Entrevista a ANTONI CASTELLÀ LÍDER DEL SECTOR SOBIRANISTA D'UDC I SECRETARI GENERAL D'UNIVERSITATS I RECERCA DE LA GENERALITAT.
“Ni és una pregunta ni és integradora. No es pregunta res”
“El drama serà si surt el sí, perquè l'endemà s'haurà de reunir el comitè de govern per decidir què vol dir aquest sí”.
 |
| Antoni Castellà, fotografiat moments abans de l'entrevista, divendres a la tarda. Foto: JOSEP LOSADA. |
La llarga pregunta que el comitè de govern d'UDC ha decidit fer als
seus militants aquest diumenge vinent per aclarir el posicionament de la
formació sobre el moment polític actual ha aixecat una gran polseguera.
Mentre un sector del partit la considera farcida d'indefinicions i
condicionals, i sobretot poc aclaridora, els altres la troben clara,
entenedora i integradora. Antoni Castellà, líder del sector sobiranista
d'Unió, fa campanya pel no i en aquesta entrevista explica els seus
arguments. El també secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat
descarta un trencament del partit, però no estalvia crítiques, ni a la
pregunta ni a aquells qui la van avalar en el darrer comitè de govern.
Està fent campanya?
Sí, i amb intensitat.
Se sent en forma?
Totalment.
Fent molts actes?
Sí. Fent molts actes al territori, fent reunions amb militants, trucant, atenent els mitjans… Una campanya en tota regla, vaja.
Duran
i Lleida també ha dit que en feia, i que truca als militants. Ho fan en
les mateixes condicions? Vostès tenen el cens o les adreces per poder
posar-s'hi en contacte?
Si el que em
pregunta és si hem sol·licitat el cens, sí. Però en aquests moments
encara no el tenim. Espero que en les properes hores se'ns faci arribar.
Si no, no ho entendria i no estaríem en les mateixes condicions.
Què els han dit, per no facilitar-lo?
De moment, no tenim cap resposta.
I els militants amb qui es troba què li diuen?
Estan
molt receptius. Perquè tenen clar que volien una pregunta clara. Són
molt receptius quan els demanem que votin que no, un no que és un sí a
Catalunya, a la independència de Catalunya.
"El que està en joc no és el procés. El que està en joc és la credibilitat i la coherència d'UDC
"És un error fer una consulta sobre una pregunta decidida en un comitè de govern ja dividit
"No és una qüestió de trencar o no el partit. Si hi ha una crisi s'ha de resoldre amb el debat intern
"No és cap plebiscit a Duran i Lleida [...].
La primera responsabilitat és de Ramon Espadaler
Tenint en compte que la pregunta del 14-J parla de “compromís amb el catalanisme integrador”, no els costa fer campanya pel no?
El
mandat que teníem era fer una pregunta per contestar allò que ara
substituirà el que va ser el 9-N. Ara hem de saber si UDC vota sí-sí o
vota sí-no. I amb la pregunta que s'ha acordat això no es vota.
Massa indefinida?
És
una pregunta que no es defineix en res. Es vol que els militants es
defineixin sobre el procés sense explicar-los què és el que s'entén per procés.
Ho deixa tot obert. Massa. I el ciutadà ha de saber què vol dir votar
UDC. Vol dir que està d'acord amb un estat independent? Vol dir que no?
Una pregunta que ho deixa tot enlaire no és una pregunta.
No els van argumentar el perquè de la pregunta, en el comitè de govern?
No van definir en cap moment què volen dir amb procés. Encara estic esperant que algú em digui què entenen per procés, en aquesta pregunta. Només han deixat clara una cosa: procés exclou una Catalunya independent. Jo vaig proposar que se substituís la paraula procés per estat independent i no se'm va acceptar. I és important que això se sàpiga.
Duran
i Lleida deia divendres que qui proposa ‘independència' fa trampa,
perquè el Tractat de la UE no la preveu, la independència.
Em
sorprèn. Aquest argument que dóna Duran i Lleida és el mateix que dóna
el ministre Margallo. És el mateix del PP. I al PP ja li vàrem contestar
que la UE és dinàmica, i que quan hi hagi un procés de negociació
acceptarà la voluntat de la majoria, com ha passat en altres casos.
L'argument de Duran i Lleida és un argument del PP.
A vostè se'l veu alliberat, desacomplexat.
Alliberat?
No. Compromès. Compromès am un procés intern a Unió que ha de fer que
la formació recuperi l'esperit fundacional del 1931.
Són cinc mil militants, a Unió?
Això és el que va dir el secretari general.
Si
més d'un miler de militants van demanar una pregunta clara i la d'ara
no ho és, això vol dir que el no ja té un 25% dels vots?
Això
vol dir simplement que l'actual pregunta exclou d'entrada al 25% de la
militància. No ha sigut una bona idea, fer aquesta pregunta.
Si el no suma un 30 o un 40%, a Unió hi haurà una situació insostenible?
No
és una qüestió de sostenibilitat. La cohesió s'ha de mantenir. El drama
serà si surt el sí, perquè l'endemà s'haurà de reunir el comitè de
govern per decidir què vol dir; s'haurà d'interpretar què carai vol dir
la paraula procés.
Potser és una estratègia calculada.
No ho sé. Això ho haurà de preguntar als 17 membres del comitè de govern que van avalar una pregunta que no pregunta res.
Què creu que dirien?
No ho sé. Em costa d'entendre perquè hi ha tanta por a Unió a preguntar: independència sí, o independència no?
En tot cas, la indefinició de la pregunta no deu ser gratuïta.
Evidentment,
és buscada. L'estratègia és no definir-se, i això és el que denunciem.
Que volen tornar tres pantalles enrere en relació amb el moment polític
que estem vivint.
Insisteixo: per què?
Insisteixo:
això hauria de preguntar-ho als 17 membres del comitè de govern que van
avalar la pregunta. No definir-se en el procés polític més important
que ha viscut el país en els darrers tres-cents anys és un error. No és
una pregunta, i menys una pregunta integradora.
Si el no obté el deu o el vint per cent, vostès se'n van? I si obté el 40, el 50 o més, els que se'n van són els altres?
No.
El que ha de fer el comitè de govern és reunir-se l'endemà i
reflexionar sobre el que ha passat. Perquè el que ja no hauria d'haver
passat és sotmetre a la militància una pregunta decidida en un comitè de
govern que ja s'ha dividit. És un error.
Vostès no busquen un trencament?
No.
En absolut. No és una qüestió de trencar o no. És qüestió de decidir el
futur d'Unió. Si hi ha una crisi perquè no hi ha una posició clara
entre la militància, això s'ha de resoldre amb un debat intern. I hi ha
elements per fer-ho, com un congrés. Jo he defensat durant vint anys des
de dins d'Unió una Catalunya independent, i no he pas marxat perquè la
meva fos una opinió minoritària. Espero que aquells que no veuen una
Catalunya independent, si no tenen majoria, no se'n vagin.
És un plebiscit a Duran i Lleida, la votació de diumenge vinent? Ell diu que no.
I
té raó. No ho és. Duran i Lleida ni tan sols tenia la responsabilitat
de fer la pregunta. La primera responsabilitat és de Ramon Espadaler. I
la coresponsabilitat és dels 17 membres que la van votar. De tots i
cadascun d'ells. Com també som coresponsables d'haver-hi votat en contra
els nou que hi vam votar en contra.
És, doncs, un plebiscit sobre els responsables de la pregunta?
No. És un plebiscit sobre el futur d'Unió Democràtica.
La
vicepresidenta del govern, Joana Ortega, que va rebre una querella pel
9-N, va ser un dels membres del comitè de govern d'UDC que va votar a
favor de la pregunta. Li costa d'entendre?
Per
què ho va fer li hauria de preguntar a ella. Com pot donar suport a una
pregunta que, com a molt, ens acosta al dret a decidir? Li ho haurà de
preguntar a ella.
La indefinició de la pregunta es pot interpretar com una certa deslleialtat al procés engegat pel president Mas?
No. Perquè el que està en joc no és el procés. El que està en joc és la credibilitat i la coherència d'UDC.
En
tot cas, la principal discrepància interna a Unió deu estar en el fet
que hi ha qui encara creu que es pot negociar amb l'Estat i qui creu que
no.
Sí. Hi ha qui pensa que encara és
possible un acord amb l'Estat, i n'hi ha que pensem que això és
impossible, que està esgotat. Probablement aquesta és la gran
discrepància de fons. El catalanisme fa anys que intenta fer encaixar
Catalunya a l'Estat. I això s'ha acabat.
Podria ser que el que estigui passant també sigui una batalla per veure qui és queda amb les sigles, com va passar amb el PSC?
L'última
cosa que hauria de passar en una organització és que, com que no
t'agrada el que ha decidit la majoria, decideixis marxar. Això només ho
pots fer si afecta els principis bàsics i la ideologia. L'aposta
d'independència o de confederació és un instrument, no és ideologia. Per
això jo no m'ho plantejo en absolut. I quan nosaltres plantegem
respondre no a la pregunta és amb voluntat de cohesió de partit. Perquè
les coses no grinyolen quan les preguntes són clares. El principi
democràtic trontolla quan la pregunta no és clara.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada