En aquest punt d'incertesa on som, Compromís apareix com una part imprescindible del canvi polític del País Valencià.
El procés de primàries de Compromís, com el lector deu recordar, va ser complicat. El pacte per a equilibrar la màxima participació possible dels qui, com jo, no en som militants amb els interessos dels partits i grups que formen la cooperativa no va ser gens senzilla. Però l'èxit d'inscripcions i de participació demostra que la societat valenciana esperava una oportunitat com aquesta i la valora. Pocs mesos abans de les eleccions del maig --unes eleccions decisives, transcendentals--, la mobilització que es viurà aquest cap de setmana entorn del principal moviment nacionalista del País Valencià és qualsevol cosa excepte insignificant.
Especialment perquè allò que semblava clar ara ja no ho és tant. Tot fa pensar que el PP perdrà les eleccions, però a l'esquerra s'ha mogut tot amb la irrupció de Podem. I no necessàriament en el bon camí. En aquest punt d'incertesa, Compromís apareix, per això, com una part imprescindible del canvi polític del País Valencià. S'ho ha guanyat a pols combatent contra el règim a les corts i al carrer --i difícilment s'hauria pogut presentar una candidata a la presidència de la Generalitat amb més credencials que Mònica Oltra. S'ho ha guanyat a còpia d'anys de donar la cara a tot arreu.
Els valencians al maig ens ho jugarem tot, i això que hi ha sobre la taula supera de llarg unes eleccions tradicionals. No podem permetre'ns, per tant, ni la més mínima ombra de dubte sobre la necessitat que el PP deixe de governar-nos. I per aconseguir-ho, ara que ja hem veiem els metres finals, no se m'acut cap actuació millor que fer confiança als qui han treballat des de fa anys denunciant-los i combatent-los. I entre ells hi ha, no únicament però de manera ben destacada, la gent de Compromís.
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/editorial/4229003/primaries-guanyar.html
**************************
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Empar Solana
Quaranta mil persones mobilitzades de nord a sud del país efectivament són molta gent. Tanta com voluntaris va tenir el referèndum del 9N al Principat. Tant de bo que aquestes primàries tinguen una significació de canvi tan poderosa com la va tenir el 9N i que els valencians i les valencianes recuperem el país per a la gent.
Josep Usó
És cert. En aquestes eleccions del maig els valencians ens juguem molt. Per això és molt important que per a les primàries de Compromís siguem tanta gent apuntada. I la major part, com jo mateix, no som militants. Únicament estem interessats en participar en l'elecció dels millors candidats per representar els interesos valencians, dels valencians i en valencià davant d'unes altres candidatures que, per molts cants de sirena que ens vulguen oferir, semblen més interessats en oferir glòries a Espanya, encara.
També hi ha il·lusió perquè per primera vegada en molts anys, sembla que el PP perdrà la majoria absoluta que li ha permés fer i desfer, especialment desfer, al seu antull.I finalment, ressaltar que a Vila-real, al meu poble, ens hem inscrit 2900 persones, per aquestes primàries. Un percentatge molt alt de la població a una ciutat de només cinquanta cinc mil habitants. Però és que tenim dos candidats amb molta tirada. I un d'ells, especialment jove. Ho he dit moltes vegades; els valencians hem tornat a la feina.
Enric Vidal
Amb Compromís tinc un poc de por. La candidata a la presidència de la Generalitat, això no ho pot negar ningú, ha lluitat sense defallir contra el balafiament del PP. Però no és nacionalista -ho diu ella. I jo em pregunte si no és gran error que una coalició on bàsicament hi ha nacionalistes trie una no nacionalista pel seu càrrec principal. Vaig assistir a la xerrada de l'altre dia entre David Fernàndez i ella i francament vaig eixir preocupat. Molt preocupat. Pel que fa a la resta de l'editorial estic d'acord.
Josep Blesa
Compromís pel País Valencià és un model de cooperació. Anys i panys de generositat en un camp eixorc. Salat pels mecanismes de l’estat colonial. Amb consciència íntima de destrucció colonitzadora. Amb aquella certesa de que “después del nacionalismo catalán, el más peligroso es el valenciano”. Amb aquella ferocitat de saber que, si València, l’antic Cap-i-Casal de la nació, esguardava vers el nou, Barcelona, la llibertat del principat seria un fet incontrovertible. I aqueixa mateixa dualitat cap-i-casalitat és la que ens creava el fre als uns i als altres. A uns per manca d’autoestima i infravaloració de les pròpies forces i, als altres, per sobreprepotència i sobrevaloració de les seues potencialitats. Quantes vegades no hem enraonat amb l’Enric i l’Agustí per a que hi haguera una “pax pràctica”. Una no-bel·ligerància que ens conduïra a no anul·lar-se mútuament per motius essencialistes. Érem com la mútua vacuna que afebleix l’amic fraternal per comptes de sumar, quan tenim tant d’enemic anihilista davant. El fet “Compromís pel País Valencià” pot servir, alhora, de catalitzador d’un procés alliberador com Més a les Illes. Us recorde que estem “inventant” una nova forma de confederalisme europeu del segle XXI simultàniament. La plasmació d’una idea nova d’Europa en aquest racó del Mediterrani. Com a europeus antics, cal rebutjar el mot ”nacionalisme” i substituir-lo per un més “comprensible” arreu del món: sobirania plena dins d’una interdependència comuna. I per això calen estats independents nostrats. Els fets consumats són els únics acceptats per la comunitat internacional. Compromís actual, més els altres que s’hi afegisquen és l’al·luvió de faena gegantina acumulada rere dècades i dècades de treballs dispersos per tot el territori valencià. I això és aquesta opció sota la denominació de Compromís, on en veure, tots els candidats que s’hi presenten, podem assignar fites de persones coratjoses per assolir un nivell adequat de benestar en llibertat plena.
Amb l’ombra colonitzadora i supremacista dels nous vinguts de l’esquerra espanyolista sols ens queda assolir majoria absoluta junt a EUPV.
L’experiència nefasta del PSOE-PSPV entre 1976-1995, ja va ser suficient càstig-engany contra el poble valencià per a que ara tornem a caure en el parany d’uns nous sucursalistes amb llurs amos instal·lats on sempre: Madrid (Spain). De ponent, ni vent ni govern.
Víctor Serra
Que tingueu sort i endavant. Però preneu com exemple el Partit Nacionalista Escocès. No n'hi haurà prou en fer fora el PP. La gent ha de notar, si hi ha un canvi de govern, que es governa millor, amb un altre estil i trencant amb els vicis del passat. Les eleccions són el primer pas imprescindible, però el repte de veritat vé a l'endemà.
Josep Romeu
Sense ser valencià crec que he de dir que la mobilització de Compromís impressiona. I el format. Em sembla una bona idea aquestes primàries i segurament els partits del Principat haurien d'enviar-hi observadors, per veure com ho fan. Sort.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada