Farts de l’ofec econòmic a què els sotmet el col·legi espanyol, han començat a cobrar ells les quotes.
ALBERT SOLÉ Barcelona |
 |
| ELS ENGINYERS CIVILS, EN PEU DE GUERRA El degà del CETOP, Xavier Font (a la dreta), i un company del col·legi, Gerard Estanyol, a les obres de l’estació de Volpelleres dels FGC. / CRISTINA CALDERER |
El Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (CETOP) viu dins una Catalunya en miniatura. Ha iniciat una guerra contra
el col·legi espanyol (CITOP) que, pels motius que l’han originat i els
arguments que utilitzen les dues parts, és una reproducció a escala del
procés sobiranista català. Els enginyers d’obres públiques catalans,
però, farts de veure que són els que més diners generen (210.000 euros
anuals) i menys reben (68.000 el 2014), han fet un pas més que el país i
han tirat pel dret unilateralment: fa vuit mesos van demanar als seus
col·legiats que deixin de pagar la quota al col·legi espanyol -com han
fet sempre- i paguin directament al col·legi català.
De moment ja ho han
fet 350 dels 1.200 enginyers tècnics d’obres públiques catalans. ¿I la
reacció del CITOP? Impugnar la creació del CETOP fa 24 anys -perquè ara
diuen que la seva creació va ser “irregular”-, no donar la baixa als 350
enginyers díscols i posar-los en una llista de morosos, i obrir
un expedient deontològic al degà català, Xavier Font, i a un
col·laborador seu. Aquesta guerra oberta acabarà amb la decisió del jutge sobre qui té raó, que hauria d’arribar abans de l’estiu.
Motiu econòmic, detonant polític
Els arguments principals d’aquesta
disputa són econòmics, però el detonant va ser polític, quan el degà del
CETOP anterior, Ricardo Rodríguez Alonso, es va negar a firmar el Pacte
Nacional pel Dret a Decidir. Això va provocar una rebel·lió interna que
va forçar a unes eleccions anticipades el maig del 2013 -les primeres
amb dos candidats des del 1991- i que va guanyar per poc la candidatura
rupturista, encapçalada per Xavier Font. “El degà anterior reivindicava
el que havia de reivindicar, però sempre en harmonia amb el CITOP
-recorda Miguel Navarro Weiss, vicepresident del col·legi espanyol-,
però Xavier Font volia una mena de bilateralitat que no podem acceptar
perquè els nostres estatuts no ho permeten, a més de la cantarella de si
els catalans paguen tant i reben molt poc...”, explica en declaracions a
l’ARA. Aquesta “cantarella” es resumeix en el fet que els enginyers
catalans aporten uns 210.000 euros anuals al CITOP amb les seves quotes
de col·legiats, però el 2013 el CETOP en va rebre 103.000, i el 2014,
després d’una polèmica reordenació de les retribucions per zones, només
63.000. El col·legi català preveu que aquest 2015 seran només 35.000
euros. El canvi radical es va produir el novembre del 2013, ja amb Font
de degà del CETOP, i abans del tancament de caixes. El CITOP va
acordar el repartiment dels diners per al pròxim bienni, i a Catalunya
li va tocar el rebre, igual que a Madrid i a Alacant. “Es van tenir en
compte les tresoreries de cada zona, i qui tenia més diners va haver
d’aportar més, perquè aquests són uns diners de tots els col·legiats
espanyols perquè tenim unitat patrimonial”, admet el vicepresident del
CITOP, Navarro Weiss, que afegeix que el “subjecte tributari no és un
territori”.
Davant d’aquest escanyament econòmic, la junta del CETOP va començar a promocionar la insubmissió fiscal dels seus col·legiats, i ja en són 350. Els díscols
han demanat la baixa del CITOP i han deixat de pagar, però el col·legi
espanyol no els ha acceptat la baixa -“perquè no ho fan per cap dels
motius que preveuen els seus estatuts”, argumenta- i els ha posat en una
llista de morosos, per la qual cosa podran ser perseguits judicialment
quan el deute sigui prou gran.
I és que en aquest “subjecte tributari” de què
parla Navarro Weiss és on rau tot el problema. El 1982 la Generalitat va
aprovar una llei pròpia de col·legis professionals, a partir de la qual
la delegació catalana del CITOP va demanar el 1987 la creació d’un
col·legi propi, ja que dins el col·legi espanyol hi havia la voluntat de
descentralització. El CETOP es va formalitzar el gener del 1991, amb el
vistiplau del CITOP, com a ens jurídic propi -té CIF i paga els seus
propis impostos a Hisenda-, però “amb relacions vinculants” amb el
col·legi espanyol.
22 anys de convivència pacífica
Els 22 anys de convivència pacífica es
van trencar el 2013, quan el degà del CETOP va deixar de ser de la
corda de Madrid. “La llei de col·legis espanyols només en preveu de dos
tipus: el col·legi únic amb delegacions, o bé els col·legis territorials
independents que s’agrupen amb un consell general.
Amb el naixement del
CETOP es va permetre una tercera fórmula que no preveu la llei”,
recorda el vicepresident del CITOP. “Crec que llavors s’hauria d’haver
aclarit l’estabilitat jurídica de la situació, ja que, segons la llei
espanyola, no hi pot haver dos col·legis de la mateixa professió en un
mateix àmbit territorial”, afegeix. Per aquest motiu el 2013 van
impugnar el decret de la Generalitat del 1991 a la sala contenciosa
administrativa 5, que ara només està pendent de sentència. Miguel
Navarro Weiss, però, s’oblida que els estatuts del mateix CITOP,
aprovats el 2001 -deu anys després de la creació del col·legi català-
diuen: “[...] el seu àmbit territorial comprèn la totalitat de l’estat
espanyol [...], sempre que les comunitats autònomes no constitueixin els
corresponents col·legis en els seus àmbits territorials”. Al
vicepresident del CITOP, durant l’entrevista amb l’ARA, se li escapa
l’autèntica raó de tot el conflicte: “Llavors es va arribar a l’acord
que, mentre el CETOP complís la funció de col·legi de zona segons els
nostres estatuts, no passava res”.
Mentre no arriba la sentència del jutge, que hauria
de dir si el CETOP -que compta amb el ple suport del Govern- es va
constituir de manera legal, el vicepresident del col·legi espanyol
explica que va oferir un pacte al degà català, Xavier Font, per no
eternitzar el conflicte: “Que les dues parts ens comprometem a acceptar
el que digui el jutge sense presentar-hi recurs, però ho hem de signar
abans de la sentència”. Però afegeix: “La meva proposta no ha rebut
resposta”. Des del CETOP, tanmateix, expliquen que la proposta d’acord
no va ser exactament aquesta, sinó un pacte de no-agressió fins que
arribés la sentència. La junta del col·legi català la va acceptar de
paraula -ningú va signar res-, però enmig d’aquesta treva el CITOP ha
obert un expedient al degà català i té la intenció d’obrir una oficina
pròpia a Catalunya. “I d’això en diuen treva!”, s’exclamen des del
CETOP.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada