La consulta no resoldrà el conflicte, però el 9-N ens donarà els arguments per al colp final. Que ha de ser immediat.
El 9 de gener farà dos mesos del 9 de novembre. I, per tant, haja passat què haja passat el dia de la consulta, les forces polítiques catalanes hauran d'haver acordat ja el pas següent. Sabent que serà, molt probablement, el pas final. Perquè no ens enganyem: la consulta no resoldrà el conflicte. La consulta demostrarà segurament que la majoria del país vol la independència i pot molt ben ser que demostre també --cosa que dependrà de la reacció espanyola-- que és impossible de continuar dins l'estat on som avui.
L'endemà, el 10 de novembre, políticament no, però institucionalment i legal tot continuarà igual. I caldrà doncs escollir un instrument polític definitiu que faça efectiva la voluntat de la ciutadania. Aparentment només hi haurà dues eixides: o bé convocar unes eleccions per legitimar internacionalment un parlament que proclame immediatament la independència o bé proclamar la independència ja des del parlament actual.
Però això haurà de passar d'una manera imminent. Vull dir que, siga quina siga la decisió, no es podrà prendre d'ací a un any o dos, per dir alguna cosa. Caldrà una resposta en setmanes i, ara sí, serem davant la definició final. Una resposta que ha de ser segura i, a parer meu, tan unitària com siga possible
Queden quatre mesos, doncs. Tan sols quatre mesos.
****************************
Pep Agulló
Discrepo de les prioritats. Per mi el tema clau és el 9-N. Cada dia que passa estic més convençut que la responsabilitat de poder votar està en mans de les organitzacions ciutadanes. És probable que el govern espanyol amparar amb les tribunals donarà ordre als mossos perquè retirin les urnes i Mas i CiU no s’oposaran, claudicaran. Ja han dit que actuarien sempre dins la legalitat (espanyola s'enten). Això faria esclatar la unitat de les files sobiranistes. L’ANC i altres organitzacions i forces polítiques (ERC ?) han d’actuar com un estat major el dia de la consulta organitzant a la gent més propera al lloc de les votacions (com van fer en la via el 2013 i en la “V” el 2014) per fer una cadena humana per tal de protegir les urnes. 200 ciutadans per urna i qui vingui a boicotejar les votacions que actui com força agressora. Si no podem votar que no sigui sense resistència pacífica. Seria lamentable pel nostre moviment que aquest día el poble de Catalunya no demostrés la fermesa que l’ha portar fins aquest día. Repeteixo, no me'n refio d’aquests polítics sobiranistes que són de pedra picada sempre i quan no saltin la legalitat espanyola. Al final resultaran de terrós, i no podem deixar la llibertat de Catalunya en les seves mans. Després del 11-S s’ha de començar a organitzar aquest operatiu amb tota la minuciositat i la intel·ligència que requereix. Tenir un plà en positiu disiparà les pors de molts aliats, aquells del “i si passa això….”, “i si passa allò”. Tenim tota la legitimitat. Deixem-nos de legalitats d’una vegada per totes. Així, segons es desenvolupin aquests fets si que podrem dir "és impossible seguir dins l’estat”. Però hi ha d’haver defensa ferma organitzada per fer possible el vot.
Vicent, no et preocupa qui garantitzarà l’èxit del 9-N? Perquè, ja ho dones per fet (llegint entre línies) que no podrem votar?
Joan Gómez
Tant en l’entrevista a Teresa Forcades com en l’editorial d’avui, percebo pressa. Com si fos el 9N o mai. Estic d’acord que la consulta s’ha de convocar com més aviat millor, però l’acte de desacatament s’ha de pensar molt bé quan es fa. Com afirma Sala i Martin, només tenim una bala a la recambra: hem d’encertar el tret. Hem de dominar el temps, tot distingint les dilacions i obstruccions dels unionistes i el temps que requereix la creació d’un nou Estat no acordat.
De cara a la consulta, crec que les autoritats catalanes haurien de fer arribar al govern espanyol que si no aproven la consulta, serà pitjor per a ells. Què passaria si enlloc de mantenir la consulta en contra del TC que obriria un període de molta inestabilitat, el president Mas obrís un procés constituent a través del mecanisme d’una reforma de l’estatut? Convoca eleccions. Es presenten dues grans candidatures independentistes. Primer punt dels programes electorals: nova reforma de l’estatut. Primer punt del nou text constitucional: “Catalunya es constitueix en estat independent”. I quan tinguem a punt l’agència tributària, la seguretat, el sistema judicial i el reconeixement internacional, aleshores sí, es convoca un referèndum sobre la nova constitució, que tant se’ns en dóna si és aprovat o prohibit per l’estat espanyol.
El més important no és la data de la consulta, sinó que la declaració d’independència es doni amb fets consumats, sense marxa enrere possible.
Roser Mira
L'Estat espanyol confia que ens barallarem. És en el que ha confiat sempre. Per tant, sigui quina sigui l'opció que triem caldrà que no sigui a costa de la batalla partidista. És molt difícil, a la vista de com es comporten els partits, especialment alguns. Però precisament per això la mobilització de la Diada és fonamental. Ha de ser un avís de que no els tolerarem no estar a l'açada de l'ocasió històrica que se'ns ha presentat. Per si de cas.
Dani Franch
En dues frases:
Stay hungry stay foolish -Steve Jobs
El seny si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies- Francesc Macià
Josep Usó
Efectivament. Tothom estem centrats en la consulta del 9N i encara més en la V de la diada. però és precís que algú, els polítics que hauran de prendre les decisions a partir d'aquell moment, tinguen previst el següent pas. No em puc imaginar que no hagen previst totes les possibles eixides, el escenaris que es poden trobar. Estic molt d'acord amb aquells que diuen que la "classe política" no és tan eficient com caldria demanar-los. Però insistisc. No em puc imaginar que no tinguen previst el que cal fer l'endemà. Al poble, no se li pot demanar més, ara mateix. Arribat el moment, hauran de jugar ells les cartes. I estic convençut que les jugaran i que ho faran bé. Al capdavall, tenen el millors joc. L'adversari no els pot guanyar. I no els veig deixant-se perdre.
Com el 9G és només tres dies després de la diada dels Reis, ja em comence a il·lusionar pensant que ens duran aquest any, els Reis. I no espere precisament carbó.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada