ROGER MATEOS / MARC COLOMER Barcelona
Contingut Premium
CAP A LES PLEBICITÀRIES
Equips negociadors d’alt nivell de CDC i ERC perfilaran l’estructura d’un eventual govern compartit.
Si en les eleccions del 27 de setembre
l’independentisme se’n surt, les relacions internacionals passaran a ser
una porta clau en l’estratègia del nou Govern. Engegar un procés de
desconnexió d’Espanya requeriria un esforç sense precedents per buscar
complicitats a la Unió Europea i, més enllà, per contrarestar l’ofensiva
diplomàtica que es desplegaria des de Madrid per intentar ofegar
l’operació. Assumida aquesta premissa, Artur Mas i Oriol Junqueras
pensen elevar el rang que té l’àrea d’Afers Exteriors de la Generalitat.
Ja en l’inici de la legislatura que ara s’apaga es
va plantejar la idea. En la campanya electoral del 2012 Mas va avançar
que aquestes competències les assumiria directament un conseller a
càrrec d’un departament amb altres atribucions. Finalment les va
assignar a la conselleria de la Presidència, amb Francesc Homs al
capdavant, i va crear una secretaria d’Afers Exteriors, que comanda
Roger Albinyana. Segons fonts nacionalistes consultades per l’ARA, els
plans per a la legislatura vinent passen per establir un departament
d’Exteriors en l’organigrama del Govern.
ERC coincideix a considerar que Exteriors ha de
tenir un rang de “primer nivell”, perquè la partida de la independència
es juga, en bona part, al tauler de la comunitat internacional. De fet,
fonts republicanes assenyalen que ja des del 2012 hauria d’haver tingut
conselleria pròpia. L’exlíder d’ERC i exvicepresident del Govern
Josep-Lluís Carod-Rovira, el 2008, va elevar a viceconselleria l’àrea
d’Exteriors, llavors en mans de Roser Clavell, que amb Carod va impulsar
la primera fase d’expansió de les delegacions.
Dibuix final per definir
El dibuix final del nou organigrama està encara pendent de definir.
Sobre la taula hi ha, ara per ara, diferents opcions, que van des d’una
conselleria específica d’Afers Exteriors fins a un departament més ampli
amb altres competències afegides o, fins i tot, la creació d’una
vicepresidència reforçada amb l’àrea de Relacions Internacionals. També
està per veure si aquesta matèria queda en mans de CDC o ERC.
Mentrestant, ja circulen diversos noms de candidats a assumir-ne les
funcions, entre els quals el del cap de llista de Junts pel Sí, Raül
Romeva, eurodiputat d’ICV entre el 2004 i el 2014.
Els plans de Mas per potenciar l’acció exterior
durant el període de transició nacional de 18 mesos previst en l’acord
CDC-ERC preveuen com a mínim duplicar el nombre de delegacions de la
Generalitat a l’estranger. Ara n’hi ha deu: set ja estan operatives, la
de Portugal ho estarà aviat i les del Vaticà i el Marroc es preveu que
ho estiguin en els pròxims mesos. Es crearia, a més, una secció
específica d’atenció a la comunitat catalana a l’exterior. El Govern
treballa amb la hipòtesi que una Catalunya independent es doti d’una
xarxa diplomàtica equiparable a les d’altres països europeus de
dimensions similars. Això es traduiria en mig centenar d’ambaixades i un
model de carrera diplomàtica diferent de l’espanyol, amb més formació
continuada i contractació temporal de perfils professionals.
La coalició ja està registrada
Les negociacions per a la configuració
d’un eventual govern de concentració estan, segons fonts de les dues
formacions, en fase embrionària. Aquesta setmana s’han designat els
equips negociadors -Francesc Homs i Josep Rull per CDC, i Marta Rovira i
Lluís Salvadó per ERC-, que pilotaran els respectius equips tècnics que
perfilaran el repartiment d’àrees, segons la proporció percentual 60-40
acordada pels dos partits, que ara centren tota la seva atenció en el
27-S, després que dimecres es registrés formalment la coalició de Junts
pel Sí.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada