Vist des d'això que ja sabem, el comportament de Pere Navarro és indigne d'un parlamentari.
Però li ho va dir quan ell ja li havia etzibat: 'I tu ja t'has pres les pastilles?' Vuit paraules i un signe que marquen tantes diferències entre el que Navarro va explicar en un primer moment i el que sembla
que va passar que fins i tot podrien arruïnar la carrera política --ja per si poc brillant-- del líder del PSC.
Aquestes vuit paraules, el signe i l'enorme inconsistència de la seua actuació pública. Davant les televisions espanyoles, Navarro denuncia amb fermesa i amb cares teatralment molt estudiades l'agressió, tot atribuint-la sense cap mena de dubte a allò que ell anomena 'irrespirable clima sobiranista'. Ah! però, en canvi, en la denúncia als mossos no en diu ni pruna d'això. Després no reconeix la dona en les fotografies però la seua dona sí que la reconeix. En les mateixes fotografies. I ell no sap explicar com és que, si no la coneix, si ignora qui és, li engega 't'has pres ja les pastilles?'. La recordava de l'incident anterior de fa deu anys? 'Ja t'has pres les pastilles?' no sembla pas una salutació gens normal. Més aviat sembla la salutació d'algú que sap que aquella persona a qui s'enfronta té algun problema. I encara més sembla la salutació d'algú que ja hi ha tingut raons abans.
Sembla, diuen, que Navarro vol anar i tot a judici. Hi té tot el dret. Segurament només aconseguirà embolicar-se encara més però és la seua decisió. Ara bé, amb això que sabem avui ja n'hi ha prou per a afirmar que Pere Navarro com a mínim va manipular deliberadament l'incident amb la voluntat de traure'n profit polític. I també, cosa que és molt pitjor encara, ho va fer descaradament amb la intenció de falsejar el moviment independentista, presentant-lo com intransigent i violent, cosa que ell sap de totes totes que no és.
Vist des d'això que ja sabem, per tant el seu comportament és indigne d'un membre del Parlament de Catalunya i una vergonya per al país. Ell pot seguir amb la seua història però estic segur que el PSC prendrà les mesures oportunes quan ho considere convenient. De moment hi ha un detall que no és menut: fixeu-vos que cap dirigent del PSC no va badar boca per donar-li suport quan va 'vestir' l'incident, carregant-lo d'una significació que en absolut tenia. I fixeu-vos que tampoc no ho han fet ara, encara menys i tot. Nicaragua és un búnquer però fins i tot als búnquers acabes reconeguent quina gent et pot enviar a l'infern.
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)
Elena Ferro: Sobre la frase "Ja t'has pres la pastilla?" també es podria donar una altra interpretació, i no és la primera persona que sento que ho diu amb aquest sentit. Vindria a ser una mena d'insult per menyspreu. "Ja t'has pres la pastilla" seria un equivalent a "no estas bé del cap" o "estas malalta". El que ens indicaria una arrogància i un tracte molt poc adient d'un representant polític davant d'una ciutadana, per més que aquesta se li estigui adreçant de manera poc educada o fins i tot agressiva. En qualsevol cas, cap de les opcions deixa Navarro en bon lloc.
David Ginebra: Crec que l'afer Navarro és molt greu i que, encara que alguns l'han denunciat com a tal, aquesta no és la sensació que domini entre l'opinió pública. El líder socialista ha quedat finalment a cara descoberta ensenyant el que molts ja temíem, l'ús del recurs més indigne d'un polític, aquell que es troba quan ja s'està a la desesperada: la mentida. Descarada. Amb l'única intenció de buscar un objectiu polític, en benefici propi. Només fins aquí en molts dels països civilitzats això seria motiu de dimissió. Encara, però, no hem entrat a parlar del tema, del context de tot plegat. I és que a sobre resulta que aquesta mentida tenia per objectiu crear un clima de crispació a Catalunya i aprofitar per culpar-ne l'independentisme. És a dir, tot s'hi val (fins i tot l'intent de desestabilitzar el país) per aconseguir uns resultats polítics (la minva de l'independentisme). Acusar algú de crear cert ambient i que amb aquest acusació posis tu el teu granet de sorra per crear-lo sí que ja és per començar-ho a qualificar de tema seriós. Caldria veure fins a quin punt li importa el país, a Pere Navarro (que en principi hauria de ser la prioritat número u de tot polític). Les seves paraules no difereixen gaire de les de Jordi Cañas, quan va anunciar que "os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar". Per tant, qui vol crear aquest ambient de violència a Catalunya?Això contrasta, per altra banda, amb les detencions que hi està havent aquests dies a alguns usuaris de Twitter i Facebook, per enaltiment del terrorisme i incitació a la violència. Arran de la mort de la presidenta del PP de León aquest tema ha tornat a sortir a flor de pell. Jo em pregunto si, seguint les lleis d'aquest estat, no hauríem de detenir també Pere Navarro per fer una incitació tan gratuïta a la violència, completament premeditada. I és més, qualificaria la seva actuació d'encara molt més greu, perquè el que diu Navarro surt a totes les televisions de Catalunya i arriba a la població, mentre que l'abast dels missatges de les persones que s'estan detenint és infinitament més reduït. Tanmateix, no sembla que passi res. Uns tenen carta blanca per dir el que vulguin (i no només això, sinó un bon altaveu darrere) i d'altres són criminalitzats per pertànyer al poc jovent polititzat i revolucionari que queda. Navarro, prou d'impunitat.
Josep Blesa: El clima de crispació és una construcció mediàtica i maniàtica. Supose que ha existit sempre. És la base escrita per als revisionistes para-demòcrates de la posteritat. Ho venim sofrint des de fa 37 anys viscuts ençà. Imagine que l’estratègia és goebbelsiana. Agit-prop d’una minoria opinadora que vol menar aquella “majoria silenciosa” que realment no existeix. El ciutadà ha esdevingut indignat (o emprenyat), no ho era fins fa poc, diríem sartrianament. Sense esforç podem imaginar un clima similar en els anys 1930’ en aquest estat. Les forces conservadores –de tot l’arc ideològic-, els cal fer la sensació que existeix un rebrot de violència, quan, sols hi ha emprenyament i descontent escenogràfic. Ni violència i ni col·laboració amb ells, que tant han pogut. Perquè, qui realment tenen por, són ells. Volen escenificar dramàticament (en el sentit etimològic anglés del mot) la seua pròpia por. Perquè a la resta l’hem perduda. Dita escenografia la veiem a diari a Corts Valencianes, al Parlament de la Ciutadella, a Cort de Palma, a la Paeria..i fins i tot al Congreso de diputados espanyol. El professor Sebastià Serrano podria fer un documental del llenguatge corporal de tota aquesta gran mascarada. El Pi de les tres branques està més viu i robust que mai. Nosaltres, durant molts d’anys sols teníem el temps esmerçat –passat, present- i el del futur anhelat. A ells, avui, ja no tenen ni el rellotge.
Ivan Matavera: Està clar que Pere Navarro ha manipulat a favor dels seus interessos polítics l'incident de la comunió. No sé si el perfil de mentider li escau, però s'hi apropa. Ens va mentir amb le dret a decidir, ens va mentir quan el sobiranisme allunyava les inversions internacionals, ens va mentir a les primàries del PSC, i ens ha mentit ara. Què podem esperar d'un mentider? Doncs res de bo, segurament. El baix nivell polític del PSC queda plasmat amb el seu màxim dirigent. No estic gaire d'acord amb en Vicent quan diu que el PSC prendrà les mesures que creguin convenients. Dimitir, no dimitirà pas. A pocs dies de les europees, ningú fa cap bestiesa. Després de les europees vindrà, com diu el company Pere Prats, el "pactillo fiscalillo" de l'estat, i el PSC hi voldrà estar com a garant de l'entesa i per tendir els famosos ponts de diàleg. Per tant, veig impossible que el substitueixin. Ara com ara, no tenen a ningú més amb projecció una mica pública. Collboni està per un altre feina. Iceta sempre al "backstage". Bonet i companyia fora de combat, i ara se li acumulen les demandes del fiscal a dos anys de presó per Daniel Fernández, Manuel Bustos, el seu germà i l'alcaldessa de Montcada. Per tant, crec que aguantaran amb Pere Navarro fins a la consulta com a mínim. Després del 9 de novembre, ja res serà igual a Catalunya. D'això n'estic segur
Josep Usó: Pense que, després de les darreres declaracions de la dona que participà en "l'incident" amb Pere Navarro, aquest ja ha perdut qualsevol mena de credibilitat. Per a ell, que ja du mesos veient com se li desfà el partit iels possibles votants se li esmunyen entre els dits sense que semble saber com evitar-ho, aquest pot ser el colp de gràcia. Perquè mentir, i es veu cada vegada més clar que el que ell ha fet és tergiversar, inventar, afegir i callar el que no li convé (en altres paraules, mentir), ésmla cosa per a un polític. I més encara, si se l'enxampa i això li passa en plena campanya electoral.
A hores d'ara, ja sembla que ho dona tot per bo. Em fa l'efecte que ja ha perdut el món de vista. Em recorda un boxejador noquejat, que quan es desperta pregunta qui ha guanyat el combat però que es manté dret malgrat estar inconscient pels colps rebuts. Imagine que, fins i tot en el seu partit, després dels resultats imminents, prendran algunes mesures. No sé què farà, ell, l'endemà de les eleccions. Supose que acusarà els electors d'haver-se equivocat no votant-lo.
Només queden deu dies per saber-ho, però poc futur li pronostique.
Pep Agulló: Aquestes paraules són un llibre obert d'intencions. En la distància curta (personal), emparant-se amb la seva situació de poder, actua amb la prepotència de qui sap de les febleses de l’altre i la provoca: "t’has pres les pastilles" ( li està dient sense dir-ho: ets una malalta mental). S’ha de ser molt contingut per no saltar amb una reacció colèrica, el provocador ja ho espera. I passa. Li diu "fill de puta". Ja la humiliat, després, sense cap escrupol, busca treure’n rèdit polític involucrant el sobiranisme, etc…Un individu repugnant que és dirigent del PSC. Tot això també diu molt de la nula capacitat crítica dels seus militants que callen, però també d’aquells dissidents que s’en desmarquen públicament però que no deixen el vaixell ni que els matin. Tot plegat olor a podrit. Anem prenent nota, una manera de "fer política" que no l’hem d'acceptar en el nou Estat català. És per això que és important l’anècdota.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada