dimarts, 18 de novembre del 2014

El president dels observadors explica l'emoció que li va causar el 9-N

Dimarts  18.11.2014  12:25

'Era difícil no commoure's quan la gent aplaudia per votar', escriu Ian Duncan

 







El president de la comissió internacional que va supervisar la votació del 9 de novembre, l'eurodiputat unionista escocès Ian Duncan, ha explicat l'impacte i les impressions que li va causar el 9-N. En un apuntament al seu bloc, enumera els punts febles que va tenir la votació, per causa del fet que fos prohibida pel Tribunal Constitucional, i conclou que 'fou tan ben fet com podia ser ateses les circumstàncies'. I conclou que no es pot dir que la gent que no va anar a votar siguin favorables al 'statu quo'.

Duncan comença relatant la impressió que li va fer la visita a primera hora d'un col·legi del barri de Gràcia de Barcelona, i concretament del moment en què obrien les portes, a les nou del matí: 'La gentada va esclatar en un aplaudiment espontani. Em va commoure. Era difícil no sentir-se així quan una multitud de centenars de persones aplaudia amb força el seu dret de votar. En altres col·legis, la gent cantava l'himne nacional català.'

Resumint, Duncan diu que 'vam ser testimonis d'una votació ben portada en unes circumstàncies extraordinàriament difícils.'

Quines eren aquestes circumstàncies: no hi havia cens, els funcionaris tenien prohibit de prendre part en l'organització, no era possible de fer servir les urnes oficials i no es podien utilitzar edificis oficials.

Per tant, es pregunta: 'Com va ser possible de dur a terme una votació d'aquesta manera?'. I diu: 'cada solució va ser una gesta impressionant d'enginy, de compromís individual, de sentit comú de necessitat'.

De les solucions que el govern va trobar per a poder votar diu Duncan que el fet d'haver-se de registrar no era pas ideal. I sobre el recurs als voluntaris, que n'eren 40.000, opina: 'com a observador diria que això era una feblesa en el procés. Però fou un compromís impressionant i necessari per la circumstància. La solució de les urnes fou elegant. La gent de Catalunya es va fer la seva; mai no havia vist una urna amb una finestra.'

I acaba dient que el nombre reduït de col·legis va ser un problema, però que no va impedir que tothom qui volia votar ho pogués fer.

Destaca els 2,3 milions de catalans que van votar. I replica a Rajoy que els dos terços que no ho van fer no poden ser utilitzats per dir que tots ells són partidaris de la situació actual.

I fa algunes consideracions finals, entre les quals hi ha l'avís als catalans que a la UE 'hi ha poca cosa amb què els catalans es puguin consolar'. 'La UE és una unió d'estats membres. El fet que Catalunya o Escòcia en formin part dependrà de la bona voluntat i del suport de tots els estats membres, inclòs Espanya.'

1 comentari :

Anònim ha dit...

Es decebedor que una il.lusió llargament acaronada sigui malmesa , en primer lloc per un govern totalitàri , saberut i maldestre peró i, es mes greu que ,els nostres politics vulguin escombrar cada u lo seupel que l'unanimitat es impossible. No soc estremista peró o ho endrecem o la "cagarem !!