divendres, 13 de juny del 2014

CiU, ERC i ICV troben la via per evitar utilitzar el cens electoral el 9N

Transcendental reunió de la ponència de la llei de consultes que supera un important escull legal per poder celebrar la consulta sobiranista 


, Parlament | Actualitzat el 13/06/2014 a les 14:26h




La figura del Registre de Població, un instrument articulat a l'Estatut, pot ser la clau de volta per poder celebrar la consulta del 9N sense el cens electoral. La trobada de la ponència de llei de Consultes del Parlament ha acabat amb una setmana plena conciliàbuls i trobades a diverses bandes per enllestir un principi d'acord transcendental: bastir el subjecte de la consulta sense que l'Estat s'hi pugui ficar, és a dir, sense haver de passar per la caixa que suposa el cens electoral.
Així CiU, ERC i ICV-EUiA, i de lluny el PSC, articulen a través de la llei de Consultes delimitar “l'univers electoral per a cada consulta”. Així per a la consulta sobiranista prevista pel 9N, s'utilitzaria
l'instrument del Registre de Població, una base de dades de l'Idescat on s'hi aboquen tots els padrons. A partir d'aquesta estadística mare es crearia un “univers ad hoc”, a través de l'article 5 i 5 bis de la nova llei de consultes, on s'hi encabirien els ciutadans amb la condició política de catalans majors de 16 anys, els estrangers comunitaris i no comunitaris majors de 16 anys. Així la llei contempla un registre pels catalans residents a l'estranger que ja està en funcionament.
Ara les diferències entre els grups rauen en quin arrelament estrangers seria necessari per poder votar el 9N. Aquí el ventall s'estira des dels grups com ICV que ho volen limitar als empadronats uns mesos abans de la consulta a CiU que preveu un any d'arrelament -empadronament- pels comunitaris i tres pels no comunitaris. El filtre de l'arrelament implicaria un registre específic perquè del Registre de Població no se'n pot extreure aquesta dada perquè tècnicament és una “foto fixe”.
La novetat d'incloure els no comunitaris és gairebé europea. De fet, així ho venen els tres grups que recorden que permetre el vot als no comunitaris encara que sigui amb un arrelament determinat és un exemple de “democràcia i d'independència inclusiva” que allunya el procés sobiranista català d'una qüestió identitària.