PAÍS - PRINCIPAT
L'interès dels representants de França, Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, entre més, contrasta amb el buit del govern espanyol.
 |
| Fotografia: Generalitat de Catalunya |
10.10.2016 12:25
No és gaire habitual que el president de la Generalitat
vagi a Madrid a explicar a qui el vulgui escoltar quin és el camí que el
govern i el parlament han traçat per a proclamar la independencia de
Catalunya. Això ha fet avui Carles Puigdemont en un esmorzar informatiu
organitzat per Europa Press a l’hotel Villa Magna de la capital
espanyol. Un hotel de luxe enmig de la Castellana, que ha rebut força
expectació mediàtica, una atenció molt notable per part de representants
diplomàtics i un fals desinterès del govern espanyol. No hi havia cap
representant del govern espanyol: cap ministre, cap secretari d’estat.
Ningú. El PP no hi era, perquè continua seguint l’estratègia que més
neguiteja justament a la desena d’ambaixadors que han vingut a escoltar
Puigdemont: la inacció, pretendre que no donant importància al problema
fa que el problema desaparegui.
Aquest contrast es podia veure perfectament entre les
estovalles blanquíssimes de les primeres taules de l’esmorzar, on hi
havia els ambaixadors: el de França, Yves Saint Geours; el del Regne
Unit, Simon Manley; el d’Egipte, Ahmed Ismail Abdelmoeti; el d’Irlanda,
David Cooney; la d’Algèria, Taous Feroukhi; el de Veneçuela, Mario Isea
Bohórquez; el de Bèlgica, Pierre Labouverie; el de Dinamarca, John
Nielsen; el dels Països Baixos, Johannes Van Bonzel; el de Suècia,
Lars-Hjalmar Wide… I no només ells, també agregats diplomàtics a les
ambaixades. En canvi, ni rastre del govern de Rajoy, que era el
destinatari del principal missatge de Puigdemont: ’S’ha de donar una
solució política a la demanda catalana, i cal coratge i compromís, i el
reconeixement de l’altre.’ I poc rastre de la resta de partits
espanyols: només hi havia el portaveu socialista a l’Assemble de Madrid,
Ángel Gabilondo, que ja té un tarannà més obert i dialogant en aquesta
qüestió que la majoria dels seus col·legues de partit.
Com veuen la proposta de referèndum?
Els diplomàtics prenien nota, i escoltaven amb atenció quan Puigdemont recordava l’ampli consens social i polític que hi ha a Catalunya sobre la necessitat de convocar un referèndum sobre la independència; quan s’oferia a negociar-ne les condicions amb l’estat i quan deixava clar que si no podia ser negociat es faria igualment i que, en tot cas, ja es negociaria la implementació del resultat, ja sigui amb l’estat espanyol o amb la UE.
No són uns arguments nous per aquests ambaixadors. Els han
pogut escoltar de la mà del president mateix i del govern en anteriors
reunions. I tot i així hi eren. I entre aquests, els representants del
Regne Unit i de França. Perquè viuen amb nerviosisme la resolució
incerta del problema tenint en compte l’estratègia de l’estruç, pel que
fa a la resolució política, i la de la mà de ferro amb la
judicialització del procés que segueixen el govern de Rajoy. Com entomen
aquests diplomàtics el full de ruta del referèndum? El missatge que
reben a Presidència és que la fórmula ideal seria que el referèndum fos
pactat amb el govern espanyol, i que si no és possible i el govern el
convoca igualment, que es faci amb garanties, és a dir, amb un cens
correcte, amb una participació alta i que tingui un resultat clar a
implementar.
Puigdemont, a Madrid, explicant el referèndum a
ambaixadors. No pas al govern espanyol, ni a partits espanyols, perquè,
amb l’excepció de l’heterodox Gabilondo, no hi eren pas. Ja ho van fer
quan fa quatre anys Artur Mas va anar també a un esmorzar informatiu a
Madrid a dir allò de ‘Catalunya necessita un estat’, després de la gran
manifestació de la Diada del 2012. Des d’aleshores poca cosa ha canviat
sobre l’actitud i la manera d’encarar el problema; però la situació
política és ben diferent: a Madrid hi ha un govern en funcions des de fa
deu mesos i amb poca perspectiva que el nou govern acabi tenint
solidesa política ni estabilitat parlamentària. I a Catalunya hi ha un
govern de la Generalitat amb una majoria del parlament que avala un
procés cap a la independència, mitjançant referèndum.
Qui hi ha a Madrid que escolti Puigdemont? Els
ambaixadors. I Pablo Iglesias, amb qui es reuneix en un dinar privat. A
Iglesias li serveix per a remarcar allò que diferencia Podem, ara més
que mai, del PSOE: la disposició a parlar d’un referèndum i a resoldre
amb diàleg ‘el problema català’. I Puigdemont, de retruc, fa una altra
picada d’ullet als ‘comuns’, que ja són més a prop del front comú. El referèndum no es pot menysprear, ha avisat el president, adreçant-se a l’estat espanyol. Era l’últim avís.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada