 |
| Les entitats civils del sobiranisme aspiren a dinamitzar la participació social en el procés constituent cap a l’estat propi. / CÈLIA ATSET |
I el 28-S va començar una nova etapa. Després de
l’obtenció del mandat per avançar en el procés d’independència, les
entitats socials independentistes han obert el debat sobre el seu paper
en la nova etapa. Sense descans -malgrat els interrogants que ha deixat
el 27-S, començant per la investidura-, l’ANC i Òmnium s’han conjurat
per apuntar directament al procés per omplir de contingut el nou país.
Volen dinamitzar la participació social en el procés constituent que
s’ha d’obrir després de la declaració nominal d’independència. Perquè
consideren que és en aquest període que el sobiranisme té camp per
córrer per sumar més sensibilitats al projecte d’estat propi.
D’entrada, prenen aire després de mesos
d’hiperactivitat, que ha fet que acusin el desgast que ha portat a
tensionar-les internament, especialment en el procés per a la
configuració de Junts pel Sí.
Una mostra d’això són les turbulències
internes també dins de Súmate, que ha decidit avançar l’assemblea
prevista per al 2018 per fixar el rumb després que el seu president,
Eduardo Reyes, hagi sigut elegit diputat per Junts pel Sí. “Tothom s’ha
de reubicar. Hem cremat molts cartutxos per arribar fins aquí”,
argumenta a l’ARA un alt dirigent de l’ANC, conformada per sensibilitats
ideològiques diverses. Tant Òmnium com l’ANC es mantindran neutrals i
no interferiran en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per la
investidura, per bé que donen per descomptat que hi haurà acord. Era
especialment explícit el president de l’ANC, Jordi Sànchez, divendres a
BTV: “Les discussions entre aquestes dues candidatures no són la nostra
guerra. La nostra guerra seria si no hi hagués acord”. I, en conversa
amb l’ARA, el president d’Òmnium, Quim Torra, es manifestava també
convençut que no caldrà intervenir perquè Junts pel Sí i la CUP saben
que “és tanta la il·lusió dipositada” pels gairebé dos milions de
persones que van votar per la independència el dia 27 que “ni és
imaginable ni s’entendria” un desacord que forcés noves eleccions.
‘Ara és l’hora’, eina vàlida
En qualsevol cas, tant l’ANC com
Òmnium, que la setmana passada van reunir les seves cúpules nacionals i
també territorials, tenen intenció de mantenir viva la plataforma
unitària Ara és l’hora, que tindrà un paper destacat en la
canalització de la resposta a les imputacions del president de la
Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i
l’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per haver posat les urnes
el 9-N. Totes dues entitats dissenyen mobilitzacions unitàries per al
13, 14 i 15 d’octubre, coincidint amb la declaració de Mas, Rigau i
Ortega davant del jutge per respondre dels delictes de desobediència,
malversació i prevaricació que els imputa la justícia espanyola.
En la reacció a les imputacions hi tindrà també
coses a dir l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que la
setmana passada, en una reunió a Argentona, va visualitzar la voluntat
dels electes locals dels 765 municipis adherits d’alçar la veu de forma
“contundent”, en sentir-se interpel·lats per les imputacions per un acte
del qual es van coresponsabilitzar cedint espais per instal·lar els
col·legis electorals. El 27-S i la resposta enrocada dels aparells
polític, judicial i mediàtic espanyol no ha deixat marge per a la treva
en el flanc sobiranista, que albira un nou cicle de mobilitzacions en
defensa de les institucions nacionals. Si cal, coincideixen, per la via
de la desobediència civil.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada