La CUP, marcada per les "mirades de fàstic i d'odi de classe i nacional del PP i C's"

per Gemma Aguilera (Barcelona) 15 de Setembre 2015 

El partit presenta el llibre Un peu al Parlament de Catalunya, que recull la tasca feta per la CUP durant tres anys a la cambra catalana.

Els tres diputats de la CUP i Anna Gabriel presenten el llibre Un peu al Parlament de Catalunya.   |   Gemma Aguilera 

No han volgut ni cotxes oficials, ni mòbils, "ni sopars en reservats", ni cap "privilegi". Els tres diputats de la CUP, David Fernández, Isabel Vallet i Quim Arrufat, han fet de l'austeritat, "la roba de carrer" una batalla que transcendeix "la pura estètica" per "desmuntar l'elitisme de la classe política i aquesta cúpula de vidre on semblava que el poble ras no hi podria entrar". I ara que passen el testimoni als futurs diputats -Fernández assegura que estan preparant un "manual de supervivència per a Matrix"-, han volgut posar sobre paper la tasca parlamentària feta, i la que no han pogut fer "per la frustració permanent de no arribar a tot arreu". 

Tot plegat queda recollit al llibre Un peu al Parlament de Catalunya (Pol·len Edicions sccl), on es repassa la feina feta amb la lluita contra la corrupció, les pilotes de goma, el dret a decidir, el 9N, l'educació, la sanitat o l'habitatge, entre d'altres.


Els tres diputats han fet soroll, han plantat cara i han pressionat per canviar algunes coses. Força més de les que hauria canviat qualsevol altre partit polític convencional amb només 3 efectius. Però també hi ha hagut experiències que els han marcat, i no precisament en positiu. Quim Arrufat ha volgut començar la seva intervenció explicant que "mai no havia vist tants rics tan junts, ni havia sentit tants menyspreus a la meva llengua i cultura i la meva classe social amb els dos partits que ens envoltaven a l'hemicicle, PP i C's. Em marcarà per tota la vida, s'ha de viure per saber què són les mirades de fàstic i l'odi de classe i nacional d'aquesta gent".

Arrufat, però, també va viure el menyspreu de "determinades files independentistes, entre les quals corria que nosaltres estàvem finançats per ETA per a rebentar el procés, i el PP i C's ens cridaven "1.000 muertos", en referència a les morts comeses per aquest grup armat. Isabel Vallet ha explicat que la CUP va entrar al Parlament i de seguida va constatar que "les institucions estan buides de sobirania i intervingudes políticament i econòmicament tant per l'estat com per la UE", un fet que dificultava encara més la tasca de canvi social i nacional que volia impulsar la CUP. David Fernández ha remarcat "la impotència permanent que suposa no poder arribar a tot amb només 3 diputats, i a més, combatre la litúrgia i la lentitud institucional pensada perquè res no pugui canviar".

Fernández, que ha dit que el llibre parla dels "1.000 dies que hem viscut a costat del Zoo", ha donat un consell als futurs diputats: "El poder de prop és molt més perillós que de lluny, mai no oblideu que estem al servei de les classes populars, i sigueu fidels a vosaltres mateixos sense deixar que us entabanin. És a dir, no us flipeu més del compte". En aquest sentit, els tres diputats han coincidit a dir que si bé han rebut moltes invitacions a negociar en reservats de restaurants, "mai no hem dinat ni sopat en un reservat, la política la fem al carrer, i a més, la cuina mediterrània popular és molt potent".  


Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/la_cup_marcada_per_les_mirades_de_fastic_i_d_odi_de_classe_i_nacional_del_pp_i_c_s_150471.php