors de la Generalitat al nou cos de l'ATC quan el "TC ja ho
havia anul·lat".
Al seu torn, la diputada de CSQP
Àngels Martínez ha lamentat que, més enllà dels instruments aprovats, no
s'hagi donat un debat profund del model fiscal que es vol per
Catalunya. "S'ha de millorar la redistribució i fer satisfactoris els
serveis públics prestats", ha assenyalat Martínez, que ha advertit que
sovint hi ha la percepció que es busca un model fiscal "com el de
Suècia" però es reben uns "serveis públics com els del Marroc". En
relació al Consell Fiscal, la diputada de la confluència d'esquerres ha
alertat que el control públic sigui subsidiari del control privat i ha
dubtat que pugui vetllar per una redistribució favorable als més
vulnerables.
Per part del PP, el portaveu adjunt,
Santi Rodríguez, ha destacat que ja al 2013 el Consell Assessor per a la
Transició Nacional (CATN) "dissenya de forma exacta allò que es
tradueix a la llei del codi tributari". Una mostra, segons el diputat
popular, de les intencions que la norma serveixi per constituir la
Hisenda catalana i motiu pel qual el seu partit no va voler col·laborar
en la ponència. A parer del PP, la llei dissenya una estructura
tributària "desmesurada per les competències que hi ha i els tributs que
es gestionen". "És fàcil aventurar que serà ineficient perquè és més
gran que allò que es necessita mesurar", ha opinat Rodríguez, que ha
afegit que "genera confusió en la seva interpretació" perquè "tradueix
al català la normativa espanyola".
La representat de
la CUP a la comissió, Eulàlia Reguant, no ha amagat l'objectiu de crear
una "estructura d'estat" amb aquesta norma i ha celebrat que es
treballi per a una agència tributària que "superi" el marc autonòmic.
Tanmateix, Reguant ha assegurat que la llei "es queda curta, en la
carcassa". "S'han venut lleis de desconnexió amb un relat màgic i cal
que expliquem les coses tal com són: no aborda el debat del model
fiscal, que hem de començar com a molt tard el 2 d'octubre".
"Posem els fonaments d'una estructura d'Estat", ha arrencat Maria
Senserrich, membre de JxSí a la comissió. "Estem supeditats a un govern
espanyol que ens amenaci via FLA", ha criticat, després de defensar que
"un país normal" necessita un sistema tributari propi que redistribueixi
els seus recursos. Senserrich ha explicat com s'escullen els membres
del Consell Fiscal i ha assenyalat que només un 25% d'ells, els
representants dels col·legis professionals, provindran de l'àmbit
privat. Senserrich ha instat les forces que han treballat en el redactat
de la llei a fer-ho també en la segona part que, ha apuntat, és la que
abordarà el model fiscal.
El debat a la totalitat es
va produir l'octubre i des d'aleshores els grups han treballat i
escoltat compareixences en comissió, on s'han debatut més de 150 esmenes
fins arribar al text aprovat. Tal com ha explicat la ponent relatora,
la diputada de JxSí Maria Senserrich, han elaborat la norma les
representants del PSC Alícia Romero, de CSQP Àngels Martínez i la de la
CUP Eulàlia Reguant. Una circumstància, que totes hagin estat dones, que
han volgut reivindicar com una virtut en el seu discurs. De la seva
banda, PP i Cs no han participat de la ponència ni han aportat cap
esmena al text.
Una relació de "confiança" amb el contribuent
El secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, que ha testimoniat la
votació i el debat parlamentari des de l'hemicicle, s'ha congratulat de
l'aprovació de la llei del codi tributari català, que ha situat com una
de les tres lleis que forma part del paquet que ha de sustentar les
estructures d'Estat. "Configura l'arquitectura institucional d'una
Hisenda ambiciosa", ha apuntat Salvadó als passadissos del Parlament,
acompanyat del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras.
L'encarregat de
pilotar la nova agència tributària ha explicat que l'objectiu és
establir un nou model fiscal "proper" i basat en la relació de
"confiança" entre l'administració i el contribuent.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada