diumenge, 20 d’abril del 2014

Urtasun insta els partits a no donar suport a cap candidat europeu que no defensi el dret de decidir

Diumenge  20.04.2014  10:13

Autor/s: Aleix Moldes - ACN

Només els cap de llista dels Verds (José Bove i Ska Keller) i el de l'Esquerra Europea (Alexis Tsipras) s'han posicionat públicament a favor de la consulta

 

 


Ernest Urtasun



El cap de llista d'ICV a les eleccions europees, Ernest Urtasun, posa dues condicions per avalar els candidats que vulguin presidir la Comissió Europea (CE): un canvi 'radical' en les polítiques econòmiques i la defensa del dret de decidir. Si és escollit eurodiputat, Urtasun no votarà a favor de cap candidat que no es comprometi a donar suport a la consulta i insta la resta de partits catalans a fer el mateix. 'Els diputats catalans no hem de votar una CE si no percebem que farà acció política perquè puguem votar', explica en una entrevista a l'ACN. Només els candidats dels Verds (José Bové i Ska Keller) i el de l'Esquerra Europea (Alexis Tsipras) s'han posicionat públicament a favor de la consulta.

Tant el president com els comissaris de la futura CE necessitaran l'aval del Parlament Europeu per
ocupar els seus càrrecs. Una situació que permet els eurodiputats fixar les condicions per votar-hi a favor. Urtasun té clar que no votarà a cap candidat que no compleixi el doble requisit de rebutjar les polítiques 'd'austericidi' i de fer acció política perquè els catalans decideixin el seu futur a les urnes. 'Jo donaré el meu vot favorable a un president de la Comissió que es comprometi a acabar amb les retallades i a ajudar a què Catalunya pugui votar', insisteix.

El cap de llista d'ICV es mostra satisfet pel fet que els dos candidats dels Verds, el francès José Bové i l'alemanya Ska Keller hagin mostrat el seu suport públic a la consulta sobiranista. També ho ha fet el líder de l'Esquerra Europea, el grec Alexis Tsipras, però ni el candidat del Partit Popular (PPE), el luxemburguès Jean Claude Juncker, ni el del Partit Socialista (PSE), l'alemany Martin Schultz, ni el de l'Aliança de Liberals i Democràtes per Europa (ALDE), el belga Guy Verhofstadt, s'han posicionat sobre el tema. Per això, Urtasun reclama a la resta de caps de llista catalans, Ramon Tremosa (ALDE), Francesc Gambús (PPE) i Javi López (PSE) que treballin per aconseguir un compromís explícit dels seus candidats europeus. I, si no ho aconsegueixen, els demana que, d'entrada, no votin a favor del seu nomenament.

Urtasun reconeix que el líder de l'ALDE al Parlament Europeu, el britànic Graham Watson, sí ha demanat públicament al govern espanyol que accepti la consulta sobiranista catalana, però recorda que ni Verhofstadt ni el finès Olli Rhen (candidat a alts càrrecs de la UE en l'àmbit econòmic i política exterior) han fet cap esment de la consulta fins ara.

A més de les condicions que exigirà als futurs membres de la CE, Urtasun també ha assegurat que en el programa electoral, ICV es comprometrà a fer servir totes les vies parlamentàries perquè la UE reconegui el dret de decidir dels catalans i 'es comprometi a actuar políticament perquè el govern espanyol s'assegui a negociar la convocatòria d'una consulta'.
El risc del pacte PP-PSOE-CiU
Les properes eleccions europees poden significar, segons Urtasun, un canvi de majories que permeti a les esquerres fer un viratge de 180 graus en les polítiques econòmiques o el manteniment de les majories actuals. En aquest sentit, el cap de llista ecosocialista adverteix del risc que es reediti la majoria actual, que formen PPE (PP), PSE (PSOE) i ALDE (CiU) a la Comissió Europea. Un pacte que 'blindaria' l'austeritat encara que hi hagués un canvi de cares al capdavant de la CE (Jose Manuel Durao Barroso no repetirà).

Juncker i Schulz són els dos candidats que més opcions tenen a presidir l'executiu europeu després de les eleccions del proper mes de maig. Des d'ICV es tem que ja existeixi un pacte entre ells per donar-se suport mútuament, fet que impossibilitaria una majoria d'esquerres a la Comissió. 'En el debat entre Juncker i Schulz a France 24 es va veure una connivència absoluta en la majoria de polítiques. La presentadora fins i tot els va preguntar si hi havia alguna diferència entre ells', lamenta.

'Si els socialistes volen fer una majoria d'esquerres ens podem trobar, però ens temem que vulguin repetir la mateixa gran coalició dels darrers anys', indica Urtasun. Segons ell, les polítiques d'austeritat que ha començat a aplicar el nou primer ministre francès, Manuel Valls, poden ser un exemple del que farà el PSE al Parlament Europeu. 'Ens fa por que els socialdemòcrates vulguin pactar amb la dreta i blindar l'austeritat', explica. Una coalició en què Urtasun té clar que també hi serien els liberals.

Els vots d'ICV no es poden sumar als de CiU

Tot i que una de les temptacions del dia després dels comicis europeus a Catalunya serà comptar els vots i els eurodiputats que hauran aconseguit les formacions que defensen el dret de decidir, Urtasun rebutja del tot la idea que els vots d'ICV es puguin comptabilitzar al costat dels de CiU.

'Hem de fer un gran vot massiu per dir que ja n'hi ha prou de rescats i retallades massives. I això vol dir no votar a CiU, que ha estat el braç executor de la troica a Catalunya', destaca el candidat d'ICV. Urtasun subratlla que votar a ICV significarà un vot pel canvi en les polítiques econòmiques i un vot pel dret de decidir, però no es podrà comptabilitzar al costat del de CiU, perquè els partits estan 'en dos bàndols oposats'. 'El gran plebiscit d'aquestes eleccions és aturar les polítiques de retallades que estan empobrint la ciutadania', afegeix.

Ara bé, com ha fet durant els darrers deu anys el fins ara diputat ecosocialista a Brussel·les, Raül Romeva, Urtasun també està disposat a fer pinya amb la resta d'eurodiputats catalans per defensar conjuntament el dret de decidir.

Sud contra nord d'Europa?

Tot i que la campanya electoral d'Iniciativa remarcarà molt la 'necessària aliança' entre els països del sud d'Europa per combatre 'l'austericidi', Urtasun remarca que la pèrdua de drets que s'ha viscut els darrers anys a Europa ha afectat totes les classes mitjanes i treballadores del continent.

'Hem d'articular una acció política dels països i esquerres del sud, perquè som els països deficitaris de la perifèria de l'Eurozona i se'ns han imposat unes polítiques d'ajuts que han estat desastroses', opina. 'Però a mi no m'agrada dividir Europa entre el Nord i el Sud, perquè el problema no ha estat que els països del Nord hagin imposat les seves condicions als del sud, sinó que les oligarquies europees han imposat unes determinades polítiques a la majoria de ciutadania i treballadors europeus', subratlla. En aquest sentit, la 'precarització' de la classe treballadora alemanya ha estat 'bestial'.