Francesc De Carreras felicita Esquerra

28/05/2014

ERC

El fundador de C’s creu que "no hi ha dubte que des de fa 15 anys la seva influència ha estat decisiva: llavors era l'únic partit que apostava per la independència"

Nerea Rodríguez

Francesc de Carreras és  fundador i excandidat de Ciutadans

El catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras, fundador de Ciutadans, ha felicitat avui ERC per la progressió feta des de la seva fundació fins a guanyar les eleccions europees aquest diumenge a Catalunya. En un article al diari ‘El País’, De Carreras assenyala que “entre els grans partits catalans, l'únic intel·ligent durant aquests últims 15 anys ha estat Esquerra Republicana de Catalunya”.

Segons ell, “mitjançant la seva habilitat tàctica i estratègica, s’ha anat menjant als altres, un darrere
l'altre i han quedat literalment engolits. Diumenge passat va donar l'últim mos: va treure més vots que CiU. I, com sempre, ho va fer sense despentinar-se”. El catedràtic afirma que “ERC era un partit menor i amb escassa personalitat en 1980, en les primeres eleccions autonòmiques”.

“Abans, en els anys d'oposició a Franco, si més no a partir dels seixanta, era pràcticament inexistent. Va aparèixer en la transició amb Heribert Barrera al capdavant i, imagino, emparat des de l'ombra per Tarradellas. Però en els vuitanta i primers dels noranta va actuar com a mera comparsa de CiU, jugava al joc que li marcava Jordi Pujol”, explica.

En el text, de Carreras afegeix que “va ser a meitat dels noranta que, després de desempallegar-se d'Àngel Colom i Pilar Rahola, els nous dirigents Carod-Rovira i Puigcercós van començar a donar-li personalitat pròpia. El pujolisme estava en el seu ocàs -o aquesta era la sensació general- i ERC va començar a temptejar un acord amb els socialistes: va formar amb ells grup parlamentari en el Senat i tots dos van col·laborar en un projecte de reforma de l'Estatut”.

L'any 2003, continua, “ERC va clavar una punyalada per l'esquena a Artur Mas en recolzar a Pasqual Maragall com a president de la Generalitat i constituir el govern tripartit. Aquí Esquerra va passar a ser major d'edat. El tripartit va ser un desastre però ERC va aconseguir el seu principal objectiu: embarcar a socialistes i convergents en l'aprovació del nou Estatut. D'aquesta manera, sabent que la frustració estatutària generaria victimisme, preparava el futur salt cap a la independència”.

Quan es va acabar el tripartit, i CiU va tornar a la presidència de la Generalitat, “ERC va passar a ser un soci cada vegada més indispensable”, recorda el catedràtic, qui manifesta que “fins que l'error fatal de Mas en convocar eleccions al novembre de 2012 va retornar a ERC el protagonisme perdut. Ara podia exigir i va apostar fort: un referèndum d'independència”.

Segons ell, “Artur Mas va obeir mansament i en les primeres eleccions, les del passat diumenge, ERC dóna el sorpasso i es converteix en el primer partit de Catalunya. En 15 anys, de la insignificància al primer plànol. Certament, són unes eleccions europees i totes les cauteles són poques en calibrar resultats. A més, ERC és un partit imprevisible”. Però de Carreras creu que, sens dubte, és “el guanyador: s'alia amb el PSC i li fa entrar en una profunda crisi, ara amb CiU i porta el mateix camí. On està el seu sostre? El temps ho dirà. Però no hi ha dubte que des de fa 15 anys la seva influència ha estat decisiva: llavors era l'únic partit que apostava per la independència. Felicitats!”


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/05/francesc_de_carreras_felicita_esquerra_100940.php