L'agressió que seria realment l'efectiva no la poden acomplir. Durant segles ens han mantingut estacats amb un recurs últim: la intervenció violenta de l'exèrcit --encara ho van fer el 1981. Però ara això ja no és possible.
És el primer de setembre. Ja sols falten setmanes per al 9 de novembre i el front unionista està perplex. Ni tan sols la bomba Pujol no ha fet l'efecte que ells esperaven. Es feren il·lusions, també, amb el fracàs aparent de la V i ara veuen amb espant que podria haver-hi més gent que l'any passat i tot. I fa mesos que ho diem:
la V és la clau. Després de l'Onze de Setembre serà molt difícil que la classe política catalana puga fer cap pas enrere, per la pressió popular. Fins i tot a Escòcia les enquestes semblen detectar un tomb a favor del sí. Tanmateix, l'agressió, una agressió com aquesta d'ahir, és el darrer recurs que tenen?
No ho sé, però sí que sé que és un recurs a la desesperada. És cert que ja fa temps que hi ha qui es dedica a serrar pals de banderes, a arrencar estelades (fins i tot ho fan guàrdies civils en cotxes oficials!), a pintar seus de l'ANC, a esborrar murals en les carreteres. Ahir, però, hi va haver un salt de nivell: una agressió física al mig del dia, en ple carrer. D'ara endavant, no podem descartar de veure'n algunes més. Però crec que cal tenir el cap clar i entendre que són únicament una mostra d'impotència i que, de tota manera, no passaran de ser un incident.
No passaran de ser un incident perquè és molt complicat d'enfrontar-se d'una manera efectiva a un moviment de la dimensió colossal que té el nostre. De la transversalitat social, cultural i política que té el nostre. De l'alegria que té el nostre. Haurien de ser desenes de milers disposats a la batussa per a poder menar a aquest Ulster que algú sembla voler i que ací no pot existir. Perquè haurien de ser desenes de milers i no ho són. Simplement no ho són.
Per tant, aguantarem estoicament aquesta mena d'actes. Estoicament però alhora amb decisió i sense arronsar-nos. Cal fotografiar els agressors i cal facilitar-ne la detenció. Cal denunciar-los i fer-los pagar per l'agressió. Això és tot. I, sobretot, no hi ha cap necessitat de posar-se nerviós.
Ho farem perquè l'agressió que seria realment l'efectiva no la poden acomplir. Durant segles ens han mantingut estacats amb un recurs últim: la intervenció violenta de l'exèrcit --encara ho van fer el 1981. Però ara això ja no és possible. No tan sols perquè som a Europa o perquè l'exèrcit és de l'OTAN. És més senzill: no tenen prou soldats, ni de bon tros. Quan s'acabà el servei militar obligatori es van quedar tot d'una sense efectius per a exercir el control policíac del territori. I això fou el seu final. Sense prou soldats ni equipament, la invasió militar del país és impossible. I en vista d'això, en vista d'aquesta esplèndida notícia, la imatge de dos brètols escarrassant-se a pegar els integrants d'una paradeta és solament una mostra ben evident de la desesperació que tenen.
Que la tenen perquè és el primer de setembre ja i som nosaltres que guanyem.
-----------------------------------------
Eulàlia Gili
Estan identificats. I serà molt important que se sàpiga molt aviat qui són i per qui treballen.Perquè és evident que estaven intentant provocar un incident greu.
A les parades tenim instruccions molt precises de l' ANC de no respondre mai a les agressions, deixar que ho tirin tot per terra si cal, intentar documentar l'agressió amb fotografies i testimonis i mantenir la serenitat en tot moment. Estem preparats.
Cal que la resposta judicial sigui exemplar per que aquesta gent no actui amb impunitat. Si surten escarmentats, serà més difícil que hi tornin. La tolerància de les agressions a Blanquerna a Madrid no ha de ser permesa a Catalunya.
Els ho devem a les persones que han estat greument agredides.
Continuarem fent parades i manifestant-nos pacíficament. Ara ja sabem que som una força imparable. Evidentment, això els treu de polleguera !
Carles Santana
Estem guanyant al Principat. Al País Valencià mana la por. Hi ha molta por i més que n'hi haurà amb els feixistes de Levantina de seguridad als nostres instituts. No és casualitat aquesta contractació.
Maria Gema Roca
Fa temps, un periodista va escriure que sabia que, quan calgués, sortirien herois fins i tot de sota les pedres. Jo no crec en els herois, ni en la èpica. Jo crec en la ferma voluntad de qui, a soles, es diu "Millor morir dempeus que viure agenollat". I aquí, pau i calma, i després, gloria.
Joan Guasch
I jo afegiria que cal que, sense nervis però amb perseverança, la sectorial de juristes de l'ANC o qui siga, no deixi morir la investigació sobre aquesta gent per, tal com dius, es pugui arribar fins al final de la corda que els mena. Si la guàrdia civil fa hores extres per arrencar símbols, i ves a saber si fins i tot per serrar pins, qui sap quines clavegueres estatals són capaços de remenar per enrarir l'ambient. Però com més fan el ruc, més ganes té la gent d'anar a la V. Ni que sigui per allunyar-nos d'un estat que de l'únic que ha estat capaç de fer en segles és d'atacar la seva pròpia població.
Ramon Perera
En qualsevol cas, hi una regla essencial: defugir els enfrontaments. No és més valent el que dona cops sinó el que resisteix les provocacions. No és més valent el que fa escàndol sinó el que es manté serè. Com més ens apartem dels agressors i més conservem la calma, més evident i condemnable serà l'actuació dels violents.
Tenim al nostre abast mitjans tècnics magnífics: podem fer fàcilment fotografies i videos que poden ser proves en judici i que es poden difondre fàcilment. Tenim la puntuació de la partida clarament al nostre fsvor i ens podem permetre que ens insultin, que ens destrossin les parades, que ens facin malbé les portes dels locals... com més barbaritats facin, més pujarà la nostra puntuació.
Cal deixar que facin, cal deixar que es posin en evidència, com més ens en apartem més posarem de relleu el seus baixos nivells ètics, morals, argumentals... Aquesta és la recomanació que hem de fer a tots els que estem a favor de la democràcia i del joc net. En definitiva, lo que busquen és provocar i poder acusar-nos de violents. Aquesta és la trampa en la que no hem de caure de cap de les maneres.Ho torno a dir: deixar-los fer, conservar la calma i la sang freda, però recollir totes les proves possibles per a que s'els pugui detenir i acusar.
Gerard Codina
Només un petit detall Vicent. Els mossos els han detingut. Tard o d'hora seran jutjats. Però els precedents ja ens fan preveure com anirà la cosa. Recordem que l'assalt de l'onze de setembre al centre Blanquerna de Madrid es va saldar amb una multa de 300 €, és a dir un copet a l'esquena per part del jutge. Encara tenim present l'estupor de l'absolució d'un grup neonazi armat. Per tant ja sabem que no els passarà res, ni a aquests, ni als futurs. Major pena tindran, de ben segur, els trabucaires de Cardedeu.La "justicia española" és un instrument més d'ocupació. El PP no frenarà la seva Kaleborroka, tot el contrari. Per cert, perquè em vindran ara a la memòria les paraules de la Sánchez dient que els independentistes som terroristes?En aquests moments, crec que a tots els catalans ens aniria bé tornar a veure la pel·lícula Gandhi,http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=elinks&veure=serie&id=260 per saber el que ens espera i com guanyar
Josep Usó
L'agressió als membres de l'ANC per part de dos brètols (ells en dirien directament terroristes si no fóren dels seus) és inqualificable. És admirable la reacció de la gent. Ara veurem la diligència i eficàcia d'allò que s'autoanomena "estat de dret". De tota manera, el recurs sembla absolutament desesperat.
Dit clar i ras: La violència és el darrer recurs de l'incompetent.
Ara, el que han aconseguit és crear dos herois. S'han trobat amb la reacció de la gent que ha acorralat als agressors i ha facilitat la seua detenció. L'aparell de l'estat s'ha de posar a la defensiva. Només poden actuar rectament i de pressa, perquè tot el món els està mirant. Si la justícia no actua immediatament i amb rectitud, semblarà molt clar que estan al darrere dels fets.
L'onze de setembre és clau. Per això cal que la gent s'inscriga massivament per participar en la V majúscula. I per a la consulta, ja no queden ni setanta dies.
Jaume Singla
La millor manera que no es generi violencia, es castigar els actes violents. La policia ha de portar davant la justicia als agressors i s'ha de ser transparent davant la opinió publica. Ens hem de defensar dels violents, no deixant cap agresió sense resposta policial i juridica.Contra els violents, tolerancia zero.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada