 |
| 01. El Parlament va aprovar el 2013 declarar Catalunya com a “subjecte polític i jurídic sobirà”. 02. Els grups negociaven ahir com s’asseuran els diputats a l’hemicicle. / P. VIRGILI / ACN |
Inici del procés cap a la constitució d’un “estat
català independent en forma de república”. Aquesta és la fórmula que han
aconseguit acordar, no sense dificultats, els negociadors de CDC, ERC
-integrats ara en el grup de Junts pel Sí al Parlament- i la CUP per a
la declaració inicial del procés de ruptura amb Espanya que preveuen
portar a discussió i votació del ple de la cambra catalana la primera
setmana de novembre, abans del debat d’investidura. Segons ha pogut
saber l’ARA de diverses fonts coneixedores de les converses, la
declaració que ha de servir per formalitzar des del Parlament
l’arrencada del procés d’independència anuncia l’inici de la
“desconnexió” de Catalunya respecte a Espanya i es refereix al tret de
sortida del procés constituent, segons expliquen aquestes fonts.
El text forma part d’un principi d’acord encara per completar. Els
negociadors de CDC, ERC i la CUP treballen en el que ha de ser el
preàmbul del text, encara en l’aire. Segons les persones consultades, en
la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí d’ahir -que va nomenar
Jordi Turull president de grup i Marta Rovira portaveu- el cap de llista
de la coalició independentista, Raül Romeva, va anunciar als diputats
que en les pròximes hores preveuen enllestir el detall del text,
“avançat però no tancat”, de “contingut clar”, però encara pendent de
perfilar algunes “paraules” que generen controvèrsia.
El principi d’acord l’han assolit en diferents reunions els últims dies
els negociadors de la comissió de coordinació de les converses -entre
els quals el coordinador general de CDC, Josep Rull; la secretària
general d’ERC, Marta Rovira; el cap de llista de Junts pel Sí, Raül
Romeva, i el diputat de la CUP per Girona Benet Salellas-, que, segons
les fonts de les diferents formacions consultades, van acordar portar-la
a votació com més aviat millor. Així, a falta de perfilar el text del
preàmbul, ja el dilluns mateix del ple de constitució de la cambra tenen
previst registrar al Parlament la petició de convocatòria d’un ple
extraordinari la setmana del primer de novembre, en el qual se sotmetrà a
debat i votació la declaració solemne.
Renúncies en benefici de l’acord
En aquest punt, el cert és que la CUP facilitava el preacord sobre la
part expositiva del text de la declaració parlamentària en acceptar que
obviï les referències explícites a la “República Catalana”, a la
“ruptura” democràtica amb l’Estat i a la “desobediència” de les
resolucions del Tribunal Constitucional que paralitzen decisions preses
pel Parlament i que laminen l’autogovern del país.
Elements rebutjats
d’entrada per Convergència, partidària de rebaixar la retòrica. El
mateix president de la Generalitat, Artur Mas, admetia la setmana
passada la seva incomoditat amb la retòrica de “ruptura” i de
“desobediència”. “La desobediència instal·la en la bronca. A nivell
internacional, que és on ens hi juguem les garrofes, no ens ajuda gens.
Hem de presentar les coses com un procés d’autoafirmació”, va argumentar
a RAC1, considerant que el debat sobre la retòrica és exclusivament
“estètic”. Qui sí que va parlar ahir explícitament de “República
Catalana” va ser Carme Forcadell, pròxima presidenta del Parlament. Ho
va fer en la reunió del grup parlamentari de la coalició
independentista, en què va exposar la voluntat d’exercir una presidència
que doni un tracte igualitari a tots els grups i diputats,
independentment de la seva adscripció ideològica. Sense perdre de vista,
va dir, que serà la presidenta de la cambra que ha de conduir a la
“República Catalana”, denominació que incomoda al món convergent, més
partidari de parlar de l’estat català.
Un cop el
Parlament, que ja presidirà Carme Forcadell, aprovi la declaració formal
i solemne d’inici del procés d’independència, el text serà remès a les
autoritats de l’estat espanyol, a les cancelleries europees i al conjunt
de la comunitat internacional. A més d’un anunci solemne a l’exterior,
el text, segons recull el programa de JxSí, prendrà també forma de
mandat intern al pròxim govern de la Generalitat “per tal que adopti les
mesures necessàries per implementar els acords recollits en la
declaració”.
El principi d’acord esdevé la primera
constatació dels avenços negociadors que, això sí, segons les fonts
consultades, no pressuposa cap pas endavant pel que fa a la negociació
de la investidura del pròxim president. La CUP ha explicitat de nou en
les taules de negociació aquesta setmana el rebuig a la investidura
d’Artur Mas.
