 |
| Xavier Rius |
Unió
té dues opcions: enfonsar-se amb Convergència o trencar ara.
Sí, ja sé
que els divorcis sempre acaben malament. Però Antonio Banderas i Melanie
Griffith també han anunciat el divorci després de 18 anys i no
s'enfonsa el món. Si no funciona, no funciona i més val mirar cap
endavant. Quan abans agafin el bou per les banyes, millor.
El
problema és que, a les eleccions europees, van salvar els mobles. Fins i
tot va sortir Duran dient que "no hem estat la força política més
votada per dos puntets". A mi els dos puntets de Duran em van recordar els hilillos
del Prestige de Rajoy. Però per adonar-se'n de la magnitud de la
tragèdia calia
fixar-se en la cara de Jordi Pujol. Aquella nit al
Majestic o l'endemà a l'executiva de CiU semblava l'únic que, als seus
83 anys, es veu a venir la patacada.
No exclusivament per
l'aposta sobiranista en si, sinó perquè en quasi quatre anys no han fet
res. I havia de ser -se'n recorden?- el govern dels millors. El
que ho havia d'arreglar tot. Només una mostra: Montilla va deixar la
Generalitat amb 30.000 milions de deute, Mas ho ha doblat: s'acosta ja
als 60.000. Sí, Espanya ens roba, però vostès s'imaginen quina Generalitat deixarà Artur Mas al seu successor?. Amb independència o sense.
Ja
no n'hi ha prou amb les rodes de premsa del conseller Homs parlant
només de la consulta. El sobiranisme ja no ho pot tapar tot. Dimarts
passat podien vendre almenys un tema: la reforma de
l'Administració perquè ara, al 2014, li han encarregat al Departament de
Governació "el disseny, el desenvolupament i la governança" del
projecte. Ara? Quatre anys després de la primera victòria de CiU?.
Pitjor: ara que depenèn d'Esquerra?. Que collons volen retallar així. Hi ha reformes que haurien d'haver fet als cent primers dies. Com la de TV3, per cert.
No
és que no hi ha hagi full de ruta cap a la consulta -ja entenc que és
difícil: no s'ha fet mai-, però és que només cal veure com van donant
pals de cec amb la coronació, per exemple. Surt Mas treient pit el dia que el Rei anuncia l'abdicació, després s'apunten a l'abstenció, però La Vanguardia els hi fot canya i ara resulta que modifiquen el viatge a Califòrnia per no pedre's la coronació.
Tot plegat mentre un
conseller -no un conseller qualsevol: el portaveu del Govern!- i diu que
el que vol el Rei és mantenir l'empresa familiar. Jo crec que Mas hi va
ara per la relliscada d'Homs. Però fins i tot Duran ha fet el ridícul
en aquest cas perquè el passat dia 4, en un rebequeria, va anunciar
l'abstenció despés de "llegida la premsa d'avui". Vostès creuen que un
polític seriós ha de decidir a cop de titular?.
Em sap greu repetir-me, però ja vaig dir en un article anterior que la derrota de CiU a les europees serà com la dulce derrota
de Felipe González del 96. Recordin que quatre anys després, nomes
quatre, Aznar va aconseguir majoria absoluta. La valoració que han fet
ara em recorda la que va fer Oriol Pujol després de les eleccions del
2012, quan van perdre dotze diputats de cop. En aquell ocasió va ser
culpa de Pedro J., del vot de la por i del mateix Duran. Però ningú va
esmentar el famós cartell de Mas en pla messies. No m'estranya, havia
tingut el el vist-i-plau del propi Francesc Homs.
Per això el xiringuito ja no s'aguanta més. Prou, que trenquin. El poder ja no cohesiona. Més val un divorci amistós, de bon rotllo,
una ruptura pactada -fins i tot sense que afecti al Govern- i que Unió
recuperi la seva identitat perquè ara han estat fagocitats per
Convergència. L'èxit de les majories absolutes de Pujol -la del 84, la
del 88, la del 92- és que jugant a la puta i la ramoneta havia eixamplat al màxim la base electoral de CiU: el votaven des de sobiranistes a paios que, a les geneals, votaven el PP. Això s'ha acabat. Entre l'original i la còpia, la gent sempre peferirà l'original.
Si
trenquen sabrem almenys la principal incògnita de la política catalana:
la força electoral real d'Unió. Al capdavall, la majoria de convergents
-inclsosos els Homs, els Rull, els Corominas- creuen que Duran és un
llast electoral. Que resta més que suma. És hora doncs de deixar pes.
Però jo crec que el minusvaloren. L'etiqueta Unió servia també per
atreure el vot moderat. Només cal recordar que, a les darrreres
eleccions generals, van guanyar per primer cop al PSC. També és veritat
que, a Barcelona, on ell era el cap de llista, van quedar segons.
Per
això Unió té ara l'opció de enfonsar-se amb Convergència o plantejar-se
la ruptura de la federació per intentar, almenys, representar el
catalanisme moderat que sempre havia encarnat CiU. Val a dir, tanmateix,
que la culpa també és de Duran. Si han arribat aquí és perquè, a les
eleccions, ell també cridava Visca Catalunya lliure! als
mítings -jo ho vaig presenciar almenys dos cops- i ni a les reunions de
la direcció o del Govern ningú ha gosat dir que potser no anaven bé.
En fi, per votar indepe, ja tenim Esquerra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada