 |
| Rufián ha aconseguit el millor resultat d’ERC en unes eleccions estatals amb els 9 diputats assolits, tot i que Carod-Rovira va rebre més vots absoluts el 2004. / CRISTINA CALDERER |
Si un analista polític intergalàctic hagués aterrat ahir
al Born Centre Cultural, on feia el seguiment de la nit electoral ERC,
hauria previst que un resultat que comportés triplicar escons faria
córrer rius de cava entre els dirigents republicans. La previsible
eufòria, però, es va limitar ahir a una alegria continguda, i això que
la candidatura encapçalada per Gabriel Rufián va complir les
expectatives del partit per la franja alta. Els nou diputats folgats
assolits ahir suposen un creixement espectacular respecte als tres
assolits el 2011, l’últim dels quals pidolant-lo.
De la mateixa manera,
ERC se situa per primer cop com a segona força en unes eleccions
estatals -també en vots-, catapultant-se des de la cinquena plaça. Oriol
Junqueras, en definitiva, havia portat la formació a escriure un nou
capítol històric, però el punt final no va culminar amb un brindis que
el segellés. Al pastís republicà li va faltar la cirereta que fes rodona
la nit. Per contra, Junqueras va allargar la mà per convidar En Comú
Podem a sumar-se al procés, un cop constatat que, tot i guanyar a
Catalunya, els vents de canvi no van bufar tant a l’Estat.
Tanmateix, l’èxit no va ser rotund. El principal motiu va ser
precisament que ERC es va situar molt més a prop de la quarta força -va
assolir menys d’un punt percentual més que Democràcia i Llibertat- que
de la primera. La destacada vencedora era En Comú Podem, amb més de vuit
punts d’avantatge, i això que la coalició havia estat al centre dels
atacs d’ERC, que li havia titllat d’inviable la promesa de referèndum
pactat i amb qui volia pugnar per liderar l’esquerra catalana. A més,
els integrants de JxSí van perdre uns 450.000 vots respecte al 27-S. Per
no mencionar que els republicans s’havien situat clarament com a
primera força en les europees del 2014, amb el 23,7% dels vots, gairebé
vuit punts més que ahir. De fet, Junqueras també segueix sense assolir
el sostre de suports fixat per l’ERC de Josep-Lluís Carod-Rovira en les
estatals del 2004, quan, amb una participació superior, va recollir
638.902 paperetes, gairebé 40.000 vots per sobre de Rufián -a l’espera
de tot el vot per correu.
Expectatives a l’alça en qüestió
Per tant, la idea de fons és que, mentre les europees i la demoscòpia assenyalaven que els republicans estaven situats a la pole per fer el sorpasso
a CDC i aspirar a presidir la Generalitat tan aviat com se celebressin
unes noves eleccions catalanes sense coalicions excepcionals, la
irrupció d’En Comú Podem qüestiona les expectatives. ERC segueix
mantenint-se per davant de CDC com a partit més votat al conjunt del
país, però ja no és la força que creix més. A més, no va poder
imposar-se en cap de les quatre demarcacions ni va guanyar tant múscul
com volia a l’àrea metropolitana -on Rufián i Joan Tardà havien centrat
molts esforços-, ja que la coalició d’esquerres hi va arrasar.
Més enllà d’això, però, el resultat segueix sent
històric i, tot i que la il·lusió no fos completa, tant Junqueras com
Rufián i Tardà van celebrar-lo davant els aplaudiments d’algunes desenes
de simpatitzants. “Per ser els resultats d’un altre estat no està
malament”, va ironitzar el cap de llista, que reconeixia que el fet que
JxSí i la CUP encara no hagin pactat un govern ha pogut desmobilitzar
part de l’electorat. El seu número dos apuntava igualment que el debat
s’havia desenvolupat sobretot en clau estatal i explicava que part de
l’abstenció sobiranista es podia deure al fet que molts catalans ja han
“desconnectat” de l’Estat.
Tot i això, van celebrar
que el bipartidisme hagi tremolat, però també van destacar que, mentre
PP i PSOE segueixen copant les Corts estatals, a Catalunya el dret a
decidir i el desig de canvi s’han expressat amb claredat. Així,
Junqueras va subratllar que el referèndum pactat que volia Podem seguirà
sent inviable després del 20-D -el PP mantindrà la majoria absoluta al
Senat-, motiu pel qual va tornar a convidar la coalició catalana que
liderava a sumar-se al procés sobiranista. “Els convidem a fer el
referèndum que sí que és viable i que serveix, el de la Constitució de
la República Catalana”, va insistir, ja que “el futur del país passa per
la constitució de la República Catalana i per la consolidació de la
majoria social que ens ha de permetre construir-la”.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada