La cambra baixa permet l’aforament de Joan Carles I per la porta del darrere aprofitant la reforma de la Llei del Poder Judicial que inicialment havia de servir per la racionalització del sector públic.
Madrid
(ACN).- El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí la reforma de
la Llei del Poder Judicial per la qual el Rei Joan Carles I i part de la
Família Reial seran els únics ciutadans de l’Estat sense càrrec públic
que rebran la condició d’aforats. La majoria del PP a la cambra baixa ha
permès donar llum verda a una iniciativa que ha rebut els vots en
contra d'EU-ICV-CHA, UPyD, PNB, ERC i BNG i l'abstenció del Partit
Socialista i de Convergència i Unió. La nova norma ha rebut 184 vots a
afirmatius (PP), 32 en contra (EU-ICV-CHA, UPyD, PNB, ERC i BNG) i 109
abstencions (CiU i PSOE) i ara serà traslladarà al Senat per a la seva
l'aprovació definitiva. Finalment, serà sancionada pel fill del Rei
abdicant, el nou Rei Felip VI.
Aforat per la porta del darrere
Inicialment la reforma d’aquesta norma només pretenia reformar la Llei del Poder Judicial per adaptar els treballadors públics de la Justícia a les mesures de la Llei de Racionalització del sector públic però el Partit Popular va trobar-hi l’oportunitat per introduir-hi dues esmenes per aconseguir l'aforament del Rei Joan Carles.
Inicialment la reforma d’aquesta norma només pretenia reformar la Llei del Poder Judicial per adaptar els treballadors públics de la Justícia a les mesures de la Llei de Racionalització del sector públic però el Partit Popular va trobar-hi l’oportunitat per introduir-hi dues esmenes per aconseguir l'aforament del Rei Joan Carles.
Les
esmenes del PP estableixen que els reis passaran a tenir la condició
d'aforats un cop abdiquen, els consorts i els Prínceps d'Astúries, tant
per la via civil com per la via penal. La segona esmena inclou una
disposició transitòria que estableix que en el cas que algun tribunal
estigui tramitant alguna causa contra els nous aforats, aquestes seran
suspeses i remeses al Tribunal Suprem quan la Llei entri en vigor.
Un nou frau a la legitimitat del sistema
El
diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha carregat contra la tramitació
exprés impulsada pel Partit Popular assegurant que "avui es produeix un
nou frau a la democràcia" i que "Felip VI és Rei per la gràcia de Rajoy i
Rubalcaba igual que Joan Carles ho va ser per la gràcia de Franco i
ara es tracta de blindar-lo judicialment", ha exclamat. Així mateix, el
diputat independentista ha dit que la fortuna del Rei abdicant "podria
ser qüestionada als tribunals" i ha defensat la "creació d'una comissió
per saber si ha comès delictes i enviar-ne el resultat a la justícia.
Gaspar Llamazares (IU), ha destacat que "Avui coneixem la imputació de la infanta Cristina i aprovem la llei de la Família Reial”. Així mateix ha assenyalat, i ha afegit que es tracta d'un "aforament extraordinari, retroactiu i vitalici". Finalment, ha reclamat "una reducció dràstica dels aforaments".
Des de Convergència i Unió, Jordi Jané, ha criticat la improvisació amb què s'ha tramitat l'aforament de Joan Carles I perquè considera que "dóna la sensació que estem legislant de forma poc adequada". "S'han d'acotar els aforaments i veure l'extensió d'aquests. Tot això requereix un debat seriós i amb consens. Ni tan sols tenim l'informe del Consell d'Estat", ha lamentat.
La diputada del PSC, Meritxell Batet, també ha denunciat el procediment amb què el Partit Popular ha impulsat aquesta iniciativa assegurant que està "ple de despropòsits" i ha considerat que la lògica hauria passat per impulsar “un projecte de llei concret sobre l'aforament amb una extensió a la Família Reial. "
El diputat del PP, Leopoldo Barreda, ha defensat la tramitació de l'aforament del Rei i d'alguns membres de la Família Reial i s'ha mostrat convençut de la "necessitat i de la importància de reformar-la".
Espanya, el país amb més aforats d'Europa
Gaspar Llamazares (IU), ha destacat que "Avui coneixem la imputació de la infanta Cristina i aprovem la llei de la Família Reial”. Així mateix ha assenyalat, i ha afegit que es tracta d'un "aforament extraordinari, retroactiu i vitalici". Finalment, ha reclamat "una reducció dràstica dels aforaments".
Des de Convergència i Unió, Jordi Jané, ha criticat la improvisació amb què s'ha tramitat l'aforament de Joan Carles I perquè considera que "dóna la sensació que estem legislant de forma poc adequada". "S'han d'acotar els aforaments i veure l'extensió d'aquests. Tot això requereix un debat seriós i amb consens. Ni tan sols tenim l'informe del Consell d'Estat", ha lamentat.
La diputada del PSC, Meritxell Batet, també ha denunciat el procediment amb què el Partit Popular ha impulsat aquesta iniciativa assegurant que està "ple de despropòsits" i ha considerat que la lògica hauria passat per impulsar “un projecte de llei concret sobre l'aforament amb una extensió a la Família Reial. "
El diputat del PP, Leopoldo Barreda, ha defensat la tramitació de l'aforament del Rei i d'alguns membres de la Família Reial i s'ha mostrat convençut de la "necessitat i de la importància de reformar-la".
Espanya, el país amb més aforats d'Europa
Un
aforat és una persona que pel fet exercir un càrrec públic o per la
seva professió, gaudeix d’una prerrogativa per la qual les seves causes
penals només poden ser conegudes per un tribunal diferent de l’ordinari,
que correspondria a qualsevol ciutadà. Actualment el nombre d’aforats a
Espanya és el més elevat d’Europa i se situa al voltant dels 10.000
entre diputats, senadors, jutges i fiscals, alts càrrecs de
l’Administració personal dels executius i la Família Reial.
A
altres països el nombre d’aforats és radicalment reduït en comparació
l’Estat Espanyol. França només té com a aforats el President de la
República, Primer Ministre i els membres del seu Govern. A Itàlia i
Portugal ho és el President de la República. A Alemanya, EUA i el Regne
Unit ni tan sols existeix aquesta condició.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada