La premsa de Madrid segrega patriotina amb el comunicat de l'ambaixada dels EUA

MÈDIA CIRCUS







Antoni Maria Piqué
Barcelona. Dijous, 13 d'abril de 2017

Aquest dijous (sant) sí que sí. Les portades de la premsa de Madrid es deixen anar i segreguen patriotina, tot aprofitant el comunicat de l’ambaixada dels Estats Units (“Catalunya és un afer intern d’Espanya”, “estem profundament compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida”) per a fer-li dir el que a ells els hi dona la gana, potser perquè tenen por que els seus lectors pensin lliurement una altra cosa si només els hi expliquen els fets:

Potser no és patriotina i és alleujament. La gràcia d’aquestes portades és que van ignorar Puigdemont quan va ser rebut per Jimmy Carter o els sis congressistes americans a Washington, etcètera. Per què no van titular "Bofetón de los EE.UU. a España" o "EE.UU. humilla a España"? Ningú és ningú per a dir ningú què és notícia i què no. Cada diari té els seus criteris. La setmana passada el seu periodisme consistia a amagar o menystenir fets que no els feien el pes i aquesta a inflar allò que els cau millor. Aquest criteri de què és més a prop, del periodisme o de la propaganda?




Per paga, la línia i els conceptes amb què s’explica la cosa són tan semblants (“humilla”, “bofetón”, “revés”, etcètera) que es fa difícil pensar que ningú de fora no ha induït aquestes interpretacions d’un comunicat tan objectivament vague. Segurament no ha passat res d’això perquè la premsa seriosa mai toleraria tripijocs d’aquesta mena. Però titular amb la interpretació que m’agrada i no amb els fets que no tant a què s’assembla més, al periodisme o a la propaganda?



El Periódico, que també segueix el mateix corrent, ho fa a la catalana i opta pel concepte “gira l’esquena”, una interpretació més sensible, menys agressiva. Ho deia Azaña parlant de catalans i castellans: “los catalanes son sentimentales y nosotros no”. Deu ser el fet diferencial.



Aviam. Què diu el comunicat de l’ambaixada? D’una banda, que “Catalunya és un afer intern d’Espanya”. És el segon cop que els EUA reconeixen que Espanya té un problema que es diu Catalunya. Que un estat estranger expliqui al món que alguna cosa de tal altre estat és una “qüestió interna”, ja m’explicaràs... Parla més de la “qüestió” que del “interna”. D’altra banda, “una Espanya forta i unida” implica que defensi l’statu quo actual d’Espanya? Una Espanya, posem per cas, sense Ceuta i Melilla no podria ser “una Espanya forta i unida”?



En fi, que si el comunicat no diu gran cosa o en diu moltes i ho fa amb conceptes gasosos (la mateixa aigua que avui serveix per bullir llenties i demà per fer brou)... A un text així li pots fer dir allò que vulguis y lo que te rondaré morena. Pots coure els fets com més t'agradi i obligar els lectors a llegir-los d’una sola i única manera. Els fets, però, són tossuts i no acompanyen totes les interpretacions (“humilla”, “bofetón”, “revés”, etcètera).



Si cada cop que algú parla d’una Espanya “forta i unida” els indepes rebessin un ventallot, fa anys que tindrien la cara com un mapa.







Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/comunicat-ambaixada-eua-cataluna-premsa-madrid_151089_102.html