Fórmules creatives pel 20-D
Sigui com sigui, el principi d’acord sobre la declaració solemne del
Parlament d’inici del procés d’independència sí que aplana el terreny
per a un altre debat, en aquest cas entre Convergència i ERC, al voltant
de la fórmula per concórrer a les eleccions espanyoles del 20 de
desembre. Un cop descartada la possibilitat de renunciar a tornar al
Congrés un cop obtingut el mandat per la independència el 27-S -tant CDC
com ERC sostenen que cal aprofitar en defensa del país també les
tribunes de les institucions espanyoles fins al dia abans de la
independència-, ERC debatrà dissabte al consell nacional sobre les
diferents opcions possibles. Ja sigui amb una candidatura conjunta,
cívica o amb presència de polítics, o amb dues candidatures
diferenciades sota una mateixa marca identificadora i punts programàtics
comuns en defensa del mandat del 27-S, però amb accents ideològics
diferenciats per evitar fugues de vot independentista.
Ahir el conseller de Presidència i dirigent de CDC, Francesc Homs -que
es perfila com a home fort del partit a Madrid-, va apuntar que en
qualsevol cas l’independentisme acudirà unit a la cita electoral del
20-D. Unit, que no necessàriament vol dir en una mateixa llista, va
venir a dir: “Hi anirem junts i la fórmula concreta es determinarà en
els propers dies”.
Per a Homs, que es va confessar
disposat a ser el cap de llista de Convergència a les eleccions
espanyoles, la fórmula cal decidir-la en funció del que considerin “més
rendible”. “El que decidim ho farem plegats, més enllà de la fórmula
concreta”, va assenyalar en el decurs d’una conferència col·loqui
organitzada per Nova Economia Fòrum. I va prometre: “Serem molt creatius
en aquesta campanya en la forma. Se seguiran veient coses que mai s’han
vist”, va indicar Homs, evocant la campanya de Junts pel Sí. I no va
anar més enllà. Deixava així oberta la interpretació a una més de les
incògnites que planen sobre el panorama polític català, que encara una
agenda vertiginosa a partir de dilluns mateix amb la inauguració formal
d’una legislatura que es perfila convulsa des del primer dia. Ni el
debat sobre on han de seure els diputats s’ha salvat de la tensió
ambiental.
Més de 25 anys de declaracions a favor del dret a decidir de Catalunya:
La primera, en comissió
El 12 de desembre del 1989 el Parlament va aprovar en comissió la
primera resolució, on afirmava que tot i acatar l’ordenament vigent no
renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació. La van votar CiU,
ERC, ICV i el CDS. El PSC s’hi va oposar i el PP no va ni assistir a la
sessió.
Una derrota i una victòria en el ple
Al debat de política general de 1991 els tres diputats d’ERC -Àngel
Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Pueyo- van presentar una
resolució a favor del “dret democràtic a la independència política” de
tots els pobles d’Europa, incloent-hi el català. Es van quedar sols,
davant del rebuig de CiU, el PSC, el PP i el CDS i les abstencions d’ICV
i Esquerra Catalana. El mateix ple va aprovar un text a favor del dret a
l’autodeterminació, amb els únics vots en contra del PP.
Posicionaments simbòlics
El ple va aprovar diversos textos a favor del dret a decidir. El 1998,
amb els vots de CiU, ERC, el PI, Els Verds i EUiA, l’abstenció d’ICV i
el PSC i l’oposició del PP. El 2010 i el 2011 va tornar-hi amb l’aval de
CiU, ERC, ICV i, en el segon cas, SI, i el rebuig del PP, C’s i en la
segona, del PSC -que en la primera es va abstenir.
Declaració de sobirania
El ple va aprovar el 23 de gener del 2013 iniciar l’exercici del dret a
decidir amb una declaració de sobirania que definia Catalunya com un
“subjecte polític i jurídic sobirà”. La van votar CiU, ERC, ICV i un
diputat de la CUP -dos es van abstenir- i s’hi van oposar el PSC -cinc
diputats seus no van votar-, el PP i C’s.
El suport més majoritari
Fins a 104 diputats -els de CiU, ERC, el PSC i ICV- van donar suport el
13 de març del 2013 a “iniciar un diàleg amb el govern de l’Estat per
possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per
decidir sobre el seu futur”. Només s’hi van oposar el PP i C’s, mentre
que la CUP va abstenir-se en bloc.
Unitat sobiranista pel 9-N
De les declaracions genèriques a la concreció. CiU, ERC, ICV i la CUP
van aprovar una resolució el setembre del 2014 que instava a celebrar el
9-N “amb totes les garanties democràtiques possibles”, “d’acord amb els
marcs legals” i consultant el Parlament quan calgués.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada