 |
| Un moment de les votacions de la trobada de la CUP a Esparreguera / PERE VIRGILI |
L'assemblea de la CUP ha aprovat "deslliurar-se" de l'acord amb Junts pel Sí
per "exercir la seva funció de dinamitzador de la ruptura
independentista", si l'executiu de Carles Puigdemont "no aposta per la
ruptura democràtica i segueix avalant la continuïtat de polítiques de
retallades i de caire autonomista".
Es tracta d'una
esmena a la ponència base proposada per l'assemblea local de Sant Pere
de Riudebitlles que, segons ha pogut saber l'ARA, s'ha aprovat per 281
vots a favor i 184 en contra. Aquesta esmena, molt crítica amb el pacte
amb CDC i ERC, afirma que l'objectiu de la CUP és "ampliar la base de
l'independentisme per l'esquerra", i per assolir-ho ha de tenir "les mans lliures per fer oposició dura al Govern".
"L'acord d'estabilitat parlamentària suposa un obstacle a aquests
objectius", sentencia. Fonts de la CUP han explicat que es tracta d'un
"marc teòric" i que caldrà veure com això es trasllada a la pràctica.
El membre del secretariat de la CUP Xevi Generó ha
comparegut davant dels mitjans per explicar les
conseqüències de
l'aprovació d'aquesta esmena. Segons el portaveu del secretariat, la CUP
"només està lligada a la declaració de ruptura del 9-N" i ha traslladat
tota la pressió a Junts pel Sí. "S'han de posar les piles urgentment per fer la ruptura", ha sentenciat, refermant que la CUP "no trenca" l'acord. "Qui ha deixat en paper mullat l'acord no som nosaltres", ha dit.
"O la ruptura es materialitza en passos ferms o no estem lligats de peus i mans a una estabilitat que no suposi avançar en aquest camí", ha resumit. Generó ha posat en dubte que el pacte d'estabilitat amb Junts pel Sí hagi permès avançar cap a la ruptura
i ha dit que l'esmena "deixa clar" que la CUP manté "la mà estesa per a
la ruptura democràtica amb l'Estat", però que els cupaires necessiten
"poder ser lliures" per revertir retallades i privatitzacions per
ampliar la base social independentista per l'esquerra.
 |
| Xevi Generó ha exercit de portaveu del secretariat / PERE VIRGILI |
Uns pressupostos "desobedients"
L'esmena també demana que els anticapitalistes " no entraran en cap dinàmica que suposi avalar uns pressupostos
que no es plantegin la desobediència clara i frontal en relació a les
imposicions de l'Estat i dels mercats i que no es plantegin la reversió
de les privatitzacions i les retallades". La decisió dels pressupostos
es prendrà en qualsevol cas en una reunió del consell polític i del grup
d'acció parlamentària de la CUP.
El text que s'ha
aprovat critica que Junts pel Sí entengui la declaració del 9-N com una
"concessió" perquè la CUP s'obrís a investir Artur Mas. "La CUP es
presenta com a soci d'un Govern que no materialitza passes irreversibles cap a la ruptura i que du a terme les polítiques pròpies del projecte social-liberal i privatitzador de Junts pel Sí", assegura. A més, demana forçar la celebració d'un referèndum unilateral sobre la independència
com a molt tard el gener de 2017 i no avalar "en cap cas" la celebració
d'unes noves eleccions autonòmiques que "dilatin" el procés.
En canvi, no s'ha aprovat per pocs vots de diferència una esmena a la totalitat
que van registrar 15 assemblees locals –com les de Sabadell, Tarragona,
Terrassa o Reus– per definir "límits clars" a l'acord amb Junts pel Sí i
que exigia no aprovar uns pressupostos que suposin "l'acceptació dels
límits de l'autonomia" i de "l'agenda neoliberal" del govern de JxSí.
Aquesta esmena ha rebut més vots a favor (217) que en contra (205), però
les 34 abstencions han evitat que s'aprovés (totes les esmenes s'han
d'aprovar per majoria absoluta).
 |
| La CUP aprova "deslliurar-se" de l'acord amb JxSí / PERE VIRGILI |
Aquestes decisions s'ha pres en l'assemblea nacional ordinària que els anticapitalistes celebren a Esparreguera,
gairebé cinc mesos després de l'acord 'in extremis' amb Junts pel Sí
per investir Carles Puigdemont i iniciar la legislatura. S'esperen uns
800 cupaires (el 40% dels militants, molt desgastats dels últims mesos)
que, en últim terme, han de definir l'estratègia política de la formació a curt i mitjà termini, i el model organitzatiu que volen per al seu partit.
Si bé és cert que la tensió entre les bases ha disminuït, fonts de
diferents sectors afirmen que en l'assemblea es tornaran a veure dos blocs divergents. Encara que la majoria de militants de la CUP no s'enquadra en cap organització, Endavant (contrària a l'acord amb JxSí) i Poble Lliure actuen a la formació com a corrents.
El rumb estratègic del partit
Limitar l'acord amb JxSí i pressupostos
L'assemblea debatrà a partir d'u na ponència política que van redactar representants de diferents sensibilitats de la formació i de les esmenes que han fet arribar les assemblees locals i que, a grans trets, són més exigents i contundents que el text inicial.
Els reunits a Esparreguera definiran, doncs, quin és el rumb estratègic
a seguir en els propers mesos. El document marc estableix que el 10 de gener de 2017,
just quan faci un any de la investidura de Puigdemont, la CUP haurà de
"denunciar el frau" del Govern si no s'ha fet cap gest "clar" i
"palpable" de ruptura.
Ara bé, 15 assemblees locals –com les de Sabadell, Tarragona, Terrassa o Reus– han registrat una esmena a la totalitat per definir "límits clars" a l'acord amb Junts pel Sí. Per exemple, exigeixen no aprovar uns pressupostos
que suposin "l'acceptació dels límits de l'autonomia" i de "l'agenda
neoliberal" del govern de JxSí. Aquesta esmena a la totalitat no ha
prosperat per pocs vots de diferència.
Altres esmenes
de les assemblees locals també apugen el to contra l'acord de JxSí.
Altres assemblees també han forçat el debat sobre el paper de la CUP en
relació als pressupostos (el document base no ho preveia).
En canvi, l’assemblea de Sant Esteve de Palautordera
(Vallès Oriental), més laxa, recull la intenció que la CUP enceti les
negociacions amb JxSí “sense línies vermelles” i “amb la voluntat
d’arribar a un acord”. Fonts del secretariat de la CUP avisen que, en
qualsevol cas, ho haurà de decidir una reunió del consell polític i el grup d’acció parlamentària.
El model organitzatiu
El mètode per escollir el secretariat i el debat sobre el vot telemàtic
Encara que el debat organitzatiu s'havia d'ajornar per una assemblea
extraordinària a la tardor, el consell polític va decidir finalment
obrir els estatuts perquè s'hi fessin esmenes. Hi ha cert consens
per modificar la fórmula per escollir el secretariat nacional. Ara cada
militant podia votar vuit dels 15 membres de l'òrgan, que es presentaven
individualment, però hi ha esmenes que proposen l'elecció a través de candidatures conjuntes per buscar més cohesió del secretariat.
Un dels punts més polèmics serà si quatre d'aquests 15 membres s'alliberen
(és a dir, cobren). Els que hi estan en contra –el sector més proper a
Endavant– defensen que això provocarà una jerarquització del partit i un
sistema organitzatiu semblant a un partit tradicional. Encara pel que
fa al model intern, la CUP també debatrà si s'introdueix el vot telemàtic.
Els seus defensors, de l'entorn de Poble Lliure, asseguren que és la
via per conciliar la militància amb la feina i la família, però els
detractors al·leguen que l'essència de la CUP és l'assemblearisme i el
debat, i el vot telemàtic ho limitaria.
A més, també es debatrà si convé limitar el pes del grup d'acció parlamentària
(les entitats afins emmarcades a la CUP-Crida Constituent) quan la CUP
s'enfronti a posicionaments que "afectin de manera clara l'estratègia
política de la candidatura i generin una tensió i un debilitament en la
cohesió interna de la mateixa CUP". En aquests casos, afirma l'esmena,
només podran votar els militants de la CUP.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada