dilluns, 29 de maig del 2017

L'Estat ja ha perdut. Per @gcapdevila



LA VEU DE NACIÓ







«Els senyals són inequívocs. Madrid ha perdut la batalla pel relat i qualsevol de les respostes que prepara acceleraran la independència de Catalunya»



















| 28/05/2017 a les 22:00h



La por ha canviat de bàndol. Durant la campanya electoral de les eleccions plebiscitàries del 27-S, l'estratègia de la por va ser àmpliament desplegada des de l'unionisme per intentar desmobilitzar l'independentisme. Les amenaces van ser múltiples i variades, des de la pèrdua de les pensions fins l'expulsió de la UE. 


 
En 2017, la por s'ha instal·lat a Madrid. A Catalunya ja no és una variable de pes, perquè la ciutadania pateix dia rere dia les conseqüències de romandre a Espanya: pensions en perill, rodalies en fallida, corredor mediterrani aturat, centrifugació de competències autonòmiques cap a Madrid via judicial, amenaces al sistema educatiu català, etcètera. La independència és una opció vàlida perquè les coses dins d'Espanya només poden anar a pitjor.



El gran encert de l'independentisme ha estar posar el referèndum en el centre del debat. 
Si només es parla d'independència, es pot reduir a una discussió ideològica. Quan parlem de votar per resoldre un conflicte, el problema se situa en el àmbit estrictament democràtic. L'Estat ha perdut la batalla pel relat i qualsevol de les mesures repressives que prepara no faran res més que accelerar la independència.

Per això des de Madrid comencen a parlar de cop d'Estat, i de dictadures. Per això la premsa explica sopars de duro sobre la situació futura del castellà a Catalunya o del president de la Generalitat nomenant jutges (té la seva seva gràcia que des de Madrid se'n facin creus). Tenen por. S'han quedat sense argument i saben del cert que el Govern i el Parlament compliran amb el mandat democràtic atorgat per la ciutadania.

En el pla internacional, és evident que tot plegat continuarà sent un afer intern del Regne d'Espanya fins que Catalunya no decideixi fer el pas, però provoca un nerviosisme creixent a la Moncloa que cada cop més estats europeus creïn comissions parlamentàries de seguiment del procés català. És un fet inèdit que ens mostra que Europa i el món esperen que fem el pas per actuar segons els seus interessos. Però hem de fer el pas, no el faran ells per nosaltres.

És possible que les respostes repressives de l'Estat ens facin passar una temporada una mica convulsa, però la legitimitat catalana sortirà tan reforçada que els esdeveniments se succeiran amb una velocitat no prevista. De fet, ja ho estem veient. Aquells que fins ara s'havien mantingut en l'equidistància o l'ambigüitat es veuen obligats a prendre partit. No serà l'única sorpresa que veurem en les properes setmanes. 
Enllaç article :