En la seva interlocutòria la jutgessa afirma que sí que és possible entreveure comentaris que banalitzen les actuacions nefastes dutes a terme pel règim nacionalsocialista, i arriben a realitzar comparacions certament desafortunades amb les persones que pretenen la independència de Catalunya. Tot i aquest reconeixement considera que aquesta banalització no es trobava tipificada en el moment dels fets explícit, pel que no és pot considerar com delicte, a l’haver-se realitzat abans de l’entrada en vigor de la llei orgànica 1/2015 del 30 de marc, que castiga la trivialització del genocidi.
Les associacions i col·lectius ja han presentat un recurs de reforma contra la interlocutòria de del Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona.
En aquest sentit consideren alarmant l’afirmació següent de la interlocutòria: “Allò que en realitat s’exposa és una opinió en relació amb la conducta que en l’àmbit polític duen a terme aquells qui preconitzen la independència de Catalunya”. Les entitats afirmen que aquestes conductes no s’emparen en el dret a la llibertat d’expressió o d’opinió ja que aquestes tenen un límit en la calúmnia, la injúria i la incitació a l’odi i més quan l’actuació és banalitzadora i trivializant respecte els crims de genocidi i crims contra la humanitat. Totes les piulades denunciades comparaven el feixisme i el nazisme amb el procés català o amb el fet de ser català.
Les entitats valoren negativament que tot i aquest reconeixement explícit dels fets es consideri que no són punibles i denuncien que la resolució constitueix una omissió del deure de perseguir delictes i una clara discriminació de tracte envers els col·lectius que defensen la Independència de Catalunya en relació amb altres col·lectius, un tracte diferenciat que crea indefensió a una majoria de la societat catalana. En qualsevol democràcia europea una decisió d’aquestes característiques fóra inaudita, inacceptable i escandalosa.
Finalment les entitats critiquen el fet que la decisió es notifiqués el passat 30 de setembre, tot i que la data de la interlocutòria és del 17 de setembre, i ho atribueixen a la voluntat del jutjat d’evitar fer-ho públic durant la campanya electoral.
Les entitats signants del manifest són: Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; Comissió de la Dignitat; Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans; Amical de Mauthausen i altres camps; SOS Racisme; Intersindical CSC; Unió General de Treballadors de Catalunya UGT; Comissions Obreres CCOO; Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI; Acció Cultural del País Valencià; Plataforma per la llengua; Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana CAL; Associació per la Independència de Catalunya Ara o mai; Fundació Congrés de Cultura Catalana; Plataforma pel Dret a Decidir; Xarxa d’Entitats Culturals i Cíviques dels Països Catalans.
Enllaç noticia :
http://araomai.cat/la-justicia-espanyola-no-admet-a-tramit-la-denuncia-de-16-entitats-per-incitacio-a-lodi-i-banalitzacio-del-nazisme/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada