dijous, 10 de març del 2016

ANC: 4 anys d’empoderament de la ciutadania

Actualitzada el 10/03/2016 19:56

JOSEP COLOMER, RICARD GENÉ, IRENE MARTÍN I IGNASI TERMES Membres del comitè permanent de l'ANC 2012-2015.













Avui, 10 de març del 2016, l’Assemblea Nacional Catalana fa quatre anys. En quatre Onzes de Setembre consecutius (2012, Catalunya nou estat d’Europa; 2013, la Via Catalana; 2014 la V i 2015 la Via Lliure) l’Assemblea ha mobilitzat, any rere any, quasi dos milions de persones i ha portat la imatge de la reivindicació de Catalunya al món. A més a més, ha teixit i consolidat la xarxa social i territorial més activa que ha tingut mai aquest país. I ho ha fet de manera inclusiva, cívica, democràtica i pacífica.

La clau de l’èxit de l’Assemblea ha estat fer d’element catalitzador i cohesionador d’una voluntat latent, ha estat l’èxit de la gent del carrer. La gent que ha dit prou, que ha perdut la por, que ha alçat el cap, que s’ha agafat de les mans i ha decidit que ara vol caminar de nou. La gent que comença a
construir el seu futur, perquè veu que el minso autogovern autonòmic ha acabat en un ofec econòmic humiliant, que ja no es creu les eternes promeses d’un federalisme vaporós, que rebutja una democràcia vigilada per tribunals al servei de l’Estat i un sistema massa tolerant amb la corrupció.
L’Assemblea és l’èxit de la gent que veu en la independència de Catalunya l’única possibilitat real de fer una vertadera revolució democràtica: el canvi social i nacional com a oportunitat de millorar. 

L’Assemblea ha recollit un sentiment de pertinença nou, que veu i viu el present i mira de cara a un futur. Una pertinença que no ve definida per l’origen i els cognoms, sinó per un sentit comunitari que es conforma en el dia a dia i que ve donat per la diversitat d’orígens. A Catalunya, la immigració forma part de la memòria nacional. Memòria nacional d’una població tolerant i emprenedora, perquè així són les persones que migren. Una societat que, en menys d’una dècada, ha acollit 1,2 milions de nous ciutadans. 

L’Assemblea es basa a compartir un projecte de futur. Catalunya és i ha de seguir sent un país on l’ascensor social funciona amb independència dels orígens socials o geogràfics. Això ens permetrà aconseguir un país més just i equitatiu. Per això l’Assemblea està formada per persones de totes les classes socials i situacions laborals, de diferents edats, ideologies i on la presència femenina i la paritat han destacat. Som molts, som diferents i volem ser més. Volem construir entre tots un futur millor. 

L’Assemblea és, doncs, causa i efecte. És eina i és fruit. És l’empoderament de la societat catalana, que ha decidit prendre el seu destí en les seves mans i que ara afronta un procés constituent que vol ser com més participatiu millor, garantint que el nou estat sigui el de tothom. Un procés constituent que visualitzi els consensos existents en la societat i les millores que tenir un estat a favor sí que ens permetria materialitzar. 

La Via ni ha estat ni serà fàcil. Però ha estat i serà apassionant i enriquidora. L’Assemblea s’ha convertit en un actor polític no partidista de primer ordre i, per sobre de tot, ha de preservar la seva composició transversal i independent dels partits polítics. Transversalitat i independència que han estat i són garantia d’unitat. D’una banda, ha de mantenir la seva capacitat de diàleg permanent amb tothom i, especialment, amb qui defensa un dret democràtic tan elemental com el d’autodeterminació:

el dret de Catalunya a decidir lliurement i sense límits el seu futur polític. I, de l’altra, ha de seguir empenyent el procés, posant-se al costat de les institucions del país quan calgui i estirant i ajudant en els moments clau. 

L’Assemblea ha permès aflorar nous lideratges, tant locals com nacionals, i en seguirà generant. Això ens ha d’enorgullir. La societat civil organitzada ha fet sentir la seva veu, ha mostrat la seva capacitat de regenerar-se i la seguirà mostrant. Cadascú des de les seves potencialitats, sent indiferent qui és al davant o al darrere dels focus i essent primordial el consens en el discurs i el camí.

L’Assemblea ni és ni ha estat cap fi en ella mateixa. L’Assemblea és vocació de servei al país. És l’aventura de fer possible allò que alguns encara ens volen fer creure impossible. Per això, l’Assemblea seguirà treballant per eixamplar la majoria social que vol el canvi real. I ho seguirà fent fidel al seus orígens: de forma clara i sincera, amb rigor i amb un somriure. 

L’èxit més gran de l’Assemblea, ara molt proper, serà la seva dissolució. Perquè haurem creat el nostre propi estat: la República Catalana, democràtica, social i participativa.


Enllaç article